Resultats de la cerca

Estudià cant a Frankfurt amb el baríton alemany J Stockhausen i el 1897 debutà al Festival de Bayreuth, on tornà ininterrompudament fins el 1902 amb el paper de Wotan i amb altres destacats personatges wagnerians El 1903 li denegaren nous contractes al citat teatre per haver interpretat la part d’Amfortas en unes funcions no autoritzades de Parsifal a Nova York Entre el 1898 i el 1913 cantà òperes de R Wagner al Covent Garden de Londres i del 1898 al 1908 feu el mateix al Metropolitan de Nova York Tot i la seva especialització en el cèlebre compositor alemany, incorporà altres…

Actius entre el 1503 i el 1609, aquest llinatge de músics artesans construí més de trenta orgues nous i en restaurà molts altres La majoria ja tenien tres o quatre diferències, un flautat, una octava, unes quinzenes i un gran ple progressiu des dels baixos Tots sense partir No són grans instruments, com els orgues catalans de la mateixa època, però ja introdueixen el que més endavant serà l’orgue del Renaixement Les seves obres no han arribat als nostres dies, però els seus contractes han aportat una documentació molt valuosa per a la història de l’organologia europea Els seus primers…

Des de la seva infantesa es relacionà amb els cercles musicals més influents del seu país Després d’estrenar les primeres composicions, el 1862 es traslladà a Berlín, on estudià amb H von Bülow En aquest moment devia ser prou conegut, perquè Wagner el convidà a traslladar-se a Munic L’esclat de la guerra entre Alemanya i Dinamarca el feu abandonar les terres germàniques, i anà a estudiar amb H Berlioz a París Seguint les tècniques orquestrals de Berlioz compongué un Himne de la pau per a gran orquestra, dos orgues, catorze arpes i campanes, estrenat a l’exposició de París del 1867 En morir el…

Debutà a l’adolescència i durant els anys següents tocà en diverses bandes de la seva ciutat natal Participà en el primer desenvolupament del jazz, tot destacant com a cornetista Cap al 1916 conegué, i fou mentor, de l’adolescent Louis Armstrong El 1918 anà a Chicago i el 1922 liderà la seva formació, la King Oliver’s Creole Jazz Band, als Lincoln Gardens, en la qual Armstrong, que deixà Nova Orleans per anar a Chicago, ocupà el lloc de segon cornetista La Creole Jazz Band, que començà a enregistrar el 1923, fou una de les orquestres més influents d’aquells anys L’any 1925, ja sense Armstrong…

Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de la seva ciutat natal, on entre el 1952 i el 1967 fou deixeble d’O Suhonen A divuit anys fou primer violí del Quartet Suhonen, i el 1965 entrà com a violinista a l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki En 1968-69 fou tercer director de l’Òpera Nacional Finesa i, després d’haver-se format de manera autodidàctica en la direcció orquestral, el 1969 guanyà el Concurs Karajan, amb la qual cosa aconseguí diversos contractes per a actuar a Europa i els EUA, a més d’Israel i el Japó Entre el 1972 i el 1978 fou primer director de l’Orquestra Simfònica de…

A nou anys ja tocava el clarinet i el saxòfon, i a onze signà els primers contractes Al final de la dècada dels quaranta es traslladà a Madrid, on treballà amb diferents grups mentre finalitzava els estudis al conservatori, on es graduà l’any 1964 Al costat de Tete Montoliu, fou un dels pioners del jazz a l’Estat espanyol La dècada de 1960 liderà un quartet a Madrid, on tocà de manera estable en un club El 1967 fou convidat a participar en el Festival de Jazz de Berlín, i des de llavors tocà als principals festivals europeus Experimentà amb la fusió del jazz i el flamenc en…

Vida Estudià al Collegio San Sebastiano de Nàpols amb G Crescentini, G Furno i N Zingarelli, i s’hi diplomà el 1829 Després de l’èxit de les seves primeres òperes - La contesse villane 1829 i Costanza e Oringaldo 1830- a Nàpols, continuà component mentre dirigia 1831-33 el Teatro Valle a Roma recomanat per G Donizetti El 1834, la famosa cantant Maria Malibran quedà impressionada per l’estrena a Milà de l’òpera de Rossi La casa disabitata i convencé l’empresari Domenico Barbaja perquè el contractés per a escriure Amalia 1834, una òpera en què la prima donna , a més de cantar, havia de ballar…

Es crià a East Saint Louis, on inicià els estudis de trompeta a tretze anys Dos anys més tard ja tocava professionalment El 1944 es traslladà a Nova York per estudiar a la Juilliard School A les nits freqüentava els locals on tocaven els seus ídols Charlie Parker i Dizzy Gillespie Poc després començà a treballar regularment amb Parker i participà en alguns dels millors discos del saxofonista Els anys 1949-50 s’associà a Gil Evans, amb qui gravà l’important disc estilístic Birth of the Cool Els primers anys cinquanta foren per a Davis un període més aviat obscur, però, malgrat tot, feu bons…

Vida Pertanyent a una família humil amb dotze fills, aprengué a tocar el violí i la corneta amb el seu pare, que era membre d’una petita formació local Aviat demostrà uns dots excepcionals per a la música, i, amb motiu d’alguna celebració especial a Sortelung, s’afegia a la mateixa banda de músics El 1874 ingressà en una petita orquestra d’aficionats i això li permeté atansar-se a les obres de JS Bach, J Haydn o WA Mozart Entre el 1879 i el 1883 formà part d’una banda militar a Odense La seva primera formació fou, doncs, autodidàctica Gràcies a l’ajut econòmic de diversos benefactors, el 1884…

Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…