Resultats de la cerca

Estudià piano, i el 1951 adoptà l’orgue Hammond Treballà amb gran èxit per l’àrea de Filadèlfia abans de debutar a Nova York el 1956 Reconegut com un dels intèrprets d’orgue més destacats del moment, començà la seva carrera internacional i enregistrà amb tota mena de formacions De la seva discografia destaquen Crazy Baby 1960, Bashin’ 1962 i The Dynamic Duo 1966 L’any 1975 obrí un club a Los Angeles El 1981 recomençà les gires, i posteriorment enregistrà Fourmost 1990 i Damn 1995, entre d’altres Desenvolupà el so de l’orgue Hammond i creà un estil que combina elements del gòspel i el blues…

És un dels músics més prolífics i creatius de l’escena folk-rock anglosaxona, compromès políticament i socialment La seva carrera en solitari començà al final dels anys seixanta i al principi del segle XXI continuava actiu Ha fet blues , rockabilly , country-rock i fins i tot música electrònica, tot i que on més ha destacat és en el camp del folk-rock , amb discos tan emblemàtics com After the gold rush 1970, Harvest 1972, Rust never sleeps 1980, Freedom 1989 i Harvest moon 1992 També ha collaborat amb els grups Crazy Horse i Crosby, Stills, Nash & Young Ha estat un referent no tan sols…

Es convertí, al final dels anys setanta i durant els vuitanta, en el gran grup de rock d’actuacions als estadis esportius Els seus concerts eren grans espectacles on els efectes visuals tenien molta importància Algunes de les seves cançons esdevingueren himnes, com ara We will rock you o We are the champions Començaren fent glam-rock , amb influència de la psiquedèlia, el music-hall i el heavy-metal , però s’anaren decantant pel rock , tot i que sempre conservaren un cert eclecticisme Les seves cançons tenien melodies comecials, riffs de guitarra heavy i uns arranjaments gairebé operístics,…

Començà d’infant estudis de violí i també a cantar a la parròquia del seu barri Des del 1949 a la fi de la dècada de 1950 cantà i tocà el saxo en una orquestra de ball, The Crazy Boys, que interpretava temes de swing  i de jazz Fou un dels primers cantants que popularitzà versions en català d’èxits internacionals Al final dels anys cinquanta començà a enregistrar versions d’èxits italians de Domenico Modugno, alguns també en català, com Piove , activitat que aviat estengué a la cançó francesa i al folk nord-americà i a temes de bandes sonores americanes, entre els quals cal…

Vida Provinent d’una família jueva humil vinguda de Rússia, inicià la seva formació musical amb una mestra del barri de Brooklyn i a partir del 1912 fou alumne de piano de Charles Hambitzer, el qual li feu conèixer els grans compositors per a aquest instrument, des de F Liszt fins a C Debussy Parallelament als estudis de piano, harmonia i composició, començà a compondre cançons per a espectacles de Broadway, influït per J Kern i I Berlin El 1919 escriví el seu primer musical, La La Lucille , però el primer gran èxit li arribà amb la cançó Swannee 1919, de la qual vengué milers de còpies…

Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…

Als EUA, el mot comèdia musical s’utilitzava per a diferenciar-la de les operetes francesa, vienesa i anglesa A més, era freqüent distingir entre comèdia musical i opereta americana, atenent a les característiques de la música i l’argument Des del 1945, però, s’imposà el mot "musical" com a denominació genèrica, coincidint amb la proliferació d’obres amb arguments més seriosos i cada cop més allunyats del concepte estricte de comèdia Són molts els països que al llarg del segle XX han desenvolupat fórmules populars de teatre musical a partir d’antecedents diversos és habitual referir-s’hi amb…

El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…