Resultats de la cerca

Fou un dels músics més destacats a La Paz en el període comprès entre la independència i la guerra del Pacífic, juntament amb Arana i els germans Núñez del Prado El 1863 estrenà un Himno paceño , una obra molt popular Compongué al voltant de seixanta obres, moltes de caràcter patriòtic, com Los mártires de la compañía i La paceña La seva música combinava la influència de l’estètica italiana, dominant llavors a Bolívia, i l’exaltació nacionalista, que prengué força després de la separació del Perú i que donà lloc a moltes marxes militars i himnes patriòtics

Obra per a pocs personatges -rarament més de quatre o cinc-, combinava cançons sobre melodies molt conegudes amb antigues danses rituals i textos recitats, gairebé sempre de caràcter llicenciós o burlesc Fou especialment desenvolupat a l’Anglaterra d’Elisabet I Entre el 1590 i el 1625 esdevingué una forma típica per a ser interpretada entre els actes o com a cloenda d’una tragèdia o una obra més seriosa semblant a la burletta o l' intermezzo Sovint ha estat considerat un tipus particular de jig anomenat també farce-jig , del qual s’han popularitzat melodies, conegudes pel nom del personatge…

A les dues veus superiors -escrites en forma de cànon i cantades sempre amb text- s’hi afegia un tenor amb valors més llargs i, gairebé sempre, instrumental La temàtica del text, sempre profana, versava principalment sobre la caça, però també podia descriure batalles o escenes de carrer S’hi imitaven sons com el lladruc dels gossos, els tocs de trompeta o el soroll de botzines La versificació era lliure i combinava les escriptures sillàbica i melismàtica Certs passatges eren destinats a la coloratura , i la part final solia ser un ritornello en forma de cànon Els grans…

El registre més greu s’anomena principale Al principi del segle XVIII, gràcies al desenvolupament d’una tècnica especial que combinava una constitució física adequada, una gran habilitat labial i la utilització d’una embocadura molt petita i poc profunda, molts trompetistes s’especialitzaren en l’ús exclusiu d’aquest registre, anomenat, també, clarino Aquesta tècnica els permetia d’arribar a l’harmònic vint-i-unè i, doncs, fer sons molt aguts, entre el do4 i el fa5 A partir del 1750 aquesta pràctica decaigué, probablement pel fet que es produí un canvi en l’estil musical Així,…

S’inicià al cor parroquial de la seva vila natal, i el 1940 entrà a formar part del cor de la catedral de Canterbury Tres anys després debutà com a solista al Morley College de Londres El 1946 cantà per a la BBC, el 1947 començà a dirigir els cors de la catedral de Saint Paul de Londres i el 1948 fundà el conjunt Deller Consort, dedicat a la interpretació de música del barroc, amb el qual realitzà una intensa activitat concertística i musicològica El 1960 participà en l’estrena mundial d’ El somni d’una nit d’estiu de Benjamin Britten al Festival de Glyndebourne, a Anglaterra, obra…

No aconseguí la fama d’Elvis Presley, però esdevingué tan important com aquest pel que fa al rock-and-roll Creixé en una família pobra, escoltant blues , country i gòspel El mateix dia que escoltà Elvis Presley per primera vegada a la ràdio es presentà a la mateixa discogràfica, Sun Records, de Memphis, on també enregistraren Jerry Lee Lewis, Roy Orbison i Johnny Cash, perquè el sentissin actuar Tenia un estil de tocar la guitarra ràpid, de ritme encomanadís, molt ballable, on combinava el ritme de música negra i melodies del country El seu estil quedà perfectament reflectic en el clàssic…

Nascut en una família amb tradició musical, començà a estudiar piano als set anys i, durant els seus anys d’estudiant es dedicà al jazz El 1960, anà a Nova York per tocar amb el trompetista Donald Byrd i amb Coleman Hawkins El 1962 enregistrà el seu primer disc Takin’ Off , que incloïa Watermelon Man , peça que obtingué un gran èxit comercial L’any 1963 ingressà al quintet de Miles Davis, amb qui tocà durant cinc anys, en el qual desenvolupà el seu estil molt personal, que combinava blues i be-bop amb una harmonia colorista i un so exquisit Amb els seus companys de secció…

Autodidacte de formació, des de molt jove tocà el piano i cantà en locals de la seva ciutat, en un estil que combinava el  boogie-woogie , el  blues i el  rhythm-and-blues El 1950, amb l’orquestra de Dave Bartholomew, enregistrà el disc The Fat Man , que li donà fama Associat a Bartholomew fins el 1964, fou un dels primers cantants de rhythm-and-blues  que trencà les barreres racials els anys cinquanta i al començament dels seixanta, i assolí un èxit de públic extraordinari, tant entre la comunitat negra de la qual formava part com entre la població blanca Reconegut com un dels…

Fill d’un violinista de la New York Philharmonic Orchestra, estudià teoria, flauta i trompa L’any 1943 s’inicià professionalment com a intèrpret de trompa a l’American Ballet Theatre i la Cincinnati Symphony Orchestra Dos anys més tard ingressà a la Metropolitan Opera House de Nova York, on restà fins el 1959 Inicià les seves activitats en el jazz tocant la trompa en els enregistraments fets en 1949-50 amb Miles Davis Al final dels anys cinquanta inicià la seva activitat compositiva en un estil que denominà third stream , que combinava elements de música clàssica i jazz Així se…

Fill d’una família jueva rural amb pocs recursos econòmics, la seva formació fou bàsicament autodidàctica Amb tot, combinava, de manera intermitent, el treball al camp amb els estudis a Viena A la capital austríaca assistí a classes de violí amb L Jansa i després amb J Böhm violí i G Preyer teoria al conservatori Després dels incidents revolucionaris del 1848 treballà com a violinista en diversos teatres d’Hongria i Viena El seu primer èxit com a compositor l’aconseguí el 1860 amb el Quartet de corda , opus 8 A partir de llavors s’introduí en el món musical vienès com a crític i…