Resultats de la cerca

Estudià al Gymnasium Poeticum de Ratisbona fins el 1589 amb el kantor Andreas Raselius Després visqué algun temps en diverses ciutats alemanyes com Nuremberg, Wolfenbüttel, Hannover i Königsberg avui Kaliningrad, Rússia servint protectors privats, consells municipals i corts nobiliàries Més tard passà a Hamburg, Magdeburg i Gerbstedt Escriví sobretot molta música profana en alemany També escriví música religiosa, tot i que la part més important de la seva producció és la música instrumental, especialment de dansa La seva contribució al desenvolupament del llenguatge instrumental fou molt…

Apareguts a Itàlia a la primera meitat del segle XVII, els primers scherzi eren generalment obres vocals de característiques molt semblants a les del balletto Les dues colleccions de Scherzi musicali de C Monteverdi 1607 i 1632 en són els exemples més representatius Des de la segona meitat del segle XVII fins al final del Barroc la majoria de scherzi són de tipus instrumental

Dirigí nombroses orquestres i cors a Alemanya i quan tornà a Espanya, el 1916, fundà a Madrid l’orquestra que portava el seu nom i dos anys després el primer cor mixt de Madrid Fou un gran pedagog musical, professor de música a l’Institut Ramiro de Maeztu i autor d’alguns llibres pedagògics Destaquen  La música en la escuela, Cómo se enseña el canto y la música i nombroses colleccions de cants folklòrics

Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…

Estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en música l’any 1613 Entre el 1623 i el 1630 fou, probablement, sagristà a l’abadia de Westminster Cap al 1624 esdevingué director del cor de la catedral londinenca de Saint Paul Escriví música vocal religiosa -motets llatins, anthems en anglès-, música per a virginal danses i també per a consort d’instruments fantasies La seva música vocal profana aparegué publicada en les colleccions Private Musicke or The First Booke of Ayres and Dialogues Londres, 1620 i Mottects or Grave Chamber Musique Londres, 1630

El 1570 exercia el càrrec de mestre de capella de la catedral de Logronyo L’any 1572 anà a Tudela i el 1580 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Sigüenza Més tard, el 1593, es desplaçà a Lisboa i fou nomenat mestre de capella de la cort reial l’any següent Allí publicà dues colleccions de misses i motets amb els títols Francisci Garro, Navarri, nunc in Regia Capella Olisiponensi Capellani, et in eadem Musices Praefecti, opera aliquot Lisboa, 1609 i Missae quatuor defunctorum lectiones tres Lisboa, 1609

El grup sorgí de l’escola de cant pla de Catí, de la qual Miquel Sales fou un dels mestres més importants L’escola no tan sols proveí de músics les esglésies valencianes, sinó que també contribuí a enriquir les colleccions de llibres de cant que aquestes conservaven Els himnaris procedents de Catí, però, desvirtuaven el cant gregorià a partir d’una concepció errònia de la prosòdia llatina, i canviaven els neumes d’unes síllabes a les altres a fi de donar més quantitat de notes a les accentuades

Estudià música a Dresden amb el seu cosí Heinrich Schütz i més tard lleis a la Universitat de Leipzig Cap al 1630 obtingué un lloc com a organista a Königsberg Del 1638 al 1650 publicà vuit colleccions d’àries, amb un total de 170 composicions sacres i profanes Aquestes obres, la majoria per a veu solista i acompanyament de baix continu, són una bona mostra de l’estil de l’autor Es tracta de peces molt senzilles, sillàbiques i d’estructura estròfica, encara que de vegades s’hi amaguen procediments contrapuntístics o formals més complexos - MBT -

Estudià història de l’art a l’Institut de Leningrad i ensenyà als conservatoris de Leningrad i Moscou El 1958 es doctorà amb una edició crítica de les colleccions de cançons populars de M Balakirev Els seus estudis són una de les anàlisis més profundes i científiques de la música tradicional russa Feu nombroses expedicions per tot Rússia per recollir la música popular dels diferents pobles i regions Els seus enregistraments formen la base de l’arxiu fonogràfic que fundà i dirigí fins el 1944 També estudià la música de la població no eslava de Rússia i les cançons revolucionàries

A sis anys inicià la seva formació musical Posteriorment estudià enginyeria a la Universitat de Torí Fou editor de nombroses revistes, com "Quaderni della Rassegna musicale" i la "Rivista musicale italiana" també publicà diverses colleccions de música i diccionaris musicals Dirigí i administrà diferents societats i institucions musicals, entre d’altres el Teatre de Torí 1925-31, i fou secretari del I Maggio Musicale Fiorentino Del 1951 al 1969 fou crític musical de la revista "Tempo" Milà Orientà la seva recerca principalment vers la música contemporània i escriví el llibre Musicisti moderni…