Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Guido Cantelli
Música
Director d’orquestra italià.
Debutà a 14 anys amb un recital de piano Posteriorment estudià al Conservatori de Milà, centrat principalment en la composició i la direcció d’orquestra El 1943 fou nomenat director artístic del Teatre Coccia de Novara Enfrontat amb el règim feixista, fou confinat a un camp de treball a Alemanya i després a Settin, d’on s’escapà Debutà a la Scala l’any 1945 i el 1949 dirigí l’Orquestra de la NBC als EUA, convidat per A Toscanini Un any després participà al Festival d’Edimburg i inicià una sèrie d’enregistraments amb l’Orquestra Filharmonia Morí en un accident aeri En honor seu s’…
Erich Kleiber
Música
Director d’orquestra austríac.
Estudià a Viena, on admirà G Mahler durant els seus últims anys com a director de l’Òpera Posteriorment es formà a Praga, i el 1911 hi fou contractat com a director del cor del Teatre Alemany Entre el 1912 i el 1919 treballà a Darmstadt El seu debut més celebrat fou el de Berlín, on el 1923 dirigí una reeixida producció de Fidelio que li suposà el nomenament de director musical de la Berliner Staatsoper, al capdavant de la qual estigué del 1923 al 1934 Durant aquest període estrenà Wozzeck , de Berg 1925, després de 137 assaigs d’orquestra, a més d’altres obres de compositors contemporanis…
Europa Cantat
Música
Nom amb què és coneguda la Federació Europea de Joves Corals "Europa Cantat", integrada per federacions i corals d’arreu del vell continent.
La federació es fundà a Ginebra el 1960 amb l’objectiu d’apropar els joves dels països que s’havien enfrontat durant la Segona Guerra Mundial En la reunió de Ginebra participaren França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Catalunya, que estigué representada per Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi La federació nasqué amb la voluntat d’organitzar activitats conjuntes per a dos o més cors de països diferents, per tal que els cantaires es poguessin interrelacionar Aquest fou l’origen del Festival "Europa Cantat" El primer tingué lloc a Estrasburg l’any 1962, i des de llavors s’ha anat…
Herbert von Karajan
Música
Director d’orquestra austríac.
Vida Nascut en el si d’una família amb antecedents musicals, despuntà com a pianista quan tenia cinc anys Més tard es formà musicalment a Viena amb el seu oncle i assistí a classes a l’Acadèmia de Música de la capital austríaca Fortament impactat per la personalitat d’A Toscanini, a qui va veure dirigir unes funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de Viena durant una visita de la companyia de la Scala, de seguida destacà per un caràcter fort i emprenedor El 1929 debutà a l’Òpera d’Ulm dirigint Les noces de Fígaro , teatre en el qual romangué fins el 1933 Posteriorment dirigí a Aquisgrà 1934…
Oswald von Wolkenstein
Música
Poeta i compositor tirolès.
Vida Segon fill d’una família noble, les dades que es tenen sobre els seus anys de joventut no són gaire abundants Serví com a patge i, posteriorment, emissari de diferents membres de la noblesa tirolesa, i realitzà missions diplomàtiques per a l’emperador Segimon, la qual cosa li permeté viatjar i familiaritzar-se amb diverses llengües Participà en els concilis de Constança i Basilea, i en el Reichtag de Nuremberg el 1431 Durant una part de la seva vida residí al castell de Hauenstein, prop de Bozen Tirol del Sud, defensant els interessos de l’arquebisbe de la localitat Estigué enamorat d’…
estil
Música
Forma característica en la qual un individu o un grup d’individus realitzen una acció de manera que es distingeixi, en major o menor grau, de la forma en què ho fa algú altre.
El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…