Resultats de la cerca

Vida Edith Giovanna Gassion, més coneguda com a Edith Piaf o "El petit rossinyol", començà a cantar a l’edat de quinze anys pels carrers de París, i més endavant als cafès i cabarets Fascinà moltíssims francesos amb la seva veu trencada, plena de melangia i dramatisme, tot parlant sobre l’amor, el desamor i la mort Accentuava el caràcter dramàtic de les cançons vestint-se sempre de negre quan actuava Entre les cançons que escriví i que la feren més popular hi ha La vie en rose o L’himne a l’amour També convertí en èxits temes d’altres autors, com Milord -de Georges Moustaki- o Non, je ne…

Dirigí nombroses agrupacions corals, la majoria claverianes, com és el cas de Lo Porvenir de Martorell, La Terpsícore de Sant Boi, L’Artística del Llobregat i La Violeta de Cornellà Com a compositor, és l’autor de diverses sarsueles catalanes, com ara Les bodes de can Bardissa i Caramelles

Fill de John Hilton el Vell El 1626 rebé el grau de batxiller en música al Trinity College de Cambridge, i dos anys després entrà com a clergue i organista a l’església de St Margaret a Westminster La seva producció religiosa inclou quatre serveis, un tedèum, cinc anthems i dotze verse anthems , però és molt probable que algunes d’aquestes obres pertanyin al seu pare Publicà les colleccions Ayres or Fa La’s for three voyces , el 1627, i Catch as Catch Can , el 1652, selecció que esdevingué molt popular i es reimprimí en diverses ocasions Altres peces seves són catorze fantasies,…

Fou un músic clau en el blues de postguerra que es feia a Chicago El seu estil vigorós i fins i tot agressiu tocant la guitarra i, també, la seva veu potent el distingiren ben aviat Influït per Big Bill Broonzy i Robert Johnson, els anys cinquanta destacà amb peces com I can’t be satisfied , I feel like going home , Hoochie Coochie Man , Got my mojo working , Close to you o Rollin’ Stone , tema del qual el famós grup britànic tragué el nom El blues i el rhythm-and-blues de Waters foren molt influents i gaudiren d’una gran difusió, però començaren a declinar amb l’aparició del…

Estudià piano amb Àngel Soler i posteriorment clavicèmbal, amb Ton Koopman, al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam També cursà les disciplines de repertori vocal i acompanyament amb A Soler, P Schilawsky i M Zanetti, direcció coral amb E Ribó i direcció d’orquestra amb S Celibidache a la Universitat de Trier, a Alemanya Actuà com a solista de piano amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per A Ros Marbà, al Palau de la Música Catalana Especialitzat en instruments històrics per a teclat -clavicèmbal i fortepiano -, participà en festivals importants com els de Granada, Viena i Puerto…

Estudià cant a Nova York i debutà el 1940 en un concert a Ràdio Columbia Durant la dècada dels anys quaranta treballà en el programa radiofònic "Eileen Farrell presents", abans de debutar el 1947 a l’escenari del Town Hall de Nova York Tres anys més tard interpretà una reeixida versió de concert de Wozzeck , d’A Berg, al Carnegie Hall i finalment debutà al Metropolitan el 1960, any en què entrà al cos estable de la companyia del teatre després d’haver-se presentat amb èxit a San Francisco com la Leonora d' Il Trovatore Ocasionalment també actuà a Europa, especialment a l’Òpera de Roma, on…

Diana Ross, Florence Ballard, Mary Wilson i Barbara Martin es presentaren com The Supremes l’any 1960, tot i que el grup començà a ser congut un any després i sense Martin The Supremes aconseguiren cantar una mescla perfecta de pop i soul que els obrí les portes a les audiències blanques i de classe mitjana dels EUA, fins aleshores de difícil accés per a un conjunt afroamericà En la discogràfica Motown tingueren bons compositors que les feren famoses amb peces com Stop in the name of love , You can’t hurry love , Come see about me o Nothing but heartaches L’any 1967 la formació…

Estudià, successivament, a l’Escola Municipal de Música de Sabadell i a la de Barcelona, centre aquest darrer on tingué per mestres A Nicolau, E Daniel i CG Vidiella El 1901 es traslladà a Madrid, on estrenà diverses sarsueles, entre les quals El chico de la portera 1901 i La tuna de Alcalá 1903 El 1903 viatjà a les Filipines i fou organista i mestre de capella de l’església de la Companyia de Jesús a la capital També collaborà en la fundació de l’Orfeó Català de Manila, que dirigí, i fou director d’orquestra de diverses companyies teatrals a les illes El 1913, any en què tornà a Catalunya,…

Músic professional des del 1963, formà part del grup The Grease Band 1966-68, amb el qual enregistrà la seva versió de With a Little Help from My Friends  dels Beatles 1968, interpretada l’any següent al festival de Woodstock, i que convertí la seva veu ronca i les interpretacions passionals en una de les referències més inconfusibles i conegudes del rock El 1970 donà continuïtat a aquest primer èxit amb la gira pels Estats Units Mad Dogs and Englishmen, amb més de quaranta músics Les seves nombroses cançons moltes de les quals són versions i discs, sovint en collaboració amb estrelles del…

Perdé la vista a sis anys i visqué la infantesa en una pobresa absoluta Aprengué a tocar diversos instruments en una institució per a invidents de Florida El 1949 formà el seu propi trio, on ell tocava el piano i cantava, inspirat sobretot per Nat King Cole A partir del 1955 es feu conèixer com a cantant de blues i de rock-and-roll Creà un estil propi de gran èxit a partir de la fusió d’aquests gèneres i també del gòspel Fou un dels creadors del soul i influí en un gran nombre d’intèrprets de rock i de pop Liderà petits conjunts de rhythm-and-blues i de jazz en els quals també tocava el…