Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Roman Haubenstock-Ramati
Música
Compositor israelià d’origen polonès.
A Cracòvia estudià composició amb A Malawski i J Koffler 1937-40 Fou director de la secció musical de Ràdio Cracòvia 1947-50 A partir del 1950 s’installà a Tel-Aviv, on feu intents d’adaptar el mètode serial a la música oriental El 1957, després d’una estada a París, on estudià música electrònica, s’establí a Viena i entrà a treballar a la Universal Edition Des del 1973 exercí de professor a la Hochschule für Musik Representant d’una generació que, partint del sistema dodecatònic, s’endinsà en les experiències d’avantguarda, la seva música és una amalgama entre les maneres orientals i el…
Günter Bialas
Música
Compositor alemany.
Fou alumne de Fritz Lubrich en les disciplines de piano, orgue i direcció coral i amplià els seus estudis a diferents centres musicals i universitats Fou F Jöde qui li proporcionà el seu primer encàrrec per a compondre música per a la ràdio Després d’un intent fallit d’estudiar amb P Hindemith, fou deixeble de M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de les Arts entre el 1936 i el 1938 Mentre era professor de composició a la Staatliche Musikhochschule de Munic, tingué com a deixebles N Huber i R Ketelborn, entre d’altres La seva obra es troba a cavall entre la tradició musical i les avantguardes…
obertura acústica
Música
En molts cordòfons, forat practicat a la caixa de ressonància per comunicar l’aire interior amb l’exterior.
Així, la vibració del primer pot trametre’s a l’exterior En acoblar-se tots dos espais, el so resultant és determinat per la capacitat i facilitat de vibració de tot sistema Indirectament, la comunicació de l’aire interior de la caixa amb l’exterior redueix l’increment de pressió, tot afavorint l’elasticitat de la taula harmònica En la majoria dels instruments cordòfons amb taula harmònica de fusta s’hi practiquen tradicionalment forats circulars En els cordòfons amb mànec, tant si són pinçats com d’arquet, s’hi solen practicar diferents obertures centrals o simètriques respecte a les cordes…
xiulet

Xiulet de bisell
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Nom genèric donat a l’objecte sonor que, a imitació del xiulet humà, pretén l’entreteniment o la comunicació de senyals (esports, serveis d’ordre, etc.).
La gran diversitat de materials, formes i tècniques constructives utilitzades fa del xiulet un dels instruments aeròfons més politípics La classificació Hornbostel-Sachs permet classificar els xiulets atenent diversos criteris Un dels més importants és si el buf és dirigit directament contra un cantell del tub o cavitat ressonant, sense cap mena de conducte intermediari, o si és conduït a través d’un estret conducte que dirigeix la columna d’aire contra un bisell Són de buf directe el xiulet cabrer, fet d’escorça, el xiulet de pinyol d’albercoc, utilitzat com a reclam de caça, i el xiulet de…
Agustí Charles i Soler
Música
Compositor català.
Vida Cursà harmonia, contrapunt i fuga amb M Roger al Conservatori de Música de Manresa Posteriorment, A Sardà l’introduí en el món de la composició, l’estudi de la qual amplià amb C Guinovart i J Soler Embrancat en una contínua recerca estilística, manté contactes freqüents amb altres compositors, com C Halffter, T Marco, JR Encinar, A García Abril, J Guinjoan, F Donatoni i L Nono Músic prolífic, amb un ampli corpus compositiu, ha esdevingut, a més, un dels artistes reconeguts dins del panorama musical català Ha rebut diversos guardons, com el Premi Reina Sofia en la seva VI edició, el XVII…
organologia
Música
Branca del coneixement musical que s’ocupa de l’estudi dels instruments musicals en el seu context interpretatiu, acústic i sociològic.
Antecedents històrics Els primers estudis i descripcions generals d’instruments apareixen en tractats dels segles XV i XVI Entre els més importants destaquen Definitorium Musicae , de J Tinctoris Nàpols, 1474-84, músic de la cort d’Alfons el Magnànim, Musica Getutscht , de S Virdung Basilea, 1511, i Musica Instrumentalis Deudsch , de M Agricola Wittenberg, 1532 Altres tractats teòrics, com el llibre de J Bermudo Declaración de Instrumentos musicales Osuna, 1555 i, més tard, el tractat de P Cerone El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, ja inclouen capítols detallats sobre la música instrumental i…
clavicèmbal

Clavicèmbal alemany del 1737
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula En ser pulsades, les tecles actuen sobre un mecanisme saltador que pinça les cordes no les percut, com en el cas del piano o del clavicordi L’espineta poligonal, l’espineta travessera i el virginal pertanyen a la mateixa família La referència més antiga, del 1397, és la d’un jurista de Pàdua, que parla d’un instrument anomenat clavicembalum ideat per Hermann Poll La representació més antiga d’un clavicèmbal correspon a una escultura que forma part d’un altar a Minden Rin del Nord-Westfàlia L’instrument es mantingué actiu,…
construcció i manteniment dels instruments
Música
La construcció dels instruments és el procés d’adaptació d’un o més objectes a la producció de sons amb una finalitat musical.
En la majoria d’instruments aquest procés inclou una sèrie d’operacions d’encaix de parts i components diferents, acabats i dotació d’accessoris A causa de l’ús continuat de l’instrument i del seu desgast, és necessari un procés de manteniment posterior a fi que aquest es trobi en les condicions originals d’execució Entre els materials naturals de construcció usats des de fa més de deu mil anys i en les cultures actuals més primitives, hi ha l’os, la banya, la pedra i la fusta L’arqueologia ha documentat l’existència de sonalles, brunzidors, idiòfons de fricció i xiulets senzills fets d’…