Resultats de la cerca

Tot i que no elaborà cap tractat específicament consagrat a la música, la seva ingent obra inclou nombrosos comentaris que hi fan referència Bona part d’aquests comentaris giren entorn del debat, d’arrel augustiniana, sobre la legitimitat del cant en la litúrgia cristiana Segons la seva opinió, el cant fa viure amb més intensitat la pregària i, per tant, genera un clima de pietat que disposa a l’adoració i a l’amor de Déu D’altra banda, l’experiència musical és útil per a estudiar qüestions estrictament teològiques Així, la consonància serveix en certs casos per a definir la…

Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus nombrosos…

El 1744 obtingué una plaça de violinista a l’orquestra de l’Òpera de París, formació que dirigí a partir del 1751 La seva carrera prosperà ràpidament el 1755 fou nomenat compositor de cambra del rei, i el 1762, director del Concert Spirituel a més, dirigí a l’Òpera en tres ocasions 1769, 1780 i 1785 El 1783 assumí la direcció de l’École Royale de Chant, creada de poc A partir de la mort de la seva segona esposa el 1787, el clima polític inestable i l’afebliment de les seves capacitats físiques propiciaren la seva retirada a Lió el 1790 Compongué òperes, música religiosa i…

Al llarg de la dècada dels anys trenta del segle XX, la vida musical alemanya es veié trasbalsada per les directrius del partit governant, la qual cosa significà l’exili o la desaparició de bona part dels músics centreeuropeus més significatius d’aquell moment Entre les raons per les quals un intèrpret o compositor esdevenia ’degenerat’ destacava la condició de jueu, l’adscripció als corrents d’avantguarda o la proximitat als ideals polítics comunistes El camí que seguiren els músics degenerats fou diferent segons els casos Els anys anteriors a la Segona Guerra Mundial, bona part dels…

Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i considerada la primera…

Aprengué clarinet i saxo alt a l’escola Amb aquest últim instrument s’introduí professionalment a Filadèlfia Per a la seva primera feina important, amb Eddie Cleanhead Vinson 1947-48, s’inicià en el saxo tenor El 1949 treballà amb Dizzy Gillespie, i el 1952 amb Earl Bostic i Johnny Hodges, una de les seves influències primerenques Inicià la carrera com a solista el 1955, any que ingressà al quintet de Miles Davis, quan aquest autor entrava en la seva etapa més creativa Durant els següents cinc anys, ultra actuar amb Davis i un temps amb Thelonious Sphere Monk, es dedicà intensament a gravar…

En la seva joventut estigué probablement sota la protecció del duc d’Urbino, Guidobaldo I A la seva cort degué conèixer l’aleshores naixent tipografia de caràcters mòbils, que revolucionà el món del coneixement al segle XV El 1498, ja ciutadà de Venècia, les autoritats li concediren, durant vint anys, el privilegi en la impressió i venda de les partitures per a música polifònica i música per a llaüt Aquest privilegi fou degut suposadament al fet d’haver ideat una tècnica d’impressió molt acurada, basada en la impressió successiva i superposada de pentagrama, notes i text posteriorment reduïda…

Fundada cap al segle V aC, les primeres notícies musicals són del segle XV, període durant el qual la ciutat, sota el domini de Savoia, començà a subministrar molts dels membres del cor de la seva capella ducal, en aquells anys establerta a Chambéry De la mateixa època es té notícia de la celebració de les cerimònies litúrgiques amb música a les principals esglésies de la ciutat -Sant Joan, Sant Francesc, Sant Domènec i Santa Reparata- Al principi del segle XVIII Niça començà a gaudir de més independència política i desenvolupà una vida musical més rica El 1776 es construí el Maccarani, un…

La presència d’un acompanyament implica l’existència d’una part principal que ocupa el primer pla en la percepció de l’oient Consegüentment, a fi de no dificultar-ne la percepció i de mantenir-se en un segon pla, l’acompanyament hi subordina les seves característiques harmòniques, ritmicomètriques, figuratives, dinàmiques, expressives, etc Això no exclou, però, que pugui passar, momentàniament, a un primer pla, com per exemple quan la veu principal té silencis L’acompanyament té un caràcter subordinat però no és superflu i, a més d’estar al servei de la part principal, la complementa, tot…

Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "…