Resultats de la cerca

El 1987 el Centre basà la seva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de funcionament passà al fons del Conservatori Superior de Música de Barcelona

Amb la voluntat d’igualar el nivell organístic coneixement, restauració i difusió de l’orgue català al de la resta de països d’Europa, entre els seus objectius primordials hi ha la creació d’un cens actualitzat dels orgues catalans, l’elaboració d’una història completa de l’orgue a Catalunya i la sensibilització tant de les institucions públiques com del públic en general sobre la pèssima situació de conservació en què es troben la majoria dels orgues catalans Des del 1994 s’ocupa de l’organització del cicle anual de concerts "Els orgues de Catalunya" Bibliografia Complement bibliogràfic…

Actualment en formen part la Federació de Cors de Clavé , la Federació Catalana d’Entitats Corals , el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i els Cors Juvenils de Catalunya El Moviment Coral Català ofereix serveis a les federacions i a les corals, com ara espais físics o ajut a gestions administratives, i també vetlla per la difusió de la música coral a Catalunya i arreu, tant des d’Internet com a través de programes com "A quatre veus" i diverses gravacions que s’emeten per TV3 Així mateix s’ha ocupat de les relacions amb altres federacions internacionals, com Europa Cantat , i les…

Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país Els seus orígens difícilment poden ser anteriors a mitjan segle XVIII Consta de set frases musicals de quatre compassos, i el text es presenta en la forma de quarteta octosillàbica La dansa és de participació oberta, de parelles i de coreografia senzilla Quan es canta, les cobles són de moviment més lent i es complementen amb preludis i interludis instrumentals Els dansaires s’acompanyen molt sovint amb castanyoles o…

Més en general, societat literària, artística o científica constituïda per al progrés de les lletres, les arts o les ciències Les acadèmies musicals tingueren el seu origen en les de caràcter general sorgides dels intents de restauració de la cultura clàssica, pròpies del Renaixement italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató, al segle XV aparegueren les primeres acadèmies modernes de caràcter filosòfic -Acadèmia Platònica de Florència- o bé arqueològic i filològic -Acadèmia Romana- A partir d’aquest moment, però sobretot des del segle XVII, en foren creades d’altres…

A Caimari creà la fundació el 1979 a Búger, Mallorca Des dels inicis ha estat gestionada per un patronat format per artistes, intellectuals, entitats del món cultural illenc i també per institucions públiques com el Govern Balear i el Consell Insular de Mallorca El 1979 la fundació creà el segell discogràfic UM Unió de Músics, amb el qual s’han editat diverses colleccions de CD La principal activitat ha estat fins avui el Festival Encontres de Compositors, que s’ha celebrat anualment des del 1980 L’Àrea de Creació Acústica ha organitzat altres cicles musicals, entre els quals, Músiques del…

Samaras fou el primer compositor grec que assolí reconeixement internacional Estudià a Corfú amb S Xindas, un dels músics grecs de relleu -format a Itàlia i fundador de la Societat Filharmònica de Corfú-, i després anà a Atenes, on fou deixeble de Stancabianco, amb qui compongué una òpera Posteriorment marxà a París i estudià amb L Delibes El seu estil anticipà fins i tot l’arribada del verisme italià, com mostrà l’estrena de la seva òpera Flora mirabilis Milà, 1886, que obtingué una gran difusió a Grècia a l’època en què Samaras encara estava establert a París El 1894 la Scala decidí obrir…

Té com a objectiu principal l’estudi i l’ensenyament de la musicologia i de la música en tots els seus àmbits, atorgant especial importància a la investigació, recuperació i difusió del patrimoni musical hispànic, atenent als seus valors artístics, històrics i antropològics Promou totes aquelles iniciatives i activitats musicològiques relacionades amb els seus objectius institucionals, com la recerca musicològica, la publicació i difusió de treballs científics i l’organització de simposis, conferències, activitats pedagògiques i concerts Fins a la data, ha organitzat cinc grans congressos…

Fou fundat a Pàdua el 1959 per Claudio Scimone, que n’és el director titular des d’aleshores Si bé en una primera etapa es consagraren exclusivament a la recuperació i difusió de l’obra d’Antonio Vivaldi i els mestres venecians, I Solisti Veneti han conreat també el repertori estrictament contemporani amb l’estrena de partitures de compositors com Franco Donatoni, Sylvano Bussotti, Luis de Pablo, Charles Chaynes o Marius Constat Sempre sota la direcció de Scimone, juntament amb el musicòleg Pietro Spada, el conjunt ha treballat especialment en la recuperació de partitures oblidades del segle…

Tenia per objectiu l’organització i difusió d’activitats musicals, com també la representació d’intèrprets i l’edició i difusió de fonogrames Les seves activitats es basaren en l’organització de tres cicles de concerts la “Temporada Musical”, també anomenada Euroconcert, al Palau de la Música Catalana, que constava de deu concerts en aquesta sala i dos més al monestir de Pedralbes, i que oferia una curosa programació, de nivell internacional i reconegut prestigi, centrada en la música de cambra el “Cicle d’Orgue” a la catedral de Barcelona, amb vuit concerts, i el cicle “Música i Músics de…