Resultats de la cerca

Algunes avantguardes musicals, sobretot el futurisme , defensaren una estètica basada en la mecanització Luigi Russolo, autor del manifest futurista L’arte dei rumori 1916, creà, juntament amb F Balilla Pratella, nous instruments intonarumori per a fer concerts de sorolls També Edgar Varèse coadjuvà al bruitisme gràcies a la major presència de la percussió i al tractament percussiu d’instruments temperats com el piano La música concreta continuà utilitzant sorolls manipulats i l’Escola Polonesa contribuí al tractament sorollista mitjançant noves tècniques d’interpretació amb instruments…

Passà la infància i la primera joventut a Menorca Cursà els estudis de dret civil i dret públic a les universitats de l’Havana, Madrid i Barcelona Fou un dels fundadors de la Universitat Popular i professor a la Universitat de l’Havana, on feu seminaris d’estiu, dels quals sorgiren figures rellevants en l’àmbit de l’etnomusicologia i l’etnografia, com Argeliers León, María Teresa Linares, Isaac Barreal i altres Dedicà la seva vida a aprofundir l’estudi dels processos de transculturació i formació històrica de la nacionalitat cubana És autor del treball en cinc volums…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare Deixeble destacat de W Pijper, alternà els estudis musicals i els estudis de dret a la Universitat d’Utrecht Un cop acabada la carrera, impartí classes de dret comercial i exercí la crítica musical en diversos diaris Ocupà alguns càrrecs importants dins el món de la música al seu país natal, com ara membre de la Societat de Compositors Holandesos i secretari del Consell Holandès de les Arts Parallelament a totes aquestes tasques, es dedicà a la composició Les primeres obres revelen una marcada influència del seu…

La seva família s’oposà a la seva vocació musical i l’obligà a fer la carrera de dret Seguí els estudis de lleis a la universitat i parallelament -i d’amagat- estudià al Conservatori de París Finalment, abandonà la carrera de dret i el 1921 debutà a Niça Després de diverses actuacions en teatres d’arreu de França, el 1928 fou contractat per l’Òpera de París, on es presentà amb Faust A partir del 1931 alternà les seves actuacions a l’Òpera i a l’Òpera Còmica Assolí notables èxits amb produccions en què representà els grans papers del repertori, i tingué actuacions…

Rebé lliçons de teclat amb el kantor de la seva localitat de naixement, pero fou autodidacte pel que fa al coneixement teòric El 1769 començà els estudis de dret a la Universitat de Göttingen i a partir d’aleshores estigué implicat en les diferents activitats musicals d’aquesta universitat, on dirigí grups vocals i instrumentals i ensenyà orgue i teoria La seva major contribució és l’obra Über JS Bachs Leben, Kunst, und Kuntswerke 'Sobre la vida, l’art i les obres de JS Bach', biografia de JS Bach que publicà el 1802, i que pertany a l’època en què es revalorà l’obra d’aquest…

De molt jove anà a Madrid i rebé formació musical al conservatori d’aquesta ciutat El 1923 es traslladà als Estats Units per cursar la carrera de dret a la Universitat de Stanford Califòrnia Un cop allà, però, optà per dedicar-se exclusivament a la música i estudià composició amb E Bloch i direcció d’orquestra amb A Hertz El 1926 anà a Anglaterra i ingressà a la Universitat de Cambridge, on estudià dret i creà un conjunt estudiantil anomenat Quinquaginta Ramblers Elizalde s’interessà vivament pel jazz , així ho demostren peces com Siam Blues 1927 o Vamp till Ready…

Fill del compositor Alessandro Striggio, rebé una bona educació musical i fou intèrpret de viola, estudià dret i feu carrera com a diplomàtic Després de la mort del seu pare 1592, en publicà la darrera sèrie de madrigals Posteriorment, escriví diversos textos per a obres de Claudio Monteverdi, dels quals només ha restat el de l’òpera La Favola d’Orfeo 1607, basat en Euridice 1600, d’Ottavio Rinuccini Striggio escriví també textos per a Marco da Gagliano Il sacrificio d’Ifigenia , 1608

Estudià a Roma amb Luigi Ricci després d’haver abandonat la carrera de dret Debutà el 1949 a la Scala de Milà interpretant el paper de Geronimo a Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Des d’aleshores s’especialitzà en els papers per a baix còmic de les opere buffe dels segles XVIII i XIX, especialment en obres de Mozart i Rossini Cantà a Viena, Brusselles, Zuric i Barcelona, i també al Festival de Glyndebourne i al de Salzburg Es casà amb la soprano Sena Jurinac

Després d’estudiar la carrera de dret, decidí dedicar-se a la música Tocà en diverses formacions de ball i actuà en nombrosos països S’establí a Madrid i tocà en big bands i conjunts de jazz , a més de treballar com a músic d’estudi i actuar a la televisió Participà en l’enregistrament de Bloque 6 , de Juan Carlos Calderón Durant els anys setanta formà part de la Canal Street Band Fou un dels millors músics de jazz espanyols de la seva època i encoratjà músics de les generacions següents

Cursà dret a la universitat mentre estudiava música amb F Keun a Viena Fou crític musical a la reputada publicació "Neue freie Presse" En la seva obra més important, titulada Deutsches Opernschaffen der Gegenwart 1922, dibuixa un panorama de l’òpera alemanya del seu temps El 1938 emigrà a Hollywood, on ja vivia el seu fill, que s’havia unit a un nombrós grup d’intellectuals alemanys, entre els quals el filòsof i musicòleg ThW Adorno, els literats B Brecht i Th Mann, i els compositors H Eisler i A Schönberg