Resultats de la cerca

Estudià amb JPE Hartmann a Copenhaguen i mantingué sempre importants relacions amb músics danesos, com ara N Gade Entre el 1864 i el 1898 fou organista de la catedral d’Altona i entre el 1879 i el 1887, professor del Conservatori d’Hamburg Les seves composicions inclouen òperes, obres orquestrals i de cambra, oratoris i altra música coral, peces per a piano i lieder

Estudià de primer al Conservatori d’Estocolm i després a Berlín El 1881 fou contractat com a organista a l’Església Reformada Francesa i deu anys després ocupà la mateixa plaça a la Johanneskyrka d’Estocolm Parallelament a les seves obligacions en aquests càrrecs, oferí concerts d’orgue en diferents països d’Europa La seva producció compositiva, a part de peces per a orgue i orquestra i obres per a piano, conté obres corals religioses i profanes i un important nombre de cançons Combinà la tradició noruega amb l’impressionisme francès La seva obra liederística, inspirada en poetes …

L’any 1599 es traslladà a Venècia, juntament amb un grup de músics danesos, per estudiar al costat de Giovanni Gabrieli, i hi retornà els anys 1602 i 1604 El 1604 passà a ocupar un lloc com a llaütista de la cort reial danesa Entre el 1606 i el 1608 efectuà una nova estada de formació, aquest cop a Wolfenbüttel, a la Baixa Saxònia, per estudiar amb Gregory Huet Quan la capella musical de la cort fou suprimida l’any 1611, s’inscriví a la Universitat de Heidelberg Ocupà diferents càrrecs en diverses institucions de Copenhaguen Tan sols es coneix una obra seva, un llibre de…

Es formà musicalment a Copenhaguen amb els compositors Otto Malling i Peder Gram, i parallelament feu la carrera de dret Un cop acabada la formació universitària, es traslladà primer a París, on estudià amb A Roussel i P Le Flem, i més tard a Leipzig La seva estada a París fou decisiva per a la seva carrera compositiva i la influència de la música francesa és perceptible en la seva obra L’extensa obra de Riisager inclou ballets, cinc simfonies, sis quartets de corda, música vocal i música de cambra Les seves obres més conegudes són els ballets —especialment Études , Slaraffenland 'País de…

Música popular Noruega fou unida a Dinamarca el 1397 Aquesta unió durà fins el 1814, any en què fou annexada a Suècia, que li concedí força més autonomia D’aquesta manera, entre els segles XIV i XIX, el país quedà aïllat, en tots els sentits, de la resta d’Europa La cort era a Dinamarca i no a Noruega, que restà fora dels circuits culturals europeus Aquest aïllament en què visqué permeté una evolució lliure i rica de la música popular, sense influències externes Hi ha cançons de bressol, d’amor i per a cridar el bestiar També es troben poemes melòdics que descriuen la natura i balades…

Les primeres notícies sobre música profana daten del segle XV, però els segles XVI i XVII foren una època d’esplendor, especialment el regnat de Cristià IV 1588-1648, en què foren convidats a la cort danesa un bon nombre de músics estrangers, entre els quals hi havia l’anglès J Dowland i l’alemany H Schütz Al segle XVIII començaren les representacions d’òpera i de ballet al palau reial En un principi, l’òpera no fou acollida amb gaire entusiasme i aquest fet, juntament amb l’onada pietista que dominà el país durant el regnat de Cristià VI 1730-46, provocà que aquests gèneres no prosperessin…

Les primeres restes d’una pràctica musical danesa són els lur , uns grans corns de bronze amb forma de essa, difosos entre els pobles nòrdics a partir del segle XII aC Però no és fins a l’aparició dels primers documents, als segles XI-XII dC, que és possible reconstruir la història de la música danesa Música culta Música sacra Tot i que s’han trobat alguns cants dedicats a la Mare de Déu provinents de l’Edat Mitjana, no es disposa de documentació important fins al segle XVI La Reforma introduí el coral luterà, que durant un llarg període convisqué al costat dels cants catòlics D’aquesta època…

Vida És el màxim representant del nacionalisme romàntic escandinau del final del segle XIX Fou el quart dels cinc fills nascuts d’Alexander i Gesine Grieg L’ambient familiar en què visqué estava determinat per la destacada posició social que ocupaven els Grieg el pare era cònsol britànic a Bergen, i la mare era filla d’un governador provincial Gesine, una dona amb molta sensibilitat per a les arts, la poesia i la música, era una excellent pianista, que havia estudiat amb A Methfessel a Hamburg Alexander també era pianista afeccionat i en el seu saló organitzava vetllades musicals Tot plegat…