Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i posteriorment entrà al Conservatori de Viena, on fou alumne dels germans Johann Nepomuk i Robert Fuchs Del 1895 al 1906 es dedicà a la direcció d’opereta i actuà a Hamburg, Colònia i Berlín El 1905 compongué la seva primera opereta, Der Rebell 'El rebel' A partir del 1906 s’installà a Viena, on aconseguí èxits que el projectaren internacionalment i el convertiren en un dels compositors d’opereta més famosos del principi del segle XX, juntament amb F Léhar i O Strauss Les seves obres més famoses són Der fidele Bauer 'L’alegre pagès', 1907, Die…

Violinista del teatre de Brno a setze anys, passà a ser-ne el director quan en tingué dinou Del 1786 al 1807 fou director i compositor del Teatre Leopoldstädter de Viena, càrrecs que tornà a ocupar del 1813 al 1830 després d’un període de sis anys com a director de l’Òpera de Praga A partir de l’èxit de Das Sonnenfest der Braminen 'La festa del Sol dels bramans', 1790 esdevingué un prolífic compositor de singspiele El 1791 estrenà Kaspar der Fagottist oder die Zauberzither 'Kaspar el fagotista o la cítara màgica', obra que suposadament obligà Mozart i Schikaneder a modificar l’argument, amb…

Vida Rebé la primera formació musical del seu pare, mestre de professió Es traslladà a Halle per continuar els estudis generals a la Lateinschule i perfeccionà els seus coneixements musicals amb el director de la Societat Coral de la ciutat, el famós compositor i teòric Daniel Gottlob Türk A Halle també realitzà estudis universitaris de teologia Tot i que ja feia uns quants anys que Loewe es dedicava a la composició, el que li donà més renom en aquesta època fou la seva extraordinària habilitat com a cantant Jeroni Bonaparte, llavors rei de Westfàlia, li concedí com a mostra d’admiració una…

Vida El seu pare, funcionari imperial a Dalmàcia, era descendent d’una família d’origen belga i la seva mare era vienesa Malgrat que de ben petit mostrà talent per la música, els seus pares l’enviaren a Pàdua a estudiar dret A Itàlia entrà en contacte amb diversos compositors d’òpera, cosa que intensificà el seu interès per la composició Quan morí el seu pare el 1835, s’installà amb la seva mare a Viena Allà perfeccionà la seva formació musical amb Ignaz von Seyfried i Simon Sechter L’any 1840 fou nomenat kapellmeister del Theater in der Josephstadt, on començà a donar a conèixer les seves…

Abans de vint anys ja havia escrit una sèrie de poemes simbolistes celebrats pel món literari alemany Cap al 1900 superà una crisi creativa, després de la qual renuncià a la poesia i optà per dedicar-se al drama Al darrere d’aquesta decisió hi havia el convenciment que l’art dramàtic fonia en una forma superior música, poesia i arts plàstiques Lluny del seu esteticisme primerenc, abraçà una ideologia difusament humanística que impregna tota la seva producció dramàtica Fou especialment fructífera la seva collaboració amb Richard Strauss, de la qual resultaren obres mestres del gènere operístic…

Estudià violoncel amb E Malterre i A Poli, i el 1781 assolí el càrrec de primer violoncellista de l’orquestra de la cort de Stuttgart El 1793 fou nomenat konzermeister d’aquesta institució, la qual inclinà cap al repertori germànic Fou un important compositor de lieder i balades -peces líriques de major extensió que els primers i que presenten canvis en el tempo i en les textures segons les necessitats d’un text més variat i complex-, obres que agrupà en compilacions com Die Gesänge aus de Shauspiel Die Räuber 'Les cançons de l’obra Els lladres', 1782, sobre textos del seu amic F von Schiller…

Vida Tingué una educació àmplia i acurada en arts liberals, incloent l’estudi de la música a càrrec del cantor Joachim Gerstenbüttel A sis anys rebé classes particulars d’instrument de tecla i composició per part de JN Hanff i de cant per un mestre del qual només es coneix el cognom, Woldag També estudià viola de gamba, violí, flauta, oboè i llaüt A l’edat de nou anys era un nen prodigi que cantava i tocava l’orgue a les esglésies d’Hamburg La seva bona veu el portà a cantar al teatre d’òpera de la ciutat al cor i en papers menors El 1696, any en què la companyia viatjà a Kiel, feu el seu…

Vida Era fill del violoncellista Joseph Weigl, membre de l’orquestra dels Esterházy sota la direcció de J Haydn i també de les del Kärtnertortheater i la Hofkapelle La família s’establí a Viena l’any 1769 i, després de la seva instrucció bàsica amb el pare, el jove Weigl es formà musicalment amb JG Albrechtsberger A setze anys escriví la seva primera òpera, Die unnütze Vorsicht 'La inútil precaució', per a un teatre de marionetes, obra que el 1783 fou representada al Burgtheater gràcies a la influència d’A Salieri El baró Van Swieten començà a invitar-lo regularment a les seves audicions…

Des del 1926 dirigí la Deutsche Grammophon-Gesellschaft, i entre el 1946 i el 1949 fou director del departament de música culta de l’emissora radiofònica Rot-Weiß-Rot A partir del 1950 publicà escrits polèmics contra la música contemporània, la qual cosa li causà greus perjudicis Compongué obres per a cor i orquestra i música de pellícules Entre els seus escrits cal esmentar Die unteilbare Musik 'La música indivisible', 1952, Uberwindung des Modernismus 'La superació del modernisme', 1954, Musik in der Zwangsjacke 'La música dins la camisa de força', 1958 i Schönberg und die Folgen 'Schönberg…

No obstant això, diferents tragèdies seves han inspirat algunes de les òperes més cèlebres Die Räuber 'Els bandits', 1782 S Mercadante, 1836, i G Verdi, 1847, Kabale und Liebe 'Càbales i amor', 1784 Verdi 1849, Don Carlos Verdi, 1867, Maria Stuart A Casella, 1812, i Mercadante, 1821, Die Jungfrau von Orleans 'La verge d’Orleans', 1801 Joana d’Arc en la majoria de les versions, entre les quals destaquen les de Verdi, 1845, i PI Cajkovskij, 1881 i Wilhelm Tell 1804 G Rossini, 1829 Beethoven musicà el seu himne A la joia en la Novena Simfonia 1822