Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
John Dowland
Música
Compositor i llaütista anglès.
Vida El 1580 marxà a París per servir l’ambaixador anglès davant la casa reial francesa Durant la seva estada a França, que es prolongà fins el 1584, es convertí al catolicisme El 1588 obtingué un títol de batxiller en música al Christ Church College d’Oxford i el 1592 tocà davant la reina Elisabet, tot i que les seves composicions eren conegudes a la cort des del 1590 A partir del 1594 intentà en diverses ocasions, sense èxit, obtenir un lloc de llaütista a la cort Viatjà per Alemanya i Itàlia i retornà a Anglaterra el 1597 A Alemanya gaudí del patronatge del duc de Braunschweig i del…
toy
Música
Al final del segle XVI i durant la primera meitat del XVII, peça instrumental per a llaüt o virginal d’estil senzill, amb melodies clares estructurades en frases regulars i amb un mínim desenvolupament contrapuntístic.
Molts dels toys en anglès, literalment ’joguina' presenten els trets de les danses contemporànies més breus, com ara l' alman , el coranto i el jig D’altres són meres versions de melodies populars La literatura musical anglesa d’aquest període en conté més de cinquanta exemples, molts dels quals anònims Entre els compositors que escriviren toys destaquen J Bull, Ch Gibbons, Th Tomkins, J Dowland i F Cutting
ayre
Música
Cançó per a veu i llaüt conreada a Anglaterra des del final del segle XVI i durant els primers anys del segle XVII.
Derivà de l' air de cour francès, del qual adoptà les principals característiques A l’època se’n publicaren reculls que podien incloure versions alternatives per a conjunt vocal Un dels primers reculls apareguts fou el First Book of Songs or Ayres 1597, de John Dowland En sentit més ampli, el terme s’aplicà també a una peça purament instrumental, però de caràcter similar, que podia formar part d’una suite
pandora
Música
Instrument de corda pinçada de registre greu, amb cordes de metall i una caixa acústica de perfils ondulats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Fou inventat a Londres l’any 1562, destinat tant al repertori solista com a l’acompanyament del cant Formà part dels consorts consort en combinació amb les violes de gamba, flautes dolces, llaüts i cítares, i cap al final del segle XVII s’usà també per a reforçar el baix continu Consta de sis o set ordres de cordes dobles, afinades do1, re1, sol1, do2, mi2, la2 T Morley i J Dowland l’inclogueren en els seus consorts , i A Ferrabosco el Jove publicà un llibre d' Ayres amb acompanyament de llaüt o pandora
Robert Spencer
Música
Llaütista, guitarrista i baríton anglès.
Inicià els estudis de llaüt, quan ja tenia més de vint anys, a la Guildhall School de Londres, on rebé també lliçons de cant Havia estat deixeble de Julian Bream i fou un dels membres fundadors del Julian Bream Consort Collaborà també amb l’Early Music Consort Compaginà l’activitat concertística, caracteritzada per les nombroses aparicions a Europa i els EUA, amb la recerca musicològica Fruit d’aquesta recerca foren diverses edicions de música antiga, principalment d’obres del Barroc anglès, i altres estudis sobre el llaüt Collaborà amb Alfred Deller en l’enregistrament d’un disc de cançons…
Anthony Holborne
Música
Compositor anglès, germà del també músic William Holborne.
Es desconeixen les seves dades biogràfiques llevat del fet que es casà a l’església de Santa Margarida, a Westminster, el 1584 Compongué música instrumental, principalment danses La primera publicació atribuïble de manera segura a Holborne és The Cittharn Schoole Londres, 1597, que contenia cinquanta-vuit peces El 1599 aparegué Pavans, Gaillards, Almains in Five Parts , una collecció de composicions per a conjunt instrumental Gaudí d’un notable prestigi i mantingué molt bones relacions amb alguns dels músics més significatius del seu temps, com ara Thomas Morley i Giles Farnaby John …
Anthony Rooley
Música
Llaütista anglès.
Estudià guitarra amb Hector Quine a la Royal Academy of Music de Londres, on començà a impartir classes el 1971, i també llaüt de manera autodidàctica L’any 1969 fundà amb James Tyler el Consort of Musicke, dedicat fonamentalment a la interpretació de música del Renaixement anglès, inclosa l’obra completa de John Dowland, de la qual feu un enregistrament discogràfic Des del 1972 assumí individualment la direcció del grup La primera cantant que collaborà amb la formació fou Martyn Hill i posteriorment ho feu Emma Kirkby, habitual en molts dels seus concerts i edicions…
Thomas East
Música
Impressor i editor de música anglès.
En fer fallida el monopoli de la impressió de música, el 1588 obtingué una llicència per a imprimir i publicà Psalmes, Sonets & Songs of Sadnes and Pietie , de W Byrd L’èxit d’aquesta obra feu que s’erigís en el principal impressor de música de l’Anglaterra del seu temps Publicà la majoria d’obres de W Byrd i T Morley, com ara Musica transalpina 1588 i 1597 o The Triumphes of Oriana 1601 En la seva trajectòria professional cal destacar també l’edició de treballs d’altres compositors, com Second Booke of Songs and Ayres , de J Dowland, i Songs for the Lute Viol and Voice , de…
Elisabet I d’Anglaterra
Música
Reina d’Anglaterra, filla d’Enric VIII i Anna Bolena.
Amant de la música i les arts, la documentació que es conserva sobre la seva joventut emfasitza el seu gust pel cant i la dansa Sembla que també tocava algun instrument musical, com ara el virginal i el polifant, i en alguns retrats apareix tocant el llaüt Era una fervent amant de la música religiosa, per la qual cosa el 1539 dictà una proclama en la qual es marcaven les normes que havien de seguir les composicions destinades a la litúrgia de la cismàtica Església d’Anglaterra La música fou present als esdeveniments més importants de la seva cort, i es diu que Elisabet nasqué sentint un…
Musica Antiqua de Colònia
Música
Orquestra formada per Reinhard Goebel l’any 1973 amb un grup d’estudiants del Conservatori de Colònia, i dedicada a la interpretació de música dels segles XVII i XVIII.
La interpretació històrica que fan de la música del Barroc és la seva principal característica Inicialment es tractava d’un conjunt de cambra dedicat a la interpretació de música barroca, tant sacra com profana El grup aviat assolí un gran prestigi al seu país, i el 1979 feu el seu debut internacional en el marc del Holland Festival, a Londres El 1983, en commemoració del X aniversari, la formació es transformà en una orquestra, i des de llavors ha realitzat gires per Europa, Amèrica, Austràlia i, fins i tot, el 1985, la Xina, amb motiu de l’any Bach Ha rebut el Premi Buxtehude de la ciutat…