Resultats de la cerca

Aquest mot també defineix la cançó francesa amb textos més elaborats, feta i/o interpretada des del principi del segle XX fins a l’actualitat en locals com els cabarets de Montmartre Charles Trenet fou un dels primers chansonniers destacats Estigué influït pels crooners crooner nord-americans i aplicà el swing a la chanson les seves cançons, alegres o nostàlgiques, eren sovint un punt ingènues Més realistes i també més tràgiques eren artistes com Édith Piaf o Juliette Gréco, que cantaven el París sòrdid, depressiu, amb personatges i relacions sentimentals amargs i tristos Més tard, sense…

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura En alguns casos el sopranino d’una família d’instruments sona una octava més agut que el soprano de la mateixa família

Tot i que es pot entendre com el resultat de la introducció, en una simfonia, d’una part important -en estil concertant- per a dos o més solistes, la seva veritable natura -atenent el tipus i la distribució habitual dels moviments- és més aviat la d’un concert per a més d’un solista, com es pot veure clarament en la Simfonia concertant per a violí i viola , KV 364, de Mozart, probablement l’obra cabdal del gènere Hi ha, en canvi, diversos casos en què una simfonia o un dels seus moviments presenten importants passatges per a solistes, i assoleixen així una escriptura propera a…

Els materials i les mides de les cordes corda han de ser sempre els adequats a cada instrument, ja que l’estructura està calculada per a suportar una tensió determinada Una alteració de les proporcions del cordam podria repercutir negativament en el so, i fins i tot trencar l’instrument en cas d’excés de tensió A més de ser d’un material concret, cada corda ha de tenir una longitud i un pes determinats per a donar la nota correcta, amb el so equilibrat i la qualitat necessària de cada registre Alguns cordòfons s’encorden amb jocs de cordes iguals, mentre que d’altres necessiten cordes de…

Sol ser la part més voluminosa de l’instrument En els instruments aeròfons s’anomena cos la part principal o central del tub, que en molts casos és intercanviable amb altres cossos recanvi cos de recanvi per a obtenir diferents afinacions

En els tambors, panderos i altres membranòfons, la caixa és la part rígida que subjecta i manté tenses les membranes És una part de l’instrument poc activa en la formació del so i, en la majoria dels casos, acústicament inerta

Aplicat a una família d’instruments, nom que rep el membre familiar d’aquesta tessitura En alguns casos contrabaix de canya, flauta de bec contrabaix, el contrabaix d’una família d’instruments sona una octava més greu que la del baix de la mateixa família

Tot i que en la seva accepció més corrent equival a ’molt', en alguns casos - Dictionaire de Brossard 1703, o Dictionary de Stainer i Barret final del segle XIX, entre d’altres- el terme agafa el significat de ’bastant', possiblement per influència del mot francès assez 'bastant'

El seu significat entre els segles XII i XVI varia, segons que es tracti de notació neumàtica o quadrada, de notació modal o de notació mensural En el primer cas, l’únic que indica és un conjunt de notes que es canten sobre una síllaba, mentre que en els altres dos casos s’integra dins un sistema rítmic En la notació modal, el valor de les seves notes depèn de la seva combinació amb altres lligadures, dins del conjunt d' ordines que se succeeixen tot al llarg de la melodia En la notació mensural, totes i cadascuna de les notes que integren una lligadura tenen valors fixos…

Segons Eugène Cardine, monjo benedictí de Solesmes i estudiós del cant gregorià, fou adoptat pels copistes del monestir de Sankt Gallen per a indicar una nota lleugera pel que fa a la seva interpretació Molt semblant al punctum , les edicions vaticanes modernes no en distingeixen la grafia de la d’aquest altre signe, tret d’alguns casos