Resultats de la cerca

Estudià música al Conservatori de Bucarest i perfeccionà els seus estudis de violí amb G Enescu i els d’harmonia i contrapunt amb A Castaldi Després emigrà a França, on esdevingué periodista i productor de programes musicals radiofònics, entre els quals destaquen els que dedicà a Debussy, a Enescu i a diferents festivals de música contemporània També participà en les emissions setmanals del programa "La tribune des critiques de disques" Collaborà en diferents diaris i revistes musicals, i escriví llibres sobre Debussy i Strauss S’interessà especialment per la música contemporània…

Estudià composició amb Claude Champagne Dins l’àmbit educatiu detingué diversos càrrecs fou secretari del Conservatori Provincial de Quebec 194263, professor adjunt de la Universitat de Mont-real 1951-66 i conseller cultural de la Delegació General de Quebec a París 1966-70 Collaborà en diversos diaris, com "Le Canada" 1941-46, "Montréal-Matin" 1947-48, "Le Devoir" 1952-61, "Nouveau Journal "1961-62 i "La Presse" 1962-66 A més, pronuncià nombroses conferències, escriví assaigs i participà en emissions radiofòniques, especialment per a Radio-Collège de la Société Radio-Canada Del…

Se’n pot modificar la freqüència i la intensitat del so amb la variació de la distància de les mans de l’intèrpret respecte a dues antenes, situades a ambdós costats de la caixa principal El so resultant és emès per un sistema d’altaveus Fou creat el 1919 pel físic rus Lev Termen, que el 1920 es traslladà als EUA per fer-lo conèixer i adoptà el nom de Leon Theremin, amb el qual batejà l’instrument El sistema electrònic és controlat per mitjà de l’efecte electroestàtic de les mans sobre les emissions de radiofreqüència de les antenes El resultat musical és un so…

Té la seu a la Universitat Rutgers Newark, Nova Jersey i forma part de la xarxa de biblioteques de la Universitat Obert a tota mena de públic, des d’estudiants, professors i investigadors, fins a companyies discogràfiques, altres biblioteques i agències d’art, és utilitzat sobretot pels estudiants inclosos en el Master’s Program in Jazz History and Research, programa de doctorat d’història i investigació del jazz És l’arxiu més gran sobre el món del jazz , i els seus principals objectius són preservar i promoure aquesta forma d’expressió musical Entre les activitats de difusió dutes a terme…

Filla del poeta Joan Llacuna i Carbonell , inicià estudis musicals a quatre anys amb Joana Martí, i els amplià a Barcelona amb Joan Gibert Camins Debutà a l’edat de dotze anys en un concert a l’Institut Francès, on interpretà la Tocattina de Joan Comellas invitada pel Cercle Manuel de Falla Actuà al Palau de la Música el 1950 amb gran èxit En aquesta època Alfred Cortot la convidà a estudiar amb ell a París Posteriorment treballà a Suïssa amb Béla Siki i més tard a Londres amb Maria Curcio L’any 1958 s’installà a França, on ha endegat una important tasca concertística i d’enregistraments…

Començà les emissions el 10 de maig de 1987 amb la transmissió en directe del concert inaugural celebrat al Palau de la Música Catalana amb la soprano Victòria dels Àngels La programació de Catalunya Música comprèn tots els gèneres i estils musicals, des de la música simfònica fins a la música de cambra, la música antiga, el repertori coral, la música religiosa, l’òpera, l’opereta i la sarsuela, la música de cinema, el jazz , el lied i l’oratori, la música ètnica, la música del segle XX, la música experimental i electroacústica, la música per a orgue, per a piano i la música per…

Vida Fou deixebla d’Enric Granados, del qual fou una intèrpret excepcional Excellí en el lied per la seva expressiva dicció i un gran domini de les llengües L’any 1913 debutà al Palau de la Música Catalana amb Parsifal , i ja de jove suscità en nombrosos compositors el desig d’escriure noves obres, algunes de les quals li foren dedicades D’aquestes, les més destacades són Gracia mía i Llorad corazón , d’Enric Granados 1913 L’infantament meravellós de Shaharazada , opus 1 1918, Verger de galanies , de R Gerhard, i Excelsior 1921, de F Pedrell Madrigals i Amoroses , d’Apelles Mestres 1926…

Vida Estudià piano a la Universitat de Harvard i cap al 1940 reorientà la seva carrera cap a la direcció sota el mestratge de S Koussevitzky a Tanglewood Massachusetts Aquest darrer, impressionat pel seu talent, el nomenà assistent musical Aquest nomenament fou el punt de partida de la seva carrera com a director al capdavant de formacions d’arreu del món fins a convertir-se en una de les grans batutes del segle XX Fou director de la New York Philharmonic Orchestra 1958-69 i dirigí les principals orquestres d’Europa i Amèrica Des dels primers anys com a pianista, Bernstein es dedicà també a…

Vida Es formà al Conservatori del Liceu de Barcelona, on cursà piano i teoria El 1956 es traslladà als Estats Units, on estudià primer al New York College of Music i després a la Juilliard School les disciplines de composició i direcció amb V Persichetti, N Dello Joio i A Copland Posteriorment treballà en el departament de música de les Nacions Unides de Nova York i més endavant ocupà la càtedra de composició a la Universitat Carnegie-Mellon de Pittsburgh Pennsilvània Compongué sobretot música orquestral, en un llenguatge que delata influències del nacionalisme hispànic juntament amb elements…

Al febrer del 1920 la Marconi Company inaugurà la primera estació radiodifusora britànica a Writtle, prop de Chelmsford, i, al mes de juny, la soprano Nellie Melba hi oferí el primer recital Al desembre d’aquell mateix any, a East Pittsburgh, s’inau gurà la primera emissora de ràdio pública en aquell país, que més tard s’anomenà KDKA Dos anys després ja hi havia 500 emissores als EUA El 1922, quatre grans industrials anglesos de l’electricitat fundaren la British Broadcasting Company BBC Aquell mateix any s’establiren dues emissores a França i una a Holanda El 8 de gener de 1923…