Resultats de la cerca

Fou l’organista calvinista holandès Jan Pieterszoon Sweelinck 1562 - 1621 qui, adaptant les variacions per a teclat dels virginalistes anglesos a les melodies corals protestants, creà aquest gènere Cadascuna de les seves sèries presenta usualment quatre variacions, de dues a quatre veus El coral és tractat com a cantus firmus i presentat en notes llargues, de vegades lleugerament ornamentades, al llarg d’una sèrie d’episodis en els quals varia la textura i el nombre de veus, connectades mitjançant passatges de transició H Scheidemann i S Scheidt, deixebles i principals successors…

Són de diferent grandària segons que siguin per a tocar amb els peus o amb els dits de les mans, però les diferències de forma i de color en un mateix teclat responen a la necessitat d’identificar-les fàcilment Cadascuna té un moviment independent, que permet seleccionar els sons desitjats per mitjà de la pressió que exerceix l’intèrpret sobre el seu extrem anterior L’altre extrem, en bascular, pot accionar diversos tipus de mecanisme tibar un tirador, impulsar una peça lliure o fixada a la mateixa tecla, o bé provocar un contacte electrònic

Atribuïdes al profeta Jeremies, les Lamentacions són cinc elegies sobre la destrucció de Jerusalem de l’any 586 aC La litúrgia les canta com a elegia per la mort de Crist Llevat de la darrera, cada lamentació consta de vint-i-dues estrofes, començades cadascuna per una lletra de l’alfabet hebreu La melodia litúrgica tradicional és de to sisè i es destaquen els melismes amb què es canten els noms de les lletres n’existeixen altres melodies particulars, especialment riques en els repertoris de tradició hispànica Entre els segles XV i XVIII les lamentacions foren musicades amb una…

Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la corda sol la quarta corda…

També rep el nom de dux , ’conductor’ en llatí Les imitacions posteriors s’anomenen, cadascuna d’elles, comes , ’company’ en llatí, o consegüent

Per extensió, pren aquesta denominació cadascuna de les peces interpretades en aquestes condicions Als països anglosaxons s’usa el terme francès equivalent encore En una partitura, serveix també per a indicar la repetició d’un passatge

La major part d’aquestes balades consten d’una estrofa introductòria facultativa de 16 o 32 compassos, anomenada verse , seguida per la tornada composta per quatre frases, generalment de 8 compassos cadascuna, amb la forma AABA La frase B s’anomena bridge o pont pont1 Les balades són una part important del repertori jazzístic

La figura que representa cadascuna de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell 7 semicorxeres en lloc de 4, en compàs 2/4 -exemple en compàs simple- o 7 semicorxeres en lloc de 6 en compàs 6/8 -exemple en compàs compost- S’indica amb la xifra 7, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup

Més en particular, cadascuna de les diferents peces longitudinals -generalment de fusta dura o d’ivori- que formen l’estructura bombada del fons de la caixa del llaüt En alguns instruments, com per exemple la guitarra, s’anomenen costelles només els llistons de reforç encolats a la taula perpendicularment a les cordes En aquest cas, els reforços més prims encolats en forma de ventall reben el nom de varetes

La figura que representa cadascuna de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell quatre semicorxeres en lloc de sis en compàs de 6/8, per exemple Per a molts teòrics és simplement un cas particular de doset cadascun dels dos valors característics del doset dividits per dos S’indica amb la xifra 4, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup