Resultats de la cerca

Cap al 1460 era el responsable dels escolans de cant de la catedral de Cambrai L’any 1463 passà a l’església de Notre-Dame d’Anvers Possiblement entre el 1464 i el 1474 exercí com a secretari de Guillaume Dufay a Cambrai Més tard obtingué una canongia a Soignies, on es retirà Escriví misses -dues sobre el tema de L’homme armé -, motets i algunes chansons profanes en un estil molt proper al de Dufay Els seus contemporanis el tingueren en gran estima El poeta Guillaume Crétin l’esmenta en la seva Deploració per la mort d’Ockeghem i Johannes Tinctoris, en els seus tractats, el…

Fou nen cantor a la catedral de Sevilla Ocupà una canongia a la collegiata d’Osuna, i es llicencià a la universitat d’aquesta ciutat el 1591 Aquest mateix any tornà a Sevilla com a assistent del mestre de capella Francisco Guerrero Des del 1593 fins al 1604 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Toledo, i després succeí a Ambrosio Cotes en el magisteri de la catedral de Sevilla La seva obra musical, molt influïda per Guerrero i TL de Victoria, inclou sis misses, set motets i altres composicions vocals religioses, moltes de les quals foren escrites per a dos cors…

Es formà musicalment a l’església del Pilar de Saragossa sota el mestratge de José Gil de Palomar cant i Francisco Javier García Fajer composició El 1797 obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella d’Alfaro i a partir del 1800 ocupà el mateix càrrec a Calahorra, població on el 1823 rebé una canongia Entre els seus deixebles hi hagué Hilarión Eslava, que el 1827 amplià estudis de composició amb Secanilla Se n’han conservat composicions religioses diverses misses, motets, himnes i villancets En la Lira Sacro-hispánica , H Eslava publicà una missa, un Pange lingua i una…

A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la collegial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà…

Estigué al servei dels Mèdici, i des del 1562 ocupà una canongia a Sant Llorenç de Florència El 1571 succeí a Francesco Corteccia, amb qui probablement estudià, com a mestre de capella d’aquesta església També exercí com a organista de diverses esglésies florentines i fou un important protagonista de la vida musical de la ciutat A partir del 1573 fou mestre de capella a Sant Joan Baptista, i des del 1577, de la catedral de Florència Fou amic d’Emilio de’Cavalieri i mestre de Jacopo Peri La seva obra conservada inclou alguns ricercari per a tecla i per a conjunt instrumental, tres…

La seva formació musical es degué a Pedro Serrano, mestre de la seu de Segòvia, en l’escolania de la qual ingressà López de Velasco el 1596 no es descarta, però, una iniciació a càrrec del seu pare, Diego López de Arellano Fou mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma 1607-14, de la de Segòvia 1614-18 i de les Descalzas Reales de Madrid 1619-34 Del 1636 fins a la seva mort ocupà una canongia de designació reial a la seu de Granada L’obra que se’n conserva, trenta-quatre composicions litúrgiques i vint-i-cinc de romanç, palesa un domini notable de l’expressivitat…

La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter…

Nascut al si d’una família benestant, feu els estudis al collegi dels jesuïtes d’Innsbruck Àustria i al collegi germànic de Roma De retorn a Trento i ordenat de sacerdot, exercí de director musical de la capella de la catedral, i fins a la seva mort maldà sense èxit per obtenir una canongia o alguna altra mena de benefici eclesiàstic Per aquesta raó, a les dedicatòries de les seves obres impreses s’autoanomenà gentiluomo di Trento i, després, dilettante di musica , amb la qual cosa deixava clar que es dedicava a la música per afecció i no com a professional Tot el que aconseguí foren…

El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de Ferran, marxà a Roma, on s’establí entre el 1517 i el 1525 De retorn a Sevilla, ocupà el…

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla…