Resultats de la cerca

Vida Durant els seus anys de joventut formà part de la Cobla La Lira, i el 1902 fou admès com a fiscorn a la Cobla Els Montgrins El 1909 assumí la direcció d’aquesta formació i deixà de tocar el fiscorn per dedicar-se al flabiol i el tamborí fins el 1936 Fou a partir del 1909 que començà a compondre les primeres sardanes, de gran acceptació gràcies a la seva melodia fàcil i encomanadissa, algunes de les quals són referents del repertori sardanístic, com per exemple Cants de maig , L’anell de prometatge , Llevantina , Record de Calella , El saltiró de la cardina , Angelina , Girona aimada o…

Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’…

Fou mestre de cant a la catedral de Pàdua entre el 1305 i el 1307 Abandonà la ciutat el 1308, moment a partir del qual residí al Vèneto Fou autor de tres tractats de teoria musical que escriví amb l’ajut del frare dominicà Syphans da Ferrara El primer, dedicat a Ranieri di Orvieto i titulat Lucidarium , el començà a Cesena cap al 1308 i l’acabà a Verona el 1318 Molt probablement fou el resultat de la seva experiència docent, i tracta de qüestions generals de teoria musical En la secció central, que és la més creativa, exposa les seves idees sobre la divisió del to en cinc parts iguals, que…

Vida Estudià matemàtiques i filosofia a la Universitat de Bucarest El 1936 es doctorà a Berlín amb una tesi sobre Josquin Des Prés Del 1939 al 1945 treballà a l’Escola Superior de Música de Munic i un cop acabats els seus estudis musicals començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín en substitució de W Furtwängler, de qui després fou assistent Tot seguit passà a dirigir d’altres orquestres alemanyes, i debutà a Londres el 1948 Compaginà aleshores les seves actuacions a Itàlia i la docència a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb els compromisos amb l’Orquestra Simfònica de l’SDR de…

Vida Estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi, que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi -que finalment el portà a la mort- entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 -en fou membre del patronat- i al primer festival de música que s’hi celebrà La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol El 1878 publicà a Barcelona Ricardo Wagner…

Vida S’educà amb els franciscans i rebé lliçons de Francesco Maria Delfico Tonsurat l’any 1532, rebé els ordes menors el 1537 i el diaconat el 1539 Després d’algun temps com a cantor i organista a la catedral de Chioggia 1536-40, fou escollit capellano i mansionario de la Scuola di San Francesco de la mateixa ciutat Poc després es traslladà a Venècia per a continuar la seva formació musical amb A Willaert El 1565 succeí a Cipriano de Rore com a mestre de capella de la basílica de Sant Marc, càrrec en el qual es mantingué fins que morí Des del 1565 també exercí com a chaplain a l’església de…

Vida Membre d’una família de músics, a la mort del seu pare es traslladà a l’important centre musical de Bolonya, on publicà gairebé la totalitat de la seva música instrumental entre el 1685 i el 1687 Aquestes obres, seguint l’estil seriós de l’escola bolonyesa repre sentada posteriorment per G Torelli, li permeteren de ser admès a l’Accademia Filarmonica de la ciutat i entrar a formar part com a violoncellista de la capella de la basílica de Sant Petroni També compongué música religiosa i oratoris fins el 1692, any en què es traslladà a Roma, on començà la seva carrera com a compositor…

D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la música en…

Vida A quatre anys, la seva família s’establí a Montgauzy, on el seu pare exercí de director de l’École Normale des Instituteurs des Départaments El reconeixement de les seves extraordinàries qualitats per a la música feren que el seu progenitor el portés a París, on el presentà a Louis Niedermeyer, el qual l’acceptà immediatament com a deixeble seu Fauré ingressà a l’École de Musique religieuse et classique, coneguda també com Escola Niedermeyer, acabada de crear pel compositor suís Fauré hi rebé un ensenyament que diferia del que tradicionalment s’utilitzava als conservatoris El mètode es…

Vida Els dots musicals que mostrà de ben petit inclinaren la seva mare a fer-lo estudiar piano, i quan tingué l’edat ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on estudià amb L Nikolajev piano i M Štejnberg composició A Glazunov l’encoratjà perquè continués la carrera musical, que aviat inicià amb èxit gràcies a la Simfonia núm 1  Fou un treball de diplomatura tenia dinou anys que, tot i així, traspassà fronteres per la vivesa, modernitat i novetat que mostrava la seva escriptura Lligat des dels inicis als avatars de Rússia per a ell gairebé sempre Unió Soviètica, amb la seva música anà…