Resultats de la cerca

Vida Es formà al Conservatori de Música de Madrid, on estudià amb J Monasterio i E Serrano i conegué R Chapí Destacat violinista, fou membre de l’orquestra del Teatro Real de Madrid i també d’altres formacions, com ara el Cuarteto Francés i el Quinteto de Madrid El 1899 rebé una distinció pel seu poema simfònic Ante las ruinas , que fou interpretat a la Sociedad de Conciertos sota la direcció de T Bretón Professor de composició del Conservatori de Música de Madrid des del 1915 fins a la seva jubilació, es convertí en un dels mestres de composició més importants de l’Estat espanyol i tingué un…

Parallelament a la seva formació eclesiàstica a Lleó, estudià solfeig, piano i composició i més tard continuà els seus estudis musicals a Santiago de Compostella Fou mestre de capella de la catedral de Mondoñedo Lugo del 1921 al 1926, de la d’Astorga Lleó i, a partir del 1946, de la de Madrid, on també fou director diocesà de música Compongué obres religioses, conservades a la catedral de Mondoñedo, entre les quals Salve Regina 1921, per a quatre veus, i Monstra te esse Matrem 1925, per a tres veus i orquestra Sobretot, però, destacà com a impulsor de la vida musical i com a comentarista,…

Estudià medicina a Rio de Janeiro Aprengué música de forma autodidàctica i ben aviat començà a inclinar els seus interessos vers aquesta disciplina Participà activament en la vida musical de Rio i tingué diversos càrrecs i responsabilitats en diverses institucions musicals de caràcter diferent, tant locals com nacionals La seva activitat musicològica se centrà en la música dels segles XVIII i XIX al Brasil Són també notables les seves aportacions al coneixement del folklore del seu país Fou l’editor de la "Revista brasileira de cultura"

Era membre d’una família de tradició musical i estudià guitarra, violí i harmonia a Granada Prosseguí els seus estudis a Madrid, on fou deixeble de l’operista Conrado del Campo, i més tard viatjà a París i estudià amb Gédalge A divuit anys fundà el Trio Ibèria per a llaüt, bandúrria i guitarra, amb el qual realitzà diferents adaptacions d’obres espanyoles i donà concerts arreu d’Europa Collaborà amb C del Campo, però l’inici de la Guerra Civil interrompé la seva carrera compositiva, molt marcada pel nacionalisme andalús Després del conflicte bèllic es va dedicar a…

Es formà a Saragossa, on fou deixeble de Conrado del Campo Fundà l’Orquestra de Cambra de Saragossa, i exercí de professor al conservatori de la ciutat És autor de l’obra Historia de la música religiosa en España , publicada el 1942

Es desconeix on va tenir lloc la seva formació musical i sota la responsabilitat de quin mestre La primera notícia de la seva activitat professional data del 1628, any en què obtingué el càrrec de mestre de capella del reial monestir de La Encarnación de Madrid, lligat estretament amb la cort de Castella Al final del 1633 fou nomenat mestre de la capella reial, en substitució del cèlebre Matthieu Rosmarin Exercí aquest càrrec fins a la seva mort, assolint un gran prestigi com a compositor i organitzador de la música tingué excellents collaboradors, entre els quals l’arpista, compositor i…

Equival a la notació neumàtica in campo aperto o escrita en un espai desproveït de línies horitzontals El seu nom deriva del grec i es refereix als gestos de les mans del director del cor, que se suposa que són els que tracten de reproduir els neumes La ciència que s’ocupa de la interpretació d’aquests darrers en funció del seu traçat rep el nom de semiologia

Format sota el mestratge de diferents organistes, el 1896 ingressà a la Companyia de Jesús i fou nomenat organista de la basílica d’Azpeitia Posteriorment estudià composició i contrapunt amb Vicente Goicoechea, que li transmeté les idees sobre la reforma de la música sacra El 1903 fou destinat com a professor al collegi dels jesuïtes de Valladolid, ciutat on començà a fer campanya per a la restauració de la música sacra segons les directrius que Pius X havia marcat amb el motu proprio Més tard fundà la revista Música Sacro Hispana  1907 i impulsà la Schola Cantorum del seminari de Comillas —…

Format musicalment a la catedral d’Àvila com a escolà de cant, fou mestre de capella de Medina del Campo del 1638 al 1648, any en què passà a ser-ho de la catedral de Lleó, fins el 1651 El 1654 fou nomenat per al mateix càrrec a Valladolid, on l’exercí fins a la seva mort El seu llegat epistolar -178 documents- és indispensable per al coneixement de l’activitat dels mestres de capella del barroc hispànic Pel que fa a la seva obra compositiva, destaquen especialment els villancets, que palesen un alt grau de flexibilització i d’obertura del gènere en aquesta etapa del barroc…

Estudià al Conservatori Superior de Música de Madrid amb José Trago piano, Bartolomé Pérez Casas i Conrado del Campo harmonia i composició Posteriorment ho feu a París amb Josep Iturbi i Alfred Cortot Com a solista oferí concerts a destacades ciutats europees i d’Amèrica A partir del 1944 fou professor de piano al Conservatori de Madrid i dos anys més tard hi rebé el Premio Nacional de Piano Com a compositor sobresortí en obres per a piano, entre d’altres un concert Fou autor de l' Ensayo sobre la técnica trascendente del piano 1944 i enregistrà diversos discos, alguns amb la…