Resultats de la cerca

Fou un intèrpret molt reconegut en el seu moment, sobretot a Alemanya, França i Anglaterra Principalment, però, ha passat a la posteritat pel sistema de digitació per a la flauta que ideà sistema Böhm i que suposà una novetat pel que feia a la cura de l’afinació, de la qualitat tímbrica i de les possibilitats de flexibilitat interpretativa El 1828 creà la seva pròpia fàbrica a Munic Els seus instruments, fets de fusta o de metall, foren la base de la flauta travessera actual

La confraria tenia cura de la bona professionalitat dels seus membres i distribuïa de manera equitativa el treball entre tots els associats Funcionà amb normalitat fins que el decret de Nova Planta de Felip V abolí tots els privilegis de l’Antic Règim Sembla que continuà desenvolupant la seva activitat fins el 1827, amb el nom de Gremi de Música i Mestres de Dansa Bibliografia Complement bibliogràfic Baldelló i Benosa, Francesc de Paula La Confraria de Músics de Barcelona , La Paraula Cristiana, Barcelona 1928

Exercí el seu magisteri musical a València al segle XIX Les poques notícies que tenim sobre la seva activitat parlen de la composició de sarsueles, entre les quals algunes en un acte, com Apuros d’un novençà , A tiempo y con arte , Coralito , El mestre d’escola , El pollastre , Don Tadeo , El suplicio de un tutor , El trovaor , En la agonía , L’abuela Poala , L’anell de plom , La gatita del Cura , Mister Puff , i dues en dos actes, Los secuestradores i Valencia en el siglo 30

Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Jacint Boada Hi romangué fins a catorze anys, i se sap que assolí un gran domini en la interpretació de l’orgue amb només vuit anys A Barcelona estudià amb Antoni Oller i B Blanch Fou nomenat professor auxiliar del Liceu, i el 1863 marxà a París, on estudià cant amb Fontana Al seu retorn, actuà al Liceu i al Teatro Real de Madrid Inicià una brillant carrera per Europa, durant la qual actuà a Itàlia, Anglaterra i en diferents teatres de la Península Cantà tres temporades al teatre londinenc Drury Lane Des del 1886, un cop retirat, tingué cura de…

Estudià a la Universitat de Viena l’any 1486 i a la d’Ingolstadt a partir del 1497 Es dedicà a l’ensenyament a l’escola catedralícia de Brixen L’any 1502 es doctorà a la Universitat de Pàdua A Ingolstadt conegué l’humanista Conradus Celtis i, sota la seva influència, escriví algunes composicions a quatre veus en estil sillàbic sobre textos d’Horaci en què s’observa molta cura en el metre i la quantificació sillàbica clàssiques Melopoiae sive Harmoniae Augsburg, 1507 Convidat per Celtis, es traslladà a Viena i ensenyà a la seva universitat fins el 1508, any de la mort del seu…

Estudià al Conservatori de Varsòvia amb A Michalowski piano, G Roguski harmonia i Z Noskowski composició Fundà la Societat Coral Lutnia 1887, que dirigí fins a la seva mort També dirigí el cor de la catedral de Sant Joan, feu classes al conservatori i, des del 1893, s’encarregà de l’escola coral dels teatres de Varsòvia Exercí la crítica musical en la revista "Gazeta Polska" 1882-86 i tingué cura de l’edició de diversos reculls de peces corals, com ara Lutnia 'Llaüt', 1888-1903 o Rybalt 'El músic viatger', 1913 La seva obra, bàsicament coral, presenta un delicat treball en la…

El 1759 era salmista de Santa Maria del Mar, i aquest mateix any obtingué la plaça de mestre de capella de la basílica Com a mestre de capella tenia cura de la manutenció i formació dels quatre infants de cor Compongué nombrosos oratoris i drames sacres La seva obra està dispersa en diversos arxius de Catalunya, com ara els de Cervera, Manresa, Olot, Vilafranca del Penedès, la Seu d’Urgell, Igualada i Vilanova i la Geltrú, i també als d’Albarrasí i Sogorb Aquest fet testimonia l’interès i atractiu que suscitava la seva música Gran part de la seva producció es conserva a l’arxiu…

La seva formació musical tingué lloc a la seu metropolitana de València, on el 1713 succeí a Joan B Cabanilles com a organista interí, la qual cosa feu que s’iniciés amb aquest mestre El 1715 obtingué la plena titularitat del càrrec, segons l’informe dels membres del tribunal examinador, Pere Rabassa i Felip Vicente Durant el seu exercici, feu ampliar l’orgue de la seu amb "molts registres de música moderna" En 1724-25 tingué cura dels nens cantors De la seva obra conservada cal esmentar el Libro de tocatas para címbalo , collecció de sonates amb doble capçalera temàtica a la…

El seu objectiu és aplegar llibres, manuscrits, impresos i reproduccions de música culta catalana a fi de posar-la a l’abast dels estudiosos i intèrprets i contribuir a la seva conservació i difusió Installat a l’antiga casa residència de Josep Bartomeu, el Jardí dels Tarongers, el Centre disposa d’una sala de música amb murals de Vila Arrufat, presidida pel piano Pleyel d’Enric Granados La biblioteca té més de 12 000 volums, molts dels quals procedeixen dels fons musicològics de Josep Subirà, Josep Rafael Carreras i Bulbena, Claudi Martínez Imbert, Josep M Lamaña o Lluís Benejam El Centre té…