Resultats de la cerca

Segons els estudis realitzats, l’oïda humana és sensible només a un conjunt de freqüències compreses entre 20 i 20000 Hz, o bé entre 16 i 16000 Hz, segons els diferents autors Per a cada freqüència, hi ha una intensitat mínima per sota de la qual no és perceptible el so, i una altra de màxima per sobre de la qual es produeix una sensació de dolor que pot originar danys irreversibles en l’ aparell auditiu Aquests llindars defineixen el marge dinàmic per a cada freqüència La seva representació en un gràfic intensitat-freqüència mostra que el marge dinàmic màxim és de…

Les notes rítmicament més accentuades, és a dir, aquelles a les que corresponen els valors rítmics més llargs -no pas accentuades en sentit dinàmic, tonal o d’altre tipus-, ocupen una part qualsevol unitat mètrica compàs, temps, divisió, etc mètricament menys accentuada -més lleu, més dèbil- que la que ocupen les notes rítmicament menys accentuades Molt freqüentment implica la presència de síncopes síncope Un cas particular de ritme contrari és l’anomenat ritme llombard

Equival a un accent dinàmic S’abrevia sf o sfz De vegades s’especifica més el matís usant el terme sforzando piano sfp, que indica que s’ha de partir d’una intensitat fluixa, o sforzando forte sff, que especifica que cal partir d’una sonoritat forta L’efecte de sforzando comença i acaba en la mateixa nota sense fer cap canvi d’intensitat mentre dura el so Alguns teòrics, però, l’associen al fortepiano i l’indiquen també amb un petit angle que es tanca, al damunt o a sota de la nota

Equival a un accent dinàmic S’abreuja ww i molt sovint s’indica amb un petit angle que es tanca al damunt o a sota de la nota afectada Els instruments anomenats de règim lliure, com ara el piano, no poden executar aquest accent, perquè no tenen la possibilitat de variar, de manera immediata, la intensitat d’un so un cop produït, al contrari dels anomenats de règim autoexcitat, com els de corda fregada, els de vent o la veu, en què és possible augmentar o disminuir la intensitat després de l’atac És important no confondre’l amb el terme sforzando sf , que indica un augment del…

El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C Debussy, que esdevé una nota central per la insistència de la…

Els seus components foren, a l’origen, John Lewis piano i director, Milt Jackson vibràfon, Ray Brown contrabaix i Kenny Clarke bateria Durant la segona meitat dels anys quaranta començaren a tocar junts a la big band de Dizzy Gillespie El 1951, amb el nom de Milt Jackson Quartet, enregistraren un disc, i l’any següent ho feren sota el de Modern Jazz Quartet, havent incorporat el contrabaixista Percy Heath, que substituí Brown El 1954 començaren a actuar amb regularitat i l’any següent Clarke fou reemplaçat per Connie Kay, de manera que quedà establerta la formació definitiva Fora…

Significa, literalment, ’sobre el pont’ i s’usa en contraposició a sul tasto La rigidesa del sector vibrant de la corda en aquest lloc combinada amb una certa velocitat de l’arc produeixen un so pobre en harmònics que dona la característica tímbrica a aquest efecte Les primeres vegades que apareix esmentat S Ganassi Regola rubertina , 1542, on s’especifiquen les diverses distàncies a què ha de ser guiat l’arc en relació amb el pont per a aconseguir diferents resultats expressius, s’atribueix al cop d’arc sul ponticello un caràcter dur i enèrgic Durant el segle XVII fou usat en comptades…

Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’intèrpret qui ha de decidir…

JS Bach Suite per a violoncel en sol M , BWV 1007, Allemande , compassos 21-22 © Fototecacat/ Jesús Alises Apareix amb gran freqüència en la música per a instrument sol, en la qual resulta un recurs essencial els exemples suprems es troben en les obres per a violí, violoncel o flauta de JS Bach Però res no impedeix que, en una composició a dues o més veus, una o més d’una estiguin escrites amb aquesta tècnica, de vegades anomenada també ‘polifonia immanent' Vegeu, per exemple, els compassos 14-17 de la Fuga en mi ♭ M del primer llibre d' El clavicèmbal ben temprat la veu superior representa…

La síncope és percebuda com una contradicció tensió entre el metre normal de la peça o fragment en qüestió i un altre d’anòmal que, momentàniament, ella crea o ajuda a crear d’aquí la sensació característica d’inseguretat o desajustament que provoca en l’oient Els mitjans per a aconseguir-ho són la pausa ex 1 i el lligat ex 2, per bé que alguns teòrics només consideren com a bona la segona opció, i reserven la pausa exclusivament per al contratemps Altres autors, en canvi -per exemple W Apel-, amplien el significat de síncope fins a considerar innecessari el fet de no atacar la…