Resultats de la cerca

Es difongué a França entre la segona meitat del segle XVII i la primera del segle XVIII Era escrita per a una, dues o tres veus amb acompanyament de llaüt o baix continu

El nom s’aplica també a la peça escrita seguint aquesta tècnica Començà a practicar-se a la cort de Ferrara al final del segle XV i fou desenvolupada, al segle següent, sobretot per compositors que treballaren a Venècia, com A Willaert o els Gabrieli Al principi del segle XVII es difongué per diversos països europeus, on continuà vigent fins als temps de JS Bach

Estudià teologia i hebraística Doctorat el 1685 a Leipzig, el 1687 abraçà el pietisme, que marcà tota la seva trajectòria posterior El 1692 esdevingué professor a la Universitat de Halle i predicador a la localitat de Glaucha, on el 1695 fundà un orfenat, a través del qual difongué el seu ideari pedagògic, que el rei Frederic Guillem acabà aplicant a tot Prússia El sistema educatiu ideat per Francke donava una gran importància a la música, sempre vinculada, però, a la litúrgia L’alt nivell dels intèrprets es basava en un grau d’exigència també alt solfeig a primera vista,…

A partir de la Contrareforma, la música de Palestrina s’erigí com a model a seguir pels compositors d’obres musicals religioses dels països d’obediència catòlica, encara que també es difongué als països de credo protestant En un sentit més ampli, l' stile antico usava els preceptes de la prima prattica prima prattica/seconda prattica Prescrivia l’ús de la polifonia, en especial del contrapunt imitatiu, i el tractament acurat de la dissonància JJ Fux, en el seu tractat teòric Gradus ad Parnassum 1725, reivindicà el model palestrinià com a pauta per a la composició…

Membre d’una família de músics, el seu pare l’ensenyà a tocar el violí, instrument amb el qual actuà en diferents orquestres alacantines El 1876 fundà una banda de música, La Lira, que més tard dirigí el seu germà Francesc Aviat esdevingué director de l’Orquestra del Teatre Principal d’Alacant amb un repertori de sarsueles i operetes L’experiència que assolí al capdavant d’aquesta orquestra l’animà a formar una companyia amb tots els membres de la seva família -els seus germans i els fills respectius-, que recorregué la Península i difongué, a més de sarsueles, operetes vieneses, molt en voga…

Home de formació polifacètica, conegué R Chapí el 1886, i en rebé les primeres nocions d’harmonia, instrumentació i composició A partir d’aquell moment compongué un seguit d’obres líriques, com Agamenón , Las Euménidas o el drama líric El Cid La seva obra simfònica, Sinfonía en Mi menor 1892, tingué una bona acollida Conegué compositors europeus importants, com H Levi i R Strauss Manrique de Lara s’interessà especialment pel cant popular, i realitzà nombrosos viatges a l’estranger per recollir i estudiar cants populars Les seves crítiques musicals eren veritables confessions de dogmes…

Es componia usualment de cinc seccions Le pantalon , L’été , La poule , La pastourelle i Finale , totes elles en compàs binari simple o compost i tempo ràpid Els noms d’aquestes seccions provenien de contradanses específiques i es continuaren mantenint amb noves músiques Les seves melodies eren majoritàriament adaptacions de melodies procedents del repertori popular o operístic El nom deriva de l’espanyol cuadrilla grup de genets, aplicat en els ballets francesos del segle XVIII al conjunt de ballarins que interpretaven una entrée Els conjunts de contradanses en aquests ballets foren…

Estudià piano a Barcelona amb Salvador Sala i composició amb Josep M Ballvé Feu el seu primer concert a catorze anys acompanyant Pau Casals Amb una beca de l’Ajuntament de Barcelona anà a estudiar a París amb Charles Auguste de Bériot i Raoul Pugno Quan tornà a Catalunya, fou professor de piano a l’Acadèmia Crickboom Durant uns quants anys visqué a París, on destacà en els Concerts Colonne i Lamoureux, i contribuí poderosament a la desclosa de l’escola pianística catalana A més, feu gires per diverses ciutats europees, en les quals difongué la música de compositors contemporanis…

Rebé les primeres lliçons d’orgue del seu pare, organista a Huddersfield, que trobà en ell un veritable nen prodigi S Wesley li descobrí les obres per a tecla de JS Bach, un repertori que el marcà pregonament Obtingué diferents càrrecs d’organista a Worcester 1864-68, Wigan 1868-72 i Oxford 1872-82, i el 1882 li fou confiada la plaça d’organista de la capella de Saint George a Windsor, càrrec que ocupà la resta de la seva vida Fou professor d’orgue al Royal College of Music 1883-1923 Difongué l’obra per a orgue de JS Bach, i propugnà una reforma de la música religiosa anglicana,…

Era net de Fernando Guzmán, un destacat pianista argentí que s’establí a Xile el 1822 Estudià amb el seu pare, també pianista, i fou un nen prodigi que a vuit anys oferí els seus primers concerts El 1866, arran de la visita a Xile de LM Gottschalk, aquest li donà algunes classes i el prengué com a deixeble, de manera que Federico es traslladà a París Allí estudià amb A Biffet i A Groot El 1869 retornà a Santiago, on feu diverses gires de concerts, i difongué les obres de F Chopin per tot Hispanoamèrica i els Estats Units Anà al Perú el 1871 i s’establí temporalment a la capital,…