Resultats de la cerca

Fill d’una família burgesa enriquida a l’antic Congo Belga, Jacques Romain Georges Brel deixà el negoci familiar a Brusselles a vint-i-tres anys per provar sort com a lletrista i cantant als cabarets de París Les cançons reflectien el seu caràcter visceral i romàntic, i descrivien una societat hipòcrita i injusta Influí en molts cantautors catalans El seu esperit solidari i a vegades innocent feu que Brassens l’anomenés "mossèn Brel" L’any 1957 aconseguí el primer gran èxit amb Quand on n’a que l’amour L’any 1964 fou aclamat a la sala Olympia de París, on enregistrà un disc que inclou un…

La part més substancial de la seva formació es desenvolupà al Curtis Institut, on fou deixeble de R Serkin, K Silote i M Horszowski El 1943 aconseguí el premi Leventritt, i el mateix any interpretà el Concert núm 2 de J Brahms amb la Filharmònica de Nova York A partir d’aleshores desenvolupà una important carrera concertística, com a solista i també acompanyat de les principals orquestres nord-americanes El seu primer enregistrament, el Concert en do m de JS Bach, obtingué un èxit molt important Sovint formà trio amb el violinista Isaac Stern i el violoncellista Leonard Rose També actuà amb…

Fou fundada l’any 1982 per la soprano sabadellenca Mirna Lacambra , la qual des d’aleshores n’ha estat la presidenta i directora L’activitat fonamental consistí, els primers anys, en el Festival d’Òpera de Sabadell, on es presentaven tres títols anuals i pel qual es creà el Cor dels Amics de l’Òpera Posteriorment, a partir del 1989, el festival s’estengué a d’altres poblacions catalanes a través del Cicle Òpera a Catalunya L’any 1987 l’Associació fundà l’ Orquestra Simfònica del Vallès que, a més d’actuar al Cicle, desenvolupa una activitat simfònica estable arreu de Catalunya…

Estudià piano, orgue i violoncel al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment amplià la seva formació a l’Acadèmia de Música de Leningrad, on obtingué el primer premi de piano De retorn a Polònia, i després d’haver cursat composició al Conservatori de Cracòvia, debutà el 1960 a l’Òpera de Cracòvia, de la qual fou director artístic 1962-69 Entre el 1969 i el 1973 dirigí l’Orquestra de la Radiotelevisió Polonesa, amb la qual feu diverses gires El 1972 debutà al Metropolitan de Nova York amb La dama de piques , i a partir d’aleshores desenvolupà una carrera internacional que el dugué a dirigir l…

Es desenvolupà sota la monarquia dels darrers Valois i gaudí de màxima popularitat sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII D’esperit essencialment aristocràtic, el ballaven senyors, prínceps i sobirans al costat dels professionals de la dansa L’espectacle, que incloïa poesia recitada, música vocal air de cour , instrumental i danses, finalitzava amb un grand ballet Els llibrets, quasi sempre d’inspiració mitològia o allegòrica, eren repartits entre els assistents perquè poguessin seguir-ne l’argument Cal cercar-ne els antecedents al darrer terç del segle XVI, època en què parallelament al…

La majoria de breaks tenen una durada de dos compassos, però també n’hi ha d’un compàs i de quatre És la cellula bàsica a partir de la qual es desenvolupà el solo improvisat del jazz

Vida Algunes fonts el situen durant la seva infantesa a Begur, on fou organista de la parròquia, mentre que d’altres afirmen que vivia a Barcelona, on feu estudis d’harmonia i composició Al principi del segle XX desenvolupà una important tasca com a crític musical en el diari barceloní "Las Noticias", on també escriví articles sobre compositors catalans i espanyols del moment Fou amic d’A Cotó i de T Bretón Publicà un estudi sobre Pep Ventura i diversos articles al voltant del món de la sardana, tot interessant-se per la restauració del contrapàs cerdà i per la composició de sardanes a l’…

Fou alumne del Conservatori de Dresden i del Mozarteum de Salzburg Feu la primera aparició pública a nou anys interpretant la Sonata del Trillo del Diavolo , de G Tartini Després de la Segona Guerra Mundial perfeccionà la tècnica a Hamburg amb Erich Röhn Al mateix temps, el 1945 fou nomenat primer violí i segon director de l’Òpera de Hannover, i el 1947 primer violi de l’Orquestra de la Ràdio de Colònia WDR Professor dels conservatoris d’Essen, de Colònia i de Friburg de Brisgòvia 1963-97, contribuí decisivament a projectar aquesta institució La seva tasca pedagògica fou remarcable com a…

El 1856 ja era una dansa admesa als salons de l’alta societat de l’Havana, començant pel mateix palau del governador, on cada cop despertà més entusiasme, particularment entre els joves Es desenvolupa sobre un esquema rítmic de dos compassos amb síncope entre el primer i el segon temps del darrer compàs

Es formà a Eivissa Posteriorment s’installà a Mallorca, on desenvolupà bona part de la seva carrera musical Fundà l’agrupació Los Trashumantes Actuà a Algèria, Mallorca, el Marroc, França i Portugal Acompanyà cantants com Gertrudis Haunschi de Miró i Antonio Machín Compongué diversos preludis, entre els quals destaca Matinada 1948, així com alguns valsos, suites i sarsueles