Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
György Lehel
Música
Director d’orquestra hongarès.
Rebé classes particulars de P Kadosa i de L Sómógyi i debutà el 1946 Guanyador del Premi Liszt el 1955 i el 1962, aquest darrer any dirigí l’Orquestra Simfònica de Budapest Amb aquesta formació es presentà a Anglaterra el 1968 i posteriorment a l’URSS, els Estats Units i el Japó Després d’haver-la convertida en una de les millors orquestres del país, el 1974 fou nomenat director permanent convidat de l’Orquestra Simfònica de Basilea Efectuà nombrosos enregistraments d’obres de músics hongaresos, especialment F Liszt i B Bartók, a més d’obres de compositors contemporanis, algunes…
música de Bruges
Música
Música desenvolupada a Bruges (Bèlgica).
Durant l’Edat Mitjana fou un mercat important a escala europea i també un centre financer de primer ordre Aquesta prosperitat contribuí a l’assoliment d’un moment cultural àlgid al llarg dels segles XV i XVI, que posteriorment declinà ràpidament La música religiosa d’aquest període és entre les fites més notables de la cultura europea Les principals esglésies, la de Sant Donacià, que és la catedral, la de Sant Salvador, la de Nostra Senyora, la de Sant Jaume i Sant Gil, cultivaren la polifonia, i grans compositors com ara Dufay, Heyns, Obrecht, Cordier i Clemens non Papa en foren mestres de…
hosanna
Música
Aclamació litúrgica de lloança a Déu i al Messies.
D’origen hebreu, era al començament una petició d’auxili 'Ajudeu-nos a obtenir la victòria', salm 118, 25 Convertida en una aclamació messiànica i unida al versicle següent 'Beneït el qui ve en nom del Senyor', es cantava durant la processó amb rams en ocasió de la festa dels Tabernacles Fou en aquesta festa que Jesús fou aclamat en entrar a Jerusalem, fet que recorda el cant de l’hosanna en la processó del diumenge de Rams La litúrgia eucarística l’associa també al cant del sanctus , talment que queden unides en un sol cant la litúrgia angèlica del cel i la litúrgia messiànica…
música del monestir de Solesmes
Música
Música desenvolupada a l'abadia benedictina Solesmes, al País del Loira, convertida, des del segle XIX, en centre de recuperació del cant gregorià.
Fundada l’any 1010, el 1833 Prosper Guéranger 1805-1875, que restablí l’activitat monàstica al centre després de més de quaranta anys d’abandonament, es proposà restaurar la litúgia romana i el cant gregorià Els seus treballs foren seguits per Paul Jausions 1834-1870 i, després, per Joseph Pothier 1835-1923, que fou qui establí com a principis generals per a la restauració del gregorià la necessitat d’acudir a les fonts manuscrites, per a recuperar així la puresa de la línia melòdica i de la seva notació, i la de fixar un correcte fraseig amb vista a la interpretació De tot això se’n feu…
Guillermo Tomás
Música
Compositor, director d’orquestra i musicòleg cubà.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Tomás Tomás, fins el 1888, que es traslladà a Nova York, on es doctorà en música L’any següent tornà al seu país natal i fundà l’Instituto Vocal Aguado Tomás i la banda del cos de la policia nacional, que temps més tard esdevingué la Banda Nacional de l’Havana Posteriorment, el 1903, fundà l’Escuela de Música O’Farrell, convertida després en l’Escuela de Música Municipal de l’Havana i, avui, en el Conservatorio Amadeo Roldán També fou el fundador del diari "Bellas Artes" 1908, de l’Orquesta Sinfónica de l’Havana 1910 i del…
Banda Municipal de València
Música
Banda de música de l’Ajuntament de València, fundada el 1903 per iniciativa de Vicente Ávalos.
Resultat de la fusió de la Banda de Bombers i la Banda dels Veterans de la Llibertat, Santiago López en fou el director fundador i la direcció honorària s’oferí a Salvador Giner Altres directors foren Emilio Vega, Luis Ayllón, Emilio Seguí, Antonio Palanca Villar, Juan Garcés Queralt, Josep Ferriz i Julio Ribelles Brunet Des del 1992 és dirigida pel mestre Pablo Sánchez Torrella Tots aquests directors han aconseguit una gran conjunció i compenetració entre els seus integrants, cosa que l’ha convertida en una de les millors agrupacions musicals del país És una de les poques bandes…
Orquestra Nacional de França
Música
Grup orquestral fundat el 1934 com a primera orquestra simfònica permanent de l’Estat francès.
Des de la seva fundació ha actuat com a orquestra de Ràdio França El seu primer director titular fou DE Inghelbrecht, que instaurà un repertori basat en l’obra de C Debussy i M Ravel El 1944 E Rosenthal assumí el càrrec de director permanent de l’orquestra, que exercí fins el 1947 i que posteriorment fou ocupat per R Desormière 1947-51 i Ch Münch com a directors permanents, i M Le Roux 1961-67 i J Martinon 1968-73 com a directors musicals S Celibidache en fou primer director convidat del 1973 al 1975, càrrec en el qual el succeí L Maazel, que del 1988 al 1990 fou director musical…
Orquestra Filharmònica de Munic
Música
Orquestra fundada el 1893 pel filòleg Franz Kaim amb el nom d’Orquestra Kaim.
Els seus primers directors foren H Winderstein 1893-95, Herman Zumpe 1895-97 i F Löwe 1897-98, i es dedicà a la interpretació de música contemporània L’any 1898 F Weingartner n’assumí la direcció, que conservà fins el 1905 Seguint la tradició d’interpretar la música del seu temps, l’orquestra estrenà les simfonies quarta i vuitena de Gustav Mahler, dirigides pel mateix compositor El 1911, sota la denominació d’Orquestra de la Societat de Concerts, interpretà l’estrena de Das lied von der erde 'La cançó de la terra', de Mahler, aquesta vegada sota la direcció de Bruno Walter Del 1908 al 1914 F…
música de Sofia
Música
Música desenvolupada a Sofia (Bulgària).
Ciutat d’origen neolític, situada en una cruïlla de vies de comunicació, ha estat objecte de nombroses ocupacions tràcia, illíria, macedònia, romana, eslava, protobúlgara L’única música profana practicada a Sofia de la qual es té notícia és la música popular La ciutat fou, en canvi, un centre important pel que fa a la música sacra Al segle X fou conquerida per l’exèrcit bizantí i entrà a formar part de l’imperi otomà al final del segle XIV Amb l’arribada dels turcs, molts monestirs foren destruïts i tota la vida cultural experimentà un fort retrocés La fi del domini turc arribà amb la invasió…
música de Gènova
Música
Música desenvolupada a Gènova (Itàlia).
Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX, les escoles…