Resultats de la cerca

Lligada a una família de tradició musical, fou la primera dona que guanyà el Premi de Roma 1913, amb la cantata Faust et Hélène Compongué obres corals i instrumentals, i del conjunt de la seva obra destaca l’òpera inacabada La princesse Maleine , amb text de Maurice Maeterlinck, i algunes peces corals La seva producció palesa un gran coneixement del llenguatge contrapuntístic, així com un sentit constructiu que combinà amb tocs colorístics i exòtics

Fill de pare parsi i mare mig siciliana i mig espanyola, des de petit mostrà un viu interès per la música Els seus compositors preferits foren G Mahler, C Debussy, A Skr’abin, S Rakhmaninov i A Schönberg Com a pianista, a més d’interpretar peces d’altres compositors, estrenà algunes de les seves obres, com feu a Londres i París el 1921 i a Viena el 1922 Fou refractari a donar a conèixer les seves composicions, i cap a mitjan dècada del 1930 es retirà dels escenaris Notable com a crític musical, promogué les obres de compositors com G Mahler i K Szymanowski en una època en què no estaven de…

Alumne d’E Hlobil, i posteriorment de J Rdký a l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Praga 1948-52, treballà com a redactor i productor musical a la Ràdio Txecoslovaca de Praga 1953-72 Fou un dels membres fundadors de l’Associació de Compositors Contemporanis i presidí la Fundació Martinu Després d’unes primeres obres per a piano, entrà en un camí de rigor clàssic i formal, però carregat de tensió dramàtica en el tractament sonor El seu esperit constructiu i sintètic sembla haver seguit els passos de M Reger i P Hindemith, sense deixar de banda les possibilitats dodecatòniques, com es veu en el…

Estudià ciències exactes a Sevilla 1941-43 i més tard es graduà a l’Escuela de Arquitectura de Madrid Collaborà amb els arquitectes José Antonio Corrales, Ramón Vázquez Molezún i Xavier Carvajal en el poblat d’Almendrales, i amb Rafael de la Hoz en el collegi major Aquinas, a la ciutat universitària de Madrid Posteriorment realitzà obres com el convent i l’església de Betlem, a Màlaga 1961-64 La seva vinculació familiar i personal amb Falla i amb la ciutat de Granada el dugueren a construir el Centre Manuel de Falla, erigit en el Generalife 1962-78 Altres obres seves són el Palau de la Música…

Vida Fou el més jove d’una de les més antigues famílies patrícies de la Romanya L’elevat estatus social familiar contribuí favorablement al fet que Corelli gaudís d’una acurada formació musical Inicià els estudis a Faenza i Lugo i més tard es traslladà a Bolonya, on estudià violí amb destacats mestres El 1670 fou admès, a l’edat de disset anys, a l’Accademia Filarmonica Allí entrà en contacte amb l’escola bolonyesa de compositors, formada per figures de la talla de M Cazzati, GA Perti, GP Colonna, GB Vitali i G Torelli Durant aquesta època exercí d’organista a la basílica de Sant Petroni…

Vida Fill del filòsof vienès, Rudolf Eisler, la seva família es traslladà a Viena Cursà estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat i més tard fou alumne d’A Schönberg i d’A Webern a la Musikakademie 1919-23 Durant aquests primers anys es feu càrrec de la direcció dels cors obrers Karl Liebknecht i Stahlklang So d’acer i entrà com a corrector de proves a l’editorial musical Universal Edition, on conegué el compositor txec Alois Hába La gran obra de joventut, la Sonata per a piano número 1 1923, és de plena adscripció atonal i fou estrenada el 1924 a Viena En un escrit d’aquells anys…

L’estudi del fenomen rítmic no es pot limitar a l’estudi de les durades dels sons -variable més propera a l’articulació que al ritme- ni a la dels seus valors valor Si bé sovint el terme ritme s’empra per a designar la mera combinació de valors combinació que, normalment, serà recurrent al llarg de la peça, cal tenir present que l’organització rítmica és, en general, el resultat de la combinació de tots els paràmetres musicals Cal assenyalar que el present article es concentra exclusivament en la música occidental, circumstància que no ha de fer pensar que el fenomen rítmic no està present…

El fenomen formal La forma musical s’identifica amb un procés temporal integrat per components solidaris i recíprocament determinats Aquest procés temporal, de manera semblant a un organisme, s’autoregula, es forja ell mateix En aquest sentit, és capaç de projectar una sèrie d’expectatives que, d’una manera o una altra, s’hauran de complir per a assolir la completesa formal Des d’aquesta perspectiva, l’inici d’una obra n’hauria de suggerir les dimensions així mateix, el seu final hauria de tenir lloc no perquè la música simplement deixi de sonar, sinó perquè s’hagin assolit les expectatives…

El fenomen contrapuntístic es basa en la capacitat de l’oïda per a percebre, de manera distinta, diferents fenòmens musicals combinats sense perdre de vista la combinació mateixa Així, l’oïda distingeix la melodia i l’acompanyament d’una cançó, o les dues veus que formen un cànon, sense deixar de sentir-ne la suma, és a dir, la cançó o el cànon La capacitat de combinar de manera simultània diferents elements en un tot orgànic és un dels trets més distintius de la música, que segurament no té un equivalent en les altres arts Exemple 1 c i d © Fototecacat/ Jesús Alises D’altra banda, es…