Resultats de la cerca

Folklorista que aconseguí èxits a l’Argentina i en l’àmbit internacional Estudià amb Angélica Velárdez, Luis Gianneo i Erwin Leuchter Gràcies a Jaime Torres Aparicio i a Atahualpa Yupanqui recopilà i aprengué els ritmes del nord del país El 1955 fundà la Compañía Argentina de Folklore L’any 1964 dirigí i participà en la gravació de la seva composició més universal i de més èxit, la Misa Criolla , interpretada pel conjunt Los Fronterizos com a solistes, juntament amb el Coro de la Cantoría de la Basílica del Socorro i amb Julio Robles al charango En aquesta peça podia apreciar-se un nou…

El seu pare, també guitarrista, s’ocupà de la seva formació inicial, continuada posteriorment amb Josep Brocà A partir del 1860 visqué a Barcelona, on treballà com a professor de guitarra i com a concertista, fins que el 1885 s’establí a París Allí fou professor en diverses escoles privades, com l’Institut Rudy, i l’Académie Internationale de Musique, tot fent breus estades a Barcelona Installat de nou a Barcelona el 1898, entrà al Conservatori de Música del Liceu com a professor de guitarra, però al cap de tres anys tornà a París Gran admirador de l’obra de Ferran Sor, com a…

El 1874 ingressà a l’escolania de la capella de música de Santa Maria del Pi de Barcelona Al cap de dos anys entrà, segons afirma B Saldoni, a la capella de la catedral, llavors sota el mestratge de Josep Marraco A onze anys inicià els estudis de violí amb Francesc Forns i els de piano amb Càndid Candi Vers el 1885 anà a ampliar estudis de piano al Conservatori de París, on fou alumne de M Mathis i de ChA de Bériot, tot seguint el camí de tants pianistes catalans que passaren per la capital francesa La seva carrera fou molt brillant el 1888 obtingué el primer premi del concurs del…

Estudià a Santa Fe amb Graziella Pomponio i Jorge Martínez Zárate i debutà a quinze anys El 1964 fou nomenat professor de la Universidad Nacional del Litoral A partir d’aleshores inicià una carrera internacional ascendent com a concertista Ocasionalment ha format duo amb el violinista Ruggiero Ricci

Vida Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb GM Casini i F Gasparini Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711 Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G Tartini A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí Després d’un breu sojorn a Praga anà a Florència i…

Fou deixeble de JP Arcas, pare del també guitarrista J Arcas Amb només deu anys inicià la seva carrera de concertista Tocà a l’Argentina i segons la documentació conservada, sembla que després de tornar a Catalunya feu concerts en diferents ciutats d’Europa A la seva època fou reconegut per la seva tècnica d’execució àgil i neta

Estudià amb Gaspar Cassadó i després amplià la tècnica instrumental a la Hochschule de Berlín Debutà l’any 1930 com a concertista posteriorment actuà en diverses formacions orquestrals i també en conjunts de cambra, compaginant aquesta tasca amb les actuacions com a solista arreu d’Europa Com a investigador de la música antiga publicà diversos treballs i edità obres de teòrics musicals com Tomàs de Santa Maria

Es formà amb R Castro piano i CJ Meneses composició Professor del Conservatori Nacional de Mèxic 1896-1936, compaginà les activitats pedagògiques amb la composició, amb una especial atenció al gènere operístic, amb títols com Juno 1900, Nicolás Bravo 1910 i El oidor 1942 També impartí classes a la Facultat de Música de la Universitat de la Ciutat de Mèxic, exercí la crítica musical i desenvolupà una important carrera com a concertista de piano

Estudià música amb J Lasalle, J Bourbon i A Petit, entre d’altres Especialitzada en el lied i l’oratori, el 1912 inicià una brillant carrera com a concertista en diverses sales d’arreu de França i d’Europa Destacà en el terreny sacre i, sobretot, en les mélodies franceses Retirada de forma prematura el 1941, dugué a terme una notable tasca docent al Conservatori Americà de Fontainebleau, on impartí classes fins el 1963

Concertista precoç, fou deixeble del violinista André Robberechts i, després, de P Baillot al Conservatori de París El 1826 fou nomenat violí solista de Guillem I d’Holanda Feu concerts per tot Europa i del 1823 al 1852 fou catedràtic de violí al Conservatori de Brusselles Es retirà a causa de la pèrdua de visió que sofria Tant l’estil interpretatiu com l’obra compositiva de Bériot són hereus de la millor tradició violinística italofrancesa