Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Rudolf von Laban
Música
Pintor, coreògraf, pedagog i teòric de la dansa eslovac.
Estudià pintura, escultura i arquitectura a Viena i, el 1900, ingressà a l’Escola de Belles Arts de París El 1910 començà a experimentar en una notació del moviment per tal d’alliberar la dansa de la música El 1913 obrí un taller de dansa a Munic, i poc després una escola a Monte Verità, a Ascona Itàlia Després de la Primera Guerra Mundial tornà a Alemanya, on obrí diversos centres Laban El 1936 les autoritats del nacionalsocialisme, interessades per les seves composicions plàstiques i moviment de massa, li encarregaren l’organització dels jocs olímpics El 1937 fugí d’Alemanya…
Alicia Terzian
Música
Compositora, musicòloga i directora d’orquestra argentina.
D’ascendència armènia, estudià composició amb Alberto Ginastera a Buenos Aires, on rebé la Medalla d’Or del conservatori el 1959 Posteriorment estudià música sacra armènia a Venècia amb el pare Leoncio Dayan i direcció amb Mariano Drago Guanyà premis a l’Argentina, França i Armènia, i el 1978 fundà els Encuentros Internacionales de Música Contemporánea Ha estat professora del Conservatori Nacional a Buenos Aires, directora de la Societat per a la Promoció de la Nova Música a les Tres Amèriques i vicepresidenta del Consell Musical de la UNESCO La seva producció inclou obres per a veu,…
Gonzalo Soriano
Música
Pianista valencià.
De jove s’inicià en les arts plàstiques, especialment la pintura i l’escultura, però aviat es decantà cap a la música Començà els estudis musicals a Madrid amb José Cubiles i els continuà amb Alfred Cortot al Conservatori de París i, més tard, amb Wanda Landowska El seu debut a Alacant, el 1929, suposà l’inici d’una carrera concertística que quedà estroncada per la Guerra Civil Espanyola Després del conflicte bèllic, esdevingué un dels concertistes de piano de més prestigi en la vida musical de la postguerra a l’Estat espanyol Actuà també com a acompanyant de la soprano Victòria…
Xavier Gols i Soler
Música
Compositor i director.
Fill de Josep Gols i Veciana , es formà musicalment amb el seu pare en les disciplines de piano i violí i obtingué, a vint-i-cinc anys, la beca Pau Casals, gràcies a la qual es traslladà a Barcelona Fou deixeble de B Samper i, juntament amb el seu germà Joan , treballà en la recollida de cançons populars per a l' Obra del Cançoner Popular de Catalunya El 1930 retornà a Tarragona, on feu un concert de piano interpretant obres seves i un any després assumí la direcció de l’Orfeó Tarragoní Fou professor de cultura musical a partir del 1934 al Taller-Escola de Pintura i Escultura de la…
,
Marius Schneider
Música
Musicòleg alemany.
Després d’estudiar filologia i musicologia a les universitats d’Estrasburg i París, es doctorà sota la direcció de J Wolf a la Universitat de Berlín amb una tesi sobre l' ars nova a Itàlia i França 1930 El 1934 passà a dirigir l’Arxiu Fonogràfic de Berlín, com a successor d’E von Hornbostel, amb qui havia treballat des del 1932 com a assistent L’any 1944 es desplaçà a Barcelona, on fins el 1955 s’encarregà de la Secció de Folklore de l’Instituto Español de Musicología del CSIC Aquest darrer any guanyà una plaça de docent a la Universitat de Colònia per a ensenyar-hi etnomusicologia, càrrec…
Apol·lo
©
Mitologia
Deu grec, fill de Zeus i de Leto, germà bessó d’Àrtemis, nasqué a l’illa de Delos, que li fou consagrada.
Segons tradicions primitives, fou déu del Sol per això l’anomenaren Febos ‘brillant’ Considerat déu de les coses bones, mantenia la llei, la justícia, i duia felicitat i prosperitat Era també déu de la medicina i pare d’Asclepi Fou venerat a tot Grècia, però el santuari principal era Delfos Tingué advocacions especials amb noms concrets Esminteu exterminador de rates, Piti exterminador de serps, Peà guaridor de malalts Fou també déu de la música, de la poesia i conductor de les muses A Itàlia, el culte començà a Etrúria i s’estengué a Roma i a tot el món romà Després de la batalla d’Àccium,…
,
Miquel Pujol i Grau
Música
Escultura
Violoncel·lista, compositor, musicòleg, artista i escultor.
Format al Conservatori Superior de Música de Barcelona, amplià la seva formació a Escòcia, el País de Galles, Itàlia i Baviera Ha format part com a violoncel solista de diferents formacions orquestrals, entre les quals destaca l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i l’Orquestra Internacional de Bayreuth Intèrpret i investigador en l’àmbit de les arts plàstiques i la música, ha cercat noves sonoritats, que l’han convertit en capdavanter de l’avantguarda musical a Catalunya És també promotor dels primers concerts de cobla amb violoncel 1990, a Palau de Plegamans, amb la…
,
Charles Baudelaire
Literatura francesa
Poeta francès.
El pare morí quan Charles tenia sis anys, i al cap d’un any i mig la mare es tornà a casar, amb el comandant Aupick L’enyorança del pare que el poeta convertí en figura quasi mítica i el ressentiment contra la mare, unida amb un home d’un estament i d’una mentalitat del tot estranys al poeta, contribuïren molt a fixar les seves actituds morals Un viatge per mar cap a Calcuta 1841, destinat a distreure'l de les seves suposades males companyies, el dugué només fins a l’illa de la Reunió, però les imatges dels tròpics es retroben molt sovint en la seva poesia El 1842, major d’edat i rebuda la…
,
Palau de la Música Catalana
Música
Edifici d’estil modernista, obra de Lluís Domènech i Montaner, construït entre el 1905 i el 1908 al barri de Sant Pere, a Barcelona, en l’etapa de Joaquim Cabot i Rovira com a president de l’Orfeó Català.
És la seu d’aquesta institució, que n’és la propietària, i un dels centres principals de la vida musical catalana Formalment és digne de ser remarcat el tractament de l’espai sobre el qual fou bastit, la preeminència atorgada al factor lumínic, la decoració de temàtica floral i l’harmonia volumètrica A l’exterior, de maó vist, cal assenyalar una gran balconada amb una columnata de motius florals, l’escultura de Miquel Blay La cançó popular i un mosaic de Lluís Bru allegòric de l’Orfeó Català La seva sala de concerts, de planta oval i parets de vidre, amb platea i dos pisos, té…
símbol i música
Música
La relació entre símbol i música pot ser llegida des d’una àmplia diversitat d’accepcions que permeten fer referència tant a les primeres manifestacions d’un pensament musical de caràcter simbòlic, com a la generació dels arquetips expressius de caràcter lingüístic, tímbric i formal que, en el decurs d’un procés de culturalització, han esdevingut codis de formes significants de projecció extramusical.
L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…