Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Gustave Charpentier
Música
Compositor francès.
Vida Començà els seus estudis musicals a Tourcoing Flandes, on la seva família emigrà tot fugint de la invasió dels alemanys l’any 1870 Allí mostrà una gran habilitat com a violinista i fundà una societat musical Estudià al Conservatori de Lilla i, des de la seva ciutat, l’ajudaren econòmicament per tal que pogués fer-ho al de París, on el 1881 fou alumne del violinista Lambert Massart Charpentier portà una vida bohèmia, que durant un temps el feu abandonar els estudis, si bé els reprengué més tard amb J Massenet, amb qui estudià composició El 1887 obtingué el Premi Roma amb la…
Marc-Antoine Charpentier
Música
Compositor francès, considerat l’introductor de l’oratori llatí a França.
Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…
noël
Música
Composició polifònica que elabora melodies de cant pla vinculades amb les celebracions nadalenques.
Els noëls aparegueren en la música culta ja al final del segle XV, i més endavant s’utilitzaren amb la mateixa finalitat cançons nadalenques d’origen popular Els organistes francesos dels segles XVII i XVIII MA Charpentier, JF Dandrieu, LC Daquin, etc componien noëls per a orgue, en els quals els cants de nadal eren sotmesos a elaboracions contrapuntístiques o a variacions En català s’anomena ’nadal’ o ’nadala'
Emílios Riadis
Música
Compositor grec.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i els continuà a Munic i a París, ciutat on entre el 1910 i el 1915 fou deixeble de G Charpentier i M Ravel De nou a Tessalònica, fou nomenat professor del conservatori de la ciutat Premi Nacional el 1923, Riadis destaca per una extensa obra de gran lirisme, amb ecos de la música popular del seu país natal i també de la música oriental De tot el seu catàleg destaquen les cançons
intermède
Música
Obra musical d’origen francès que s’interpreta entre els actes d’una òpera o d’una representació teatral, i que té la funció d’entretenir el públic i facilitar els canvis d’escena i de vestuari.
S’identifica amb l' intermedio italià, tot i mostrar una major presència coreogràfica Aparegué a França al segle XVI, vinculat a la tradició de les mascherate italianes i dels espectacles musicals i coreogràfics que amenitzaven els convits a la cort anomenats entremets A la segona meitat del segle XVII s’interpretaren intermèdes entre els cinc actes de les obres llatines, sobretot a París, i a partir del 1687 arribaren a tenir l’abast d’una òpera sencera Entre els autors d' intermèdes destaquen MA Charpentier, A Capra i GB Lulli
Janine Micheau
Música
Soprano francesa.
Estudià als conservatoris de Tolosa i de París El 1933 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Louise G Charpentier i dos anys més tard ho feu a Amsterdam com a Mélisande, paper que interpretà successivament en diversos teatres europeus i també a San Francisco Entre el 1933 i el 1956 actuà de manera ininterrompuda a l’Òpera Còmica, on el 1943 fou Zerbinetta en l’estrena francesa d' Ariadne auf Naxos L’any 1950 hi estrenà Bolívar , de D Milhaud El 1937 es presentà al Covent Garden i el 1946 ho feu a l’Òpera de Chicago, on cantà La Traviata i interpretà el paper de…
René Verdière
Música
Tenor francès.
Després de la Primera Guerra Mundial, en la qual participà, inicià estudis musicals a Calais, que prosseguí i finalitzà a París El 1926 obtingué diversos guardons i debutà a l’Òpera de la capital francesa com a Max El caçador furtiu Contractat el 1930 per l’Òpera Còmica, obtingué un gran èxit de públic i crítica per la seva interpretació de papers d’obres de G Bizet, J Massenet, P Mascagni, R Leoncavallo i G Charpentier, entre d’altres El 1940 interrompé la seva carrera ar tística per prendre part en la Segona Guerra Mundial i el 1945 reprengué la seva activitat com a cantant,…
Molière
Música
Pseudònim del dramaturg francès Jean-Baptiste Poquelin.
Estudià dret però, un cop acabada la carrera, decidí dedicar-se al teatre Fundà una companyia teatral, amb la qual intentà fer-se un lloc en els escenaris parisencs, però no hi reeixí Durant gairebé dotze anys treballà com a actor ambulant a Bretanya i Occitània El 1656 era novament a París, on presentà Les précieuses ridicules , l’èxit de la qual li valgué la protecció del rei L’època en què assolí més fama coincidí amb el període de collaboració amb JB Lully, fruit de la qual foren obres escèniques com Le mariage forcé , George Dandin , Le bourgeois gentilhomme o Psyché 1671 Posteriorment,…
Huguette Grémy-Chauliac
Música
Clavecinista francesa.
Estudià al Conservatori de Música de París, on fou distingida amb un premi de piano i un altre d’harmonia Es perfeccionà en clavicèmbal amb Robert Veyron Lacroix Fou clavecinista titular de l’Antiqua Musica de París i de l’Orquestra Paul Kuetz Fundà la classe de clavicèmbal del Conservatori de Niça, on ha estat mestra d’alumnes com Scott Ross Els seus estudis musicològics la dugueren a enregistrar les sonates de flauta i clavicèmbal de JS Bach, al costat de Maxence Larrieu, i també moltes obres de compositors francesos dels segles XVII i XVIII, com Jacquet de la Guerre, Gaspar le Roux i Louis…
Les Arts Florissants
Música
Conjunt vocal i instrumental francès fundat el 1978 per William Christie, que n’és també el director.
El nom del conjunt remet a l’obra homònima de Marc-Antoine Charpentier El seu repertori, centrat en un primer moment en el Barroc francès, aviat s’amplià a la música de Monteverdi, Bach, Telemann o Händel, entre d’altres, i fins i tot a la de Mozart i altres autors del període clàssic El seu estil interpretatiu es basa en els trets característics de la retòrica declamatòria, d’acord amb els tractats musicals antics El conjunt manté membres solistes permanentment, però sovint ha contractat instrumentistes específics per interpretar determinades obres A partir dels anys noranta…