Resultats de la cerca

Entrà en l’orquestra del bisbe d’Augsburg 1746, activitat que interrompé del 1749 al 1751 per ampliar estudis a Nàpols Al seu retorn, el 1758 esdevingué director de l’esmentada orquestra El 1768, any en què el bisbat passà a l’elector de Trèveris, s’establí definitivament a la cort d’aquest, on, a més de director de l’orquestra, hom li encomanà tasques d’assessorament musical Compositor plenament inserit en el Classicisme, la seva abundant producció instrumental inclou simfonies algunes atribuïdes erròniament a Johann Christoph Bach, concerts, música de cambra, per a piano sol o…

Es formà musicalment a l’Escolania de la Mercè de Barcelona, en una època en què aquesta era considerada un dels millors centres de formació musical de Catalunya El 1830 ingressà com a músic d’un regiment militar d’artilleria a Barcelona En crear-se el Liceo Filodramático de Montesión se li encomanà la direcció de l’orquestra La seva tasca en aquesta formació es qualificà de molt bona en la premsa de l’època, i sabé conjuntar una orquestra en què hi havia des de músics afeccionats fins a bons i experimentats instrumentistes També exercí la docència al Liceo Filarmónico Barcelonés…

Estudià dret i s’establí a Leipzig 1720, on començà guanyant-se la vida com a ensenyant privat, com a funcionari al servei de correus de la ciutat 1732-40 i com a inspector de vins i licors Poeta de circumstàncies, utilitzà sovint el pseudònim de Picander Arran de Sammlung erbaulicher Gedancken 'Collecció de pensaments edificants', un encàrrec per als oficis religiosos, el 1725 conegué JS Bach, que li encomanà un gran nombre de textos per a la seva obra cantada, entre els quals els de la Passió segons sant Mateu 1729, la Passió segons sant Marc 1731 i una part de l' Oratori de…

Vida Rebé la formació musical del seu pare, Francisco de Paula Villar i Modonés, que fou director de la collegiata de Sant Nicolau a Alacant Ernest Villar arribà a dirigir l’orquestra del Teatre Principal d’Alacant El 1890 fundà la Societat de Quartets Clàssics Des del 1896 hom li encomanà la direcció de la capella de música de Sant Nicolau, en substitució de F Senante És autor d’un centenar d’obres, per a orquestra, banda, piano, orgue, cor i conjunt de cambra Publicà diferents estudis musicogràfics, com ara Alicante Artístico-Musical 1893 Fou, a més, professor de l’Escuela…

Format inicialment a la catedral de València, on consta que el 1623 era escolà de cant de la capella de música Posseïa una bona veu de contralt, raó per la qual obtingué diversos càrrecs cantor i tinent de mestre de capella a la catedral de Terol al març del 1628 mestre amb obligació de cantar a la catedral d’Albarrasí al maig del 1628, i el mateix càrrec a la seu de Sogorb Al setembre del 1634 obtingué una capellania de cant a la catedral de València, el capítol catedralici de la qual li encomanà la cura dels escolans i, a l’octubre del 1644, fou nomenat mestre de capella com a…

El 1953, la junta de l’Esbart Verdaguer, formada per figures de la intellectualitat catalana del moment, encomanà a Melo, que n’era el primer ballarí, la direcció de l’Esbart i la continuació del projecte de creació d’un ballet nacional folklòric català Bé que el projecte no es materialitzà, la seva tasca al capdavant de l’Esbart Verdaguer, amb la creació de centenars de coreografies, fou importantíssima per al ballet català, com també ho fou la voluntat de donar valor artístic al ballet popular, una de les principals aportacions de Melo Entre les seves coreografies cal esmentar…

Recuperà les obres de Palestrina i R de Lassus, i feu passos en favor de la reforma de la música religiosa S’educà a Passau, on, a vint-i-dos anys, fou mestre de capella de la catedral i director musical del seminari El mateix any 1862 inicià la publicació de les obres de Palestrina, una immensa tasca que no es clogué fins el 1894 El 1867 es traslladà a Roma per a estudiar les colleccions de música, i durant el temps que hi romangué fou organista a Santa Maria dell’Anima De retorn a Alemanya el 1871, rebé encàrrecs de vàlua i creà la Societat Palestrina 1879 i també una escola de música…

Estudià a la Reial Acadèmia de Música de la seva ciutat natal, on a partir de cinc anys es formà com a violinista Quan en tenia set començà a oferir concerts, i el 1916 inicià la seva tasca docent al mateix centre Traslladat als Estats Units el 1921 -d’on adoptà la nacionalitat al cap de sis anys-, entrà a formar part de l’orquestra del Teatre Capitol de Nova York El 1924 emprengué la seva trajectòria com a director d’orquestra, inicialment a la ràdio i posteriorment al capdavant de formacions de prestigi, com l’Orquestra de Filadèlfia, en la direcció de la qual debutà el 1931 substituint…

Després d’haver estat iniciat en la música pel seu pare, assistí a la Kreutzschule de Dresden com a alumne de GA Homilius Aquest darrer, convençut de les aptituds del jove deixeble, encomanà l’ampliació dels seus coneixements a JA Hiller El 1774 anà a Halle, on fou nomenat kantor de la Ulrichskirche Com a la major part de les ciutats veïnes, aquest càrrec incloïa compromisos de diferents tipus, a voltes allunyats de les tasques pròpies d’un compositor L’any 1779 fou nomenat màxim responsable musical de la universitat, on impartí classes i promogué sèries de concerts El 1787 ocupà…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare, professor de piano Posteriorment estudià contrapunt amb Th Attwood i teoria amb JW Callcott, W Crotch i J Woelfl El 1816 debutà com a pianista, i el mateix any la Philarmonic Society li encomanà la composició d’una obertura Estudià composició a Viena 1817 amb EA Förster, i rebé consells de L van Beethoven, que creia en el seu talent com a compositor Després d’una estada a Itàlia, el 1821 retornà a Londres L’any següent fou nomenat professor de piano a la Royal Academy of Music i el 1832 en fou elegit director, fins el 1859, any en…