Resultats de la cerca

Estudià música als conservatoris de Boston i Leipzig Com a crític escriví en les principals publicacions especialitzades, entre les quals "Vox humana" i "Musical Herald" Fou editor del "Boston Courier" i, des del 1888, del "Boston Daily Advertiser" Fou redactor en cap de la University Encyclopaedia of Music El 1882 va ser nomenat cap del Departament de Teoria al Conservatori de Nova Anglaterra, on treballava des del 1880 Exercí la docència en diferents colleges de la mateixa ciutat El seu fill, Arthur Elson 1873-1940, escriví i edità diversos llibres sobre música i collaborà en…

Vida Inicià els seus estudis a l’Escola Francesa de Barcelona amb Julie Sicard Posteriorment els amplià al Conservatori Superior de Música del Liceu, on fou deixebla, entre d’altres, d’Avellí Abreu, Frank Marshall i Felip Pedrell El 1920 debutà a París amb un recital, cinc anys després d’haver-ho fet a Barcelona El 1925 es presentà a la Sala Mozart de la capital catalana i un any després començà a difondre la música hispànica per a teclat d’autors del segle XVI especialment de Cabezón i contemporanis com M de Falla o J Pahissa Combinà la seva tasca concertística amb la docent, i exercí la…

Gràcies a la seva collecció de clarinets històrics i a les còpies de clarinets emblemàtics que construeix ell mateix, s’ha convertit en un referent bàsic de la interpretació amb clarinets d’època Es formà a Harvard i al Reial Conservatori de la Haia, on el 1982 obtingué el diploma de solista Actualment és professor de clarinet històric al mateix centre de la Haia i al Conservatori Nacional Superior de París Primer clarinet i membre fundador de l’Orquestra del segle XVIII, ha tocat com a solista amb les principals orquestres que utilitzen instruments d’època Molt interessat en la música de…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Torí 1959 i parallelament cursà estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat Des del 1972 és professor d’estètica de la Universitat de Torí, i alhora ha estat professor convidat de la Universitat de Middlebury EUA i de la Universitat Autònoma de Madrid Ha fet cursos i conferències en nombroses institucions universitàries d’arreu del món, com per exemple a centres de Buenos Aires, Nova York, Varsòvia, Moscou i Israel Els seus estudis se centren sobretot en la història de l’estètica i del pensament musical i en els aspectes de la història i…

Estudià a l’Institut Nacional de Música de la seva ciutat natal El 1932 fou nomenat bibliotecari d’aquest centre, i el 1939 professor de folklore brasiler El 1934 fundà la "Revista Brasileira de Musica", i el 1943, el Centro de Pesquisas Folklóricas de l’Escola Nacional de Música Fou consultor de l’Organització d’Estats Americans a Washington El 1948 es traslladà a viure a París, on treballà, fins a la seva jubilació el 1965, com a especialista del programa musical de la UNESCO Fou l’encarregat dels cursos d’història de la música llatinoamericana de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Amèrica…

Disposa d’una comissió internacional formada per historiadors de l’art, directors de museus, musicòlegs, iconòlegs i colleccionistes privats, que actua de consellera Concebut com una eina que faciliti la recerca, se serveix de les noves tecnologies per als seus catàlegs i reproduccions dels materials iconogràfics, i constitueix el corpus més complet de materials visuals per a l’estudi de la música Els seus treballs s’organitzen al voltant de dos projectes d’investigació l’inventari de l’art occidental, amb temes musicals des de l’any 1300 fins a l’actualitat, i un segon dedicat a temes…

Vida Ha estat vinculat a Joventuts Musicals de Barcelona 1963-76 des del seu origen, entitat dins la qual ha exercit diversos càrrecs, tant d’àmbit nacional com internacional Parallelament, fou director 1970-77 del Festival Internacional de Música de Cadaqués, fundador i director 1977-82 del Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, vicesecretari 1967-71 de la Junta Rectora de l’Orquestra Ciutat de Barcelona i secretari general 1963-71 i del jurat 1972-95 del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas També fou secretari del Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall Com a musicògraf ha…

El seu precedent directe, el festival de jazz que tingué lloc a Niça l’any 1948 i que reuní orquestres de jazz de diferents països, el converteix en el més antic del món Els seus fundadors, George Wein i Simon Ginibre, l’anomenaren Grande Parade du Jazz de Nice, nom amb què fou conegut fins el 1984, any en què la corporació JVC es convertí en el principal patrocinador d’aquest esdeveniment A partir d’aquell moment passà a denominar-se JVC Gran Parade du Jazz, nom que mantingué fins el 1993 La principal característica del festival és la simultaneïtat dels concerts, possible gràcies a la…

El seu pare, militar de professió, era director d’una banda de l’exèrcit a Reus i d’ell rebé les primeres nocions de música A partir de nou anys començà a tocar en la mateixa banda militar Més tard el seu pare fou destinat a Còrdova Fou en aquesta ciutat que el jove Nieto, que només tenia quinze anys, estrenà la seva primera sarsuela, La toma de Tetuán 1860, una obra de caràcter patriòtic ambientada a l’Àfrica El 1861 es traslladà a Badajoz i el 1869, a Valladolid, ciutats on exercí com a professor de piano i director d’orquestra Des del 1871 residí a Madrid, on dirigí els cors…

Vida El 1940 començà la seva carrera en el periodisme musical, i aviat es convertí en un dels crítics musicals més importants de la postguerra Escriví en diferents diaris i revistes, com "Arriba" 1943 i "Informaciones" 1960-66, i la resta de la seva carrera estigué vinculada a l'"ABC" Collaborà en algunes de les principals publicacions especialitzades dins l’àmbit espanyol i internacional Fou comentarista de Ràdio Nacional d’Espanya i Televisió Espanyola Impartí nombroses conferències, i realitzà un incansable esforç per a millorar la posició dels músics i de la música a Espanya i fomentar la…