Resultats de la cerca

El seu nom deriva de la forma de la trajectòria de la mà, que, en canviar regularment la inclinació de l’arc mentre l’impulsa, recorda una línia ondulada

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cilíndric Consistia en un o dos tubs estrets d’uns 50 cm -en un principi de canya i posteriorment de fusta, ivori o metall- amb alguns forats que culminaven en un petit pavelló en els darrers models Quan tenien dos tubs, aquests es disposaven en angle, en forma de V, i s’unien amb una espècie de travesser El seu nom significa literalment canya o tub Els primers instruments tenien tres o quatre forats, que augmentaren posteriorment fins a quinze El tipus doble fou el més habitual i els instruments de més de sis…

Han tingut genollera alguns orgues -per a controlar el volum-, alguns clavicèmbals tardans -per a canviar de registre sense interrompre la interpretació- i la major part dels pianos abans de la introducció dels pedals, que no en són més que la prolongació Molts pianoforti del segle XVIII tenien dues genolleres, una per a la ressonància i l’altra com a sordina

Els contrafacta responen a la necessitat de reemplaçar textos profans per religiosos en una mateixa melodia per tal de facilitar el cant dels fidels en actes litúrgics o, també, a la de canviar un text religiós per un altre, segons l’acte litúrgic a celebrar Així, nombrosos himnes, alleluies i antífones són contrafacta La seva pràctica fou molt freqüent al segle XIII en els motets o en els cants dels trobadors i, al segle XVI, amb l’aparició del protestantisme, s’adaptaren nous textos religiosos a nombroses composicions musicals preexistents

L’ús dels tons és característic dels instruments sense vàlvules El seu efecte acústic consisteix a modificar la llargada del tub principal a fi d’obtenir un altre so fonamental amb els seus harmònics corresponents En molts instruments, els tons constitueixen un joc d’accessoris intercanviables de diferents mides corresponents als sons fonamentals de les tonalitats més usuals Per exemple, als segles XVIII i XIX era habitual disposar de tons en do, re, mi, fa, sol, la, si i si♭ La dificultat del seu ús és deguda a la impossibilitat de canviar-los mentre l’intèrpret està tocant

El terme prové del llatí mutare , que vol dir ’canviar' En aquest sentit, les notes resultants dels jocs de mutació no corresponen al so de la tecla polsada, ni en la seva alçària real ni en cap de les seves octaves, a diferència dels jocs de fons, que donen el so fonamental o bé alguna de les seves octaves Com a auxiliars d’aquests, confereixen a la sonoritat de l’orgue brillantor, excellència i claredat La seva proporció en el conjunt dels jocs ha determinat l’estil de l’instrument Se’n distingeixen dos tipus jocs de mutació simple i de mutació composta joc

Vida Steveland Judkins Morris ja era un nen prodigi de la música abans de canviar-se el nom per Stevie Wonder i fer carrera amb la discogràfica Motown Ha compost cançons de pop, soul i funk que van més enllà de la pura comercialitat, musicalment complexes i amb referències a qüestions polítiques, socials i racials El seu tema més conegut és I just call to say I love you , pertanyent a la banda sonora de la pellícula The woman in red Gene Wilder 1984 i que el feu famós arreu del món a la meitat dels anys vuitanta A part d’aquest èxit, són importants en la seva discografia Talking…

Els procediments d’execució basats en posicions fixes són propis dels instruments de corda amb mànec i dels instruments de broquet amb colissa trombó En aquests darrers, amb les diferents extensions del braç -fins a set posicions diferents- es modifica la llargada acústica del tub En els instruments de corda, les diferents posicions corresponen a cadascuna de les collocacions fixes de la mà sobre el mànec En la tècnica violinística, cada posició abraça un àmbit de cinquena sobre una mateixa corda Així, doncs, en la primera posició -la més propera al claviller- la corda sol la quarta corda…

Si és collocada entre dues o més notes consecutives del mateix so, té un significat rítmic i prescriu que ha d’unir-se el seu valor en un de sol En aquest sentit apareix utilitzada per primera vegada en la música per a tecla del Renaixement En el cas que una lligadura abraci dues o més notes de so diferent, es tracta d’un signe d’articulació que indica a l’intèrpret una execució legato No apareixen lligadures emprades en aquest segon sentit abans del Barroc En alguns instruments concrets la lligadura indica, més que la mera articulació legato , el recurs tècnic concret a partir del qual s’ha…

Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la mà igualment cap avall,…