Resultats de la cerca

Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…

Formà part de diverses orquestres abans d’incorporar-se a la de Lucky Millinder el 1937 Conegut ja a Nova York, entrà a l’orquestra de Count Basie aquell mateix any, i es convertí en un dels principals solistes de la formació Ocasionalment compongué i escriví arranjaments per a peces de jazz El 1950, havent-se desfet temporalment l’orquestra de Basie, Edison inicià una carrera independent liderant els seus propis grups, treballant al Jazz at the Philharmonic, o collaborant en altres orquestres Treballà com a músic d’estudi, i enregistrà molts solos en discos de Frank Sinatra i Billie Holiday…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal entre el 1946 i el 1950 i prosseguí els seus estudis al Conservatori de Música de Moscou Membre de l’Estudi Experimental de Música Electrònica de Moscou entre el 1968 i el 1970, les seves recerques en el camp de la música electroacústica són les que li han donat fama en l’àmbit europeu Interessat en un primer moment en la utilització de material melòdic popular, la seva obra evolucionà posteriorment cap al serialisme i els mètodes aleatoris L’experimentació tímbrica, l’ús de mitjans electrònics i les tècniques poc convencionals a l’hora de tocar els…

Estudià cant a París, on fou deixebla de M Marchesi Començà la seva carrera com a mezzosoprano, però decidí ampliar la seva formació i estudià el repertori de soprano Després d’haver interpretat papers com els d’Ortrud Lohengrin , aviat es destacà en els de soprano dramàtica, com el de Brunilde La valquíria , que representà amb gran èxit a Bayreuth el 1896 Fins el 1914 aparegué ininterrompudament al teatre d’aquesta ciutat alemanya amb els grans papers wagnerians, especialment el de Kundry Parsifal i Brunilde, personatge que també interpretà al Covent Garden de Londres 1900, on obtingué…

Des dels tres anys demostrà tenir dots excepcionals per al piano Es formà al seu país natal amb els professors Nise Obino i Lucia Branco, fins que, el 1957, el primer premi del Concurs Internacional de Rio de Janeiro li proporcionà una beca que el portà a Viena a perfeccionar els seus estudis amb Bruno Seidlhofer El 1964, a Londres, li fou atorgada la medalla Dinu Lipatti i aquell mateix any guanyà el Concurs Vianna da Motta de Lisboa El 1972 rebé el Premi Edison per l’enregistrament dels 24 Preludis de F Chopin D’altra banda, actuà sovint amb les grans orquestres nord-americanes…

En un principi es basà en el repertori madrigalesc, però ben aviat es convertí en una formació de referència per al repertori suec contemporani Autors com SE Bäck, L Edlund o I Lidholm han escrit obres per a aquesta formació, que ha participat en enregistraments diversos i sota les millors batutes, especialment de C Abbado, R Muti, J Levine i N Harnoncourt, a més del mateix E Ericson Els seus components s’han especialitzat en el repertori barroc, amb memorables versions dels oratoris i les passions de JS Bach, enregistrades fonogràficament, a més d’obres del repertori clàssic de FJ Haydn i WA…

Es crià a Chicago, on cantà en un quartet de gòspel Començà a actuar professionalment el 1937 amb Jimmie Noone Després cantà en diverses formacions, com ara la de Coleman Hawkins 1941 i Lionel Hampton 1943 Durant el període 1954-61 fou el cantant de l’orquestra de Count Basie, en la qual les seves interpretacions baladístiques i de blues li reportaren gran popularitat, especialment el tema Everyday I have the Blues 1955 Williams seguí després una carrera de solista apareixent en clubs, a la televisió i festivals Seguí cantant de manera esporàdica amb Basie i també actuà i gravà amb altres…

El seu pare i el seu germà gran foren els fundadors d’una coneguda empresa dedicada a la fabricació de material esportiu La seva mare, que cantava i tocava el piano, despertà el seu interès per la música Començà els estudis de violí amb Ulpiano Chiti a Florència i els prosseguí amb Juan Buitrago als EUA Es perfeccionà al Conservatori de París i debutà en aquesta ciutat interpretant el Concert en si menor , de C Saint-Saëns El mateix compositor l’acompanyà en un dels seus concerts a Florència El 1908 retornà als EUA, on es presentà en un concert amb la Simfònica de Nova York, dirigida per…

Començà a estudiar violí a cinc anys Més tard continuà la seva formació a la Musikschule d’Essen amb W Gradow El 1975 interpretà a la seva ciutat natal el Concert per a violí número 3 , KV 216, de WA Mozart Posteriorment perfeccionà la seva tècnica amb Saschko Gawriloff a Berlín i Herman Krebbers a Amsterdam L’any 1984 debutà als Estats Units amb l’Orquestra Simfònica de Pittsburg Ha fet gires de concerts convidat per les millors orquestres i directors, i ha actuat en diverses ocasions en el Festival de Salzburg De la seva extensa discografia, que ha merescut diversos premis, es poden…

Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb AN Pirumov i N Rakov Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta 1972-76, basada en una peça curta d’AS Puškin Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració Ha usat sovint la poesia d’O Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes 1970, Tristia 1981 o Silentium 1991 La seva cantata Sonets de Petrarca 1976 fou interpretada a Colònia i…