Resultats de la cerca

Estudià orgue al Conservatori Reial Danès, on es diplomà el 1943, i musicologia a la Universitat de Copenhaguen, on es doctorà el 1958 Fou deixeble de JP Larsen Fundà l’orquestra de cambra Collegium Musicum 1943, de la qual fou organista i clavicembalista fins que es dissolgué el 1976 Fou professor de musicologia a la Universitat de Copenhaguen 1958-90 i al Seminari Pastoral d’Århus 1977-88 Presidí la Societat Danesa d’Organistes i Mestres de Capella 1953-59, fou membre del consell de la Societat Internacional de Musicologia 1964-72 i presidí la junta de l’Òpera Jyske a Århus 1973-86, 1990-92…

Inicià els seus estudis de piano de molt jove amb G Matthison-Hansen Posteriorment, ingressà a la universitat i continuà els estudis de piano amb E Neupert Bàsicament, però, la seva formació com a compositor fou autodidàctica No pogué desenvolupar una carrera important com a músic per problemes de salut, i només participà en la fundació i direcció de l’orquestra del Koncertforening Sobresortí en la composició de lieder , que destaquen per l’acurada tria dels textos -molts dels quals són de T Lange- i l’estret i sincer vincle entre poesia i música S’interessà també per la música coral El seu…

Deixeble de composició de V Holmboe i F Hoffding a la seva ciutat natal, ben aviat fou aclamat com un compositor de talent i el 1956 oferí un concert amb les seves pròpies obres Aquest talent fou desenvolupat a París estudiant amb N Boulanger 1956-57 Entre el 1958 i el 1962 fou crític del diari Politiken  de la capital danesa Professor del Conservatori de Copenhaguen i del Conservatori d’Odense, és una de les referències indiscutibles del panorama musical de Dinamarca i considerat el compositor danès més important posterior a C Nielsen Hereu en un principi del nacionalisme musical de J…

En 1599-1600 i 1605-09 estudià amb G Gabrieli a Venècia Des del 1603 fou instrumentista de la capella reial de Cristià IV Entre el 1611 i el 1614 estigué al servei de la reina Anna a la cort anglesa i el 1618 obtingué el càrrec de director assistent de la capella danesa Pederson fou el compositor danès més important anterior a D Buxtehude Compongué trenta-un madrigals a cinc veus -compresos en dos llibres, publicats el 1608 i el 1611- en el modern estil italià posterior a L Marenzio La seva producció religiosa es limita a Pratum spirituale 1620, una collecció de música sacra que inclou…

Format al Conservatori de Copenhaguen amb els professors K Jeppesen contrapunt, P Schierbeck composició, J Jersild orquestració i B Hjelmborg teoria, posteriorment estudià musicologia a la Universitat de Copenhaguen amb JP Larsen Del 1953 al 1958 ensenyà al Reial Conservatori Danès de Música El 1959 entrà com a professor assistent a la Universitat de Copenhaguen, de la qual fou associat 1961-71 i titular 1971-96 Doctor per aquesta universitat el 1972 amb una tesi sobre el serialisme en l’obra d’A Schönberg, treballà en importants centres d’investigació musicals, com l’Institut Arnold…

Membre d’una nissaga de músics, el seu pare l’inicià en els estudis musicals, que posteriorment continuà amb A Rée i, ja de gran, a Leipzig El nom que el seu pare havia aconseguit arran de les collaboracions amb N Gade dificultà que Emil obtingués el reconeixement al seu país Aquest fet es nota en la seva producció, deutora d’una estètica que prenia com a model la tendència més conservadora del Romanticisme, sense interessar-se pel conreu d’obres més properes al nacionalisme danès Durant quasi tota la vida fou un músic al servei de l’Església, organista a Copenhaguen i al palau de…

Estudià teologia i el 1873 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on fou alumne de JC Gebauer, mestre que influí en la seva futura carrera compositiva Viatjà a Itàlia 1882, on descobrí la música polifònica Esdevingué un dels representants més destacats del cecilianisme danès i, convençut que era necessària una reforma en la música litúrgica, compongué obres inspirades en el cant gregorià Des del 1891 succeí com a organista a N Gade a la Holmens Kirke, càrrec que ocupà fins a la seva mort La recuperació de la música medieval danesa, com ara les balades, i de la cançó popular,…

Després de rebre la primera formació musical dels seus pares, a quinze anys començà a estudiar violí amb FT Wexschall, i teoria i composició amb AP Berggreen Feu el seu debut com a violinista el 1833 El 1840 compongué Efterklange af Ossian 'Ecos d’Ossian', obertura de concert, opus 1, amb la qual guanyà un premi de composició de la Societat Musical de Copenhaguen El moment més decisiu de la carrera de Gade fou quan Mendelssohn rebé amb entusiame la partitura de la seva Simfonia núm 1 , en do m, opus 5 1842, estrenada amb èxit el 1843 a Leipzig A partir de llavors començà una fructífera…

Vida Deixeble de Finn Hnffding i Knud Jeppesen, el 1929 es traslladà a Berlín, on fou alumne d’Ernst Toch A la capital alemanya conegué la pianista romanesa Meta May Graf, amb qui es casà cinc anys després El 1933 i el 1934 visità Romania, i aquests viatges li despertaren l’interès per la música popular Durant els anys trenta fou professor particular de música, i entre el 1947 i el 1955 exercí de crític musical en el diari "Politiken" de Copenhaguen El 1950 ingressà com a professor al conservatori de la capital danesa, càrrec que conservà fins el 1965, any en què abandonà la docència per…

Vida Pertanyent a una família humil amb dotze fills, aprengué a tocar el violí i la corneta amb el seu pare, que era membre d’una petita formació local Aviat demostrà uns dots excepcionals per a la música, i, amb motiu d’alguna celebració especial a Sortelung, s’afegia a la mateixa banda de músics El 1874 ingressà en una petita orquestra d’aficionats i això li permeté atansar-se a les obres de JS Bach, J Haydn o WA Mozart Entre el 1879 i el 1883 formà part d’una banda militar a Odense La seva primera formació fou, doncs, autodidàctica Gràcies a l’ajut econòmic de diversos benefactors, el 1884…