Resultats de la cerca

Potser per la tendència del compositor a disposar les escenes dels seus drames musicals sense pauses i amb transicions força elaborades de l’una a l’altra amb cesures totalment definides quasi només entre acte i acte, el terme ha estat mal interpretat, tal com afirma Carl Dahlhaus En lloc d’haver d’entendre ’melodia infinita’ com a melodia mai no interrompuda, s’hauria d’entendre en el sentit de música ’sempre melòdica', és a dir, sempre ’característica’ o ’significativa', una melodia que pot estar dividida en seccions i articular-se amb cadències o pauses, però que evita les…

L’integren instruments de corda pinçada guitarres, cavaquinhos , etc i de vent flauta, clarinet, trompeta, etc Per extensió, el terme designa també la música destinada a aquesta formació, o simplement interpretada per aquesta Autors com FP Mignone, MC Guarnieri i, molt especialment, H Villa-Lobos, introduïren el choro a la música clàssica de concert

L’afinació de les cordes a l’aire és la que hom considera característica de cada instrument accordatura

Els riscles són, per tant, els costats de la caixa de ressonància Fets de fusta prima sovint erable o tell, la seva corbatura característica s’obté en calent i, de vegades, duen uns reforçaments interiors anomenats contrariscles

Quan la nota més aguda d’un acord és la seva fonamental, aleshores l’acord està en primera posició o posició d’octava 8a Quan la nota més aguda d’un acord és la seva 3a, l’acord està en segona posició o posició de 3a Quan la nota més aguda d’un acord és la seva 5a, aleshores l’acord està en tercera posició o posició de 5a Cal assenyalar que, en l’àmbit anglosaxó, la paraula position no correspon a aquesta definició, sinó al que s’ha definit com a disposició en l’article corresponent Posició © Fototecacat/ Jesús Alises

Les progressions harmòniques més habituals són la formada pels graus I-IV-V-I, considerada paradigmàtica de la música del Classicisme, i la formada per la seqüència I-IV-VII-III-VI-II-V-I, més característica del Barroc Sovint el terme progressió s’utilitza com a sinònim de seqüència 1

La repetició és un dels recursos musicals més bàsics i és consubstancial a molts dels seus elements i models formals forma De fet, alguns fenòmens, com la seqüència o la imitació, comporten un grau de repetició mínim, i d’altres, com la reexposició o la recapitulació, són repeticions d’elements anteriors Així mateix, gràcies a la repetició, una figura musical s’eleva a la categoria de motiu La repetició, que pot estar indicada a la partitura amb diferents expressions prima volta , da capo , rèplica, etc o amb signes de repetició com la barra de repetició o el signe d' abreviació , és…

Durant els segles XV i XVI -particularment a Itàlia-, les capelles començaren a incloure instruments diversos L’estil purament vocal que havia estat una característica exclusiva de les capelles fou conegut aleshores com l’estil a cappella , terme que esdevingué corrent Si bé originàriament aquesta locució s’aplicà només a la música de caràcter religiós, actualment s’aplica tant a la música religiosa com a la profana

Al cap hi ha el claviller i certs elements decoratius, com la voluta o talles de fusta o ivori Entre el cap i el diapasó hi ha la celleta, on reposen les cordes abans de fixar-se en les clavilles La forma del cap ajuda sovint a diferenciar molts instruments N’és un exemple la voluta característica de la família dels violins o el cap en forma de falç de la guiterra medieval

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig El seu origen és oriental, probablement xinès, i en la seva versió original té com a característica principal la presència d’una mitja lluna i l’ornamentació de l’extrem superior del mànec amb un petit pavelló en forma de capell, dels quals pengen les campanetes És per aquest motiu que l’instrument es coneix també amb el nom de capell o pavelló xinès