Resultats de la cerca

El concepte inclou el de bitonalitat quan la simultaneïtat és de dues tonalitats, el recurs més habitual de la politonalitat Tot i que se’n troben exemples ja en la música barroca, com en un cànon rigorós a la quinta on el consegüent estaria al to de la dominant de l’antecedent, el concepte sol designar la voluntat del compositor de fer palès els dos centres tonals alhora, cosa que en el cànon barroc no passava perquè l’autor intentava que el centre tonal fos únic La politonalitat pot entendre’s des de la verticalitat harmònica, mitjançant sobreposicions d’acords, i des de l’horitzontalitat…

La primera referència coneguda data del 1360 quan Jean Perrot construí un escaquer per encàrrec d’Enric III, rei d’Anglaterra Aquest fet, juntament amb el poema La Prise d’Alexandrie ~1369, que parla d’un eschaqueil d’Anglaterre , convencé Guillaume de Machaut de l’origen anglès de l’instrument El 1379, Joan I, infant de la cort catalanoaragonesa, mencionà l’instrument en una carta dirigida a fra Pedro Fernández " vos rogamos que nos fagades ayna acabar los organos e que nos embiedes el frayret xico con los ditos organos e con exiquier " També es té notícia de l’escaquer de les corts…

Cronològicament, i segons les diverses tradicions musicals, el terme partita mostra una evolució i un abast en certa manera canviants Així, al final del segle XVI i durant tot el XVII, designava una variació o conjunt de variacions basades en una melodia tradicional de dansa romanesca , passamezzo , gallarda, etc Se’n troben exemples en l’obra de G Frescobaldi, G Strozzi i A Scarlatti, entre d’altres Al final del segle XVII aquesta mateixa accepció del terme continuà essent aplicable a les partites o variacions corals de D Buxtehude, J Pachelbel, G Böhm o JS Bach En acabar aquest període, i…

Generalment l' organum està basat en un cantus firmus En un primer moment, sobre aquesta base, una o diverses veus improvisaven melodies a distància d’un interval consonant donat Més endavant l' organum fou el resultat d’una actitud diferent envers la música, molt més planificada i transmesa en suports escrits Els primers testimonis d’aquesta pràctica apareixen recollits en els tractats teòrics anònims coneguts com a Musica enchiriadis i Schola enchiriadis , del segle IX En el primer tipus d' organum que s’hi descriu, la segona veu es mou parallelament a la primera moviment…

La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus respectius països d’origen,…

Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brusselles, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841 Dos anys després s’installà a París, on tingué el suport de…

Al final dels anys quaranta del segle XX, els francesos Pierre Schaeffer i Pierre Henry desenvoluparen una tècnica compositiva basada en l’ús del magnetòfon, la qual es consolidà el 1951 amb la creació del Groupe de Recherche de Musique Concrète Els sons eren gravats d’una font natural, per oposició als sons generats amb oscilladors electrònics de la música electrònica Aquest material era tractat de diferents formes augmentant o disminuint la velocitat de reproducció, retrogradant el sentit original de la gravació, creant anelles de cinta magnetofònica, incorporant efectes d’eco o…

Al llarg del segle XX hi ha hagut també importants desplaçaments de gitanos cap a Amèrica i Austràlia Tot i que és molt difícil de precisar, actualment es calcula que la població gitana al món és constituïda per uns cinc milions d’individus Se’n distingeixen tres grups principals els kalderash , localitzats principalment als països balcànics i centreeuropeus els gitanos, a la Península Ibèrica, la França meridional i el nord d’Àfrica, i els manush , o sinti , la majoria a França i Alemanya Els gitanos no formen una ètnia ben delimitada i culturalment uniforme, de manera que les seves…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium , i…

El sistema s’ha anomenat notació fake-book perquè és l’emprat en els llibres on es presenta una collecció de partitures dels temes més tocats La fonamental s’indica amb la lletra majúscula, segons la notació alfabètica anglesa Disposats a continuació, lletres, símbols i dígits, combinats, expressen la qualitat de l’acord i, de manera explícita o implícita, totes les seves notes Generalment, l’estat de l’acord, la disposició i la tessitura es deixen a discreció de l’intèrpret Notació fake-book per a acords emprada en jazz i música moderna, segons el sistema perfilat per Carl Brandt i …