Resultats de la cerca

Pensament molt estès entre els teòrics de la Grècia antiga segons el qual cada element bàsic de la música afinacions, registres, ritmes, instruments posseeix un determinat caràcter que explica els efectes que una música produeix en l’oient El que més tard, sota el nom d’expressió, es volgué considerar com el fruit del treball de composició i, per tant, com la principal aportació del bon compositor, els grecs ho consideraven un aspecte del mateix material musical, que el músic simplement havia de saber utilitzar d’acord amb la funció que, en cada cas, la música havia d’acomplir fer plorar, fer…

La seva funció era indicar el final de l’acte, ja que no hi havia el costum d’abaixar el teló fins al final de l’obra

Curiosament, la paraula rarament apareix citada a la literatura gaèlica L’Església Anglicana s’hi mostrà contrària El 1642, en el sínode d’Argyll, es prengueren mesures per a suprimir " un costum comú en algunes parts remotes d’aquesta província propi de dones pobres i ignorants que canten uns laments als seus morts davant la tomba " No obstant això, hi ha referències de la seva supervivència fins al primer terç del segle XIX

Per extensió també s’aplica als tipus d’actuacions que allí es representaven Pels volts de l’any 1830 anà arrelant entre les classes populars de la ciutat de Londres el costum de trobar-se a les tavernes, on es divertien escoltant i cantant cançons populars, sovint d’un to groller i plenes de dobles sentits El propietari del local era el principal encarregat d’engrescar la clientela Aquest costum s’anà estenent per tota la Gran Bretanya i també sintonitzà amb fenòmens similars que es produïen en altres països a l’Amèrica del Nord, el vodevil i a França, el cabaret A…

A Catalunya ja se’n tenen notícies al final del segle XVI segons la localitat s’anomenen també camarelles , camilleres o camalleres Es tracta d’un cant collectiu realitzat per grups de joves que, a pagès, van de casa en casa cantant, tot obtenint en canvi menges o diners amb els quals s’organitza un àpat comunitari En algunes zones, les caramelles es comencen a cantar després de la missa del Dissabte Sant, però el més habitual és fer-ho el diumenge i el dilluns de Pasqua Tradicionalment són cançons curtes o corrandes corranda amb temes de caràcter local i circumstancial, goigs pròpiament…

Músic instrumentista de l’escola montserratina Ingressà de noi a l’Escolania de Montserrat i aviat fou molt apreciat pel seu talent musical Probablement fou deixeble del pare Cererols al voltant dels anys 1658-64 Com ell, aprengué, seguint el costum de l’època, diversos instruments, especialment el violí, l’arpa i el baixó Després d’entrar al monestir, on rebé l’hàbit l’1 de febrer de 1664, aconseguí un gran prestigi amb el baixó, a més de millorar el cant de la capella Exercí de sagristà major, fou vicari de la vila d’Olesa de Montserrat i governador de les baronies del monestir

La invenció del tetragrama s’atribueix a Guido d’Arezzo, un dels teòrics musicals més importants de l’Edat Mitjana, que excellí durant la primera meitat del segle XI Deriva del costum de dibuixar els neumes sobre el pergamí, procurant que els sons idèntics apareguin a la mateixa alçada aquest fet conduí a l’ús d’una línia o més d’una per a representar determinades notes, el significat de les quals s’indicava al principi amb una lletra que derivà en la clau A poc a poc les línies anaren indicant notes en concret, especialment el do3, representat generalment per mitjà d’una línia…

Ja des del seu origen, a Florència i Màntua, la dansa formava part de l’òpera JB Lully fou l’introductor del ballet a l’òpera francesa Amb A Cambra i JP Rameau aparegué l' opéra ballet , en què la part dramàtica es reduïa en benefici de la dansa Aquesta pràctica d’incloure ballets a les òperes s’anà generalitzant i esdevingué tradicional a França i a la resta d’Europa, on fou exportada Al segle XIX, la grand opéra francesa continuà mantenint el ballet com a part essencial, costum que obligà compositors com G Verdi i R Wagner a incloure’n algun a les seves òperes estrenades a…

En la música litúrgica del període de la polifonia medieval tardana i renaixentista i, eventualment, posterior, es manté el respecte al costum de l’entonació inicial tot deixant les primeres paraules d’algunes parts de l’ordinari de la missa, com el glòria o el credo, sense música Es tracta que un solista canti la primera frase segons la melodia d’alguna de les misses del repertori gregorià, després de la qual el cor o grup de solistes canta la resta de text que sí que ha estat musicada pel compositor En el cas del glòria, per exemple, el solista cantarà Gloria in excelsis Deo i…

De vegades pot estar formada per un moviment breu JS Bach Cantata BWV 4, però també pot tenir dos o més moviments Bach Simfonia BWV 1046a, versió original del Concert de Brandenburg núm 1, probablement escrita com a obertura de la Cantata BWV 208 Al segle XVIII les paraules simfonia i obertura s’intercanvien molt sovint la introducció instrumental del Messies de Händel porta el títol de Sinfonia , però està escrita com una obertura a l’estil francès El tipus italià de sinfonia avanti l’opera s’establí com una successió de tres moviments, ràpid-lent-ràpid Del costum d’interpretar…