Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Karol Tausig
Música
Pianista i compositor polonès.
S’inicià musicalment amb el seu pare, que el dugué a F Liszt quan Karol tenia catorze anys Amb Liszt aprengué contrapunt, composició, instrumentació i piano Debutà en un concert a Berlín, el 1858, dirigit per H von Bülow L’any següent feu una gira de concerts per Alemanya, i el 1862 anà a Viena i hi oferí concerts orquestrals El 1865 s’installà a Berlín Després de nombrosos èxits, provà durant algun temps l’ensenyament del piano Morí prematurament, de tifus Fou admirat per la seva manera apassionada i impulsiva de tocar, i el mateix Liszt qualificà els seus dits de "metàllics" Dominava…
Edward James Loder
Música
Compositor anglès.
Descendent d’una família de músics i actors, estudià a Alemanya amb F Ries El 1834 estrenà l’òpera Nourjahad , que assolí bastant d’èxit En un moment en què dominava l’ideologisme nacionalista, l’obra significà el despertar d’Anglaterra a les òperes romàntiques Malgrat la diferència d’estil amb els models italians o francesos, tenia certa consistència dramàtica Les obres que compongué després, però, no passaren del patró de la ballad opera anglesa, breus cançons i fragments melòdics inserits entre els diàlegs de l’obra dramàtica, més propers al singspiel Els anys següents foren…
punk
Música
Estil de rock simple, sorollós i de ritme ràpid on l’actitud és més important que el virtuosisme tècnic i la creativitat musical.
A la meitat de la dècada dels anys setanta, influïdes per grups i músics de rock com MC5, New York Dolls, Velvet Undergound i Iggy Pop and the Stooges, aparegueren les primeres formacions punk Es tractava bàsicament de mostrar dalt de l’escenari la ràbia d’una generació de joves que no veia cap perspectiva de futur Sorgí precisament en un moment en què el rock progressiu dominava l’escena musical moderna, amb cançons interminables i solos de guitarra per a lluïment de músics Als Estats Units destacaren The Ramones, i al Regne Unit els grups més notables foren Sex Pistols,…
Arthur Schnabel
Música
Pianista austríac naturalitzat nord-americà.
Formà part d’un grup de grans virtuosos que floriren durant el primer terç del segle XX i les vides dels quals estigueren molt marcades per l’ascensió del feixisme i la Segona Guerra Mundial Fou deixeble de Th Leschetizky piano i d’E Mandyczewski teoria, el qual el presentà a J Brahms Schnabel aviat trencà amb la tradició més aviat exhibicionista de la interpretació que dominava al final del segle XIX i obrí el repertori a obres negligides fins llavors, com les sonates de F Schubert i les bagatelles opus 33 i 119 i les variacions opus 34 i 120 de L van Beethoven Esdevingué un…
Franz Vinczenz Krommer
Música
Compositor, violinista i organista moravià.
Era nebot de l’organista Antonin Matyáš Kramár, amb el qual estudià violí i orgue a Turany Aviat, però, començà a viatjar i, després d’una primera estada a Viena, el 1785 era a l’orquestra del comte Karl Styrum-Limburg a Simontornya Hongria Fou mestre de cor i organista a la catedral de Pécs, i director musical del regiment del comte Antal Károly fins el 1791 Installat a Viena el 1795, tres anys després era mestre de capella del duc Ignaz Fuchs Entrà posteriorment al servei de l’emperador Francesc I, arribà a director de ballets de la cort 1810 i el 1818 aconseguí el càrrec de director de la…
Marcos António da Fonseca Portugal
Música
Compositor i director portuguès.
Rebé les primeres nocions de música al Seminari Patriarcal de Lisboa, on ingressà el 1771, on més tard és documentat com a cantant i organista El 1785 fou nomenat director al Teatro do Salitre, de Lisboa, per al qual compongué diverses obres líriques, com l’opereta A castanheira , que fou molt popular El 1792, gràcies a la protecció de la monarquia i l’ajut econòmic del govern, pogué anar a Nàpols a ampliar els seus estudis Allí compongué prop de vint-i-una òperes, que foren estrenades en diferents teatres italians Entre les composicions de l’època napolitana destaca Le confusioni della…
Alfredo Catalani
Música
Compositor italià.
Vida Membre d’una família de músics, després d’iniciar els seus estudis a Lucca, i encoratjat pels premis rebuts, el 1872 ingressà al Conservatori de París, on estudià piano amb AF Marmontel i composició amb Bazin Després s’incorporà a la classe de composició de Bazzini al Conservatori de Milà Aquest l’introduí al cercle artístic de Clara Maffei, al qual acudien altres músics com Arrigo Boito i Franco Faccio, i on conegué les obres de Wagner Quan Giovannina Lucca li encarregà una òpera, trobà un llibret de Carlo D’Ormeville i compongué Elda , obra que no s’estrenà fins el 1880 A continuació…
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…
Arthur Honegger
Música
Compositor francès naturalitzat suís.
Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "…
música de Bèlgica
Música
Música desenvolupada a Bèlgica
Històricament, forma part dels anomenats Països Baixos El Regne dels Països Baixos es va crear el 1815 després del tractat de Versalles Al nord, la població era bàsicament de religió protestant, mentre que al sud predominaven els catòlics El 1830 es reconegué la separació entre les dues zones i es crearen dos estats el del nord rebé el nom d’Holanda i el del sud s’anomenà Bèlgica Al seu torn, Bèlgica restà constituïda per dues comunitats lingüístiques, la neerlandesa flamenca i la valona francesa, cosa que ha repercutit en tots els aspectes de la seva cultura, incloent-hi la música Música…