Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
tonalitat ampliada
Música
Extensió de l’àmbit tradicional de la tonalitat incorporant notes i acords que no apareixen en la seva escala i acords bàsics.
És un concepte creat per A Schönberg Funciones estructurales de la armonía Londres 1954, Barcelona 1990 per a integrar aquells acords i encadenaments d’acords que, tot i no pertànyer a la tonalitat estricta, s’hi poden relacionar De vegades aquests nous elements apareixen com un enriquiment momentani de l’harmonia tonal i de vegades poden establir-se com una regió tonal La tonalitat ampliada arriba a integrar el total cromàtic dins una única tonalitat Segons R Réti, es tracta d’un pas previ a la pantonalitat
chiavette
Música
Grup de claus que formaven part del sistema d’escriptura vocal dels segles XVI i XVII.
Les chiavette sol en 2a, superius do en 2a, altus do en 3a, tenor fa en 3a, bassus substituïen les claus habituals, chiavi naturali do en 1a, do en 3a, do en 4a i fa en 4a, en funció del mode de la composició per tal d’evitar l’ús de línies addicionals També existien les claus greus, chiavi transportati do en 2a, do en 4a, fa en 3a i fa en 5a, l’ús de les quals es relacionava principalment amb la música fúnebre La manca de referències clares sobre quina era l’entonació absoluta d’aquestes obres no permet establir un criteri definitiu sobre això
Eduardo Mata
Música
Director d’orquestra mexicà.
Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de C Chávez i R Halffter 1954-56 Posteriorment, amplià la seva formació amb E Leinsdorf a Tanglewood En 1963-64 fou director dels Ballets Mexicans i després ho fou de l’Orquestra Simfònica de Guadalajara -fins el 1966-, abans d’establir-se com a director musical de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat Autònoma de Mèxic 1966-72 Als Estats Units dirigí les orquestres simfòniques de Phoenix 1972-77 i Dallas des del 1977 El 1976 fou nomenat director artístic i musical del Festival Pau Casals de Mèxic Gran divulgador dels…
Leopoldo Miguez
Música
Compositor i violinista brasiler.
Estudià música a Porto, amb N Ribas, i tornà al Brasil el 1871 El 1882 marxà cap a París per ampliar estudis amb A Thomas Fou vencedor del concurs que l’Estat convocà el 1889 per a establir l’himne brasiler el text era de Medeiros i Alburquerque Tot i això, el nou himne no fou adoptat oficialment, i es continuà emprant el que havia compost Silva el 1831 Els esforços de Miguez al capdavant de l’Institut Nacional de Música el convertiren en un dels millors centres brasilers Compongué diferents himnes patriòtics, l’òpera Saldunes i poemes simfònics, com Parisina , Oda a Victor Hugo…
Mateu Sabater i Estaper
Música
Compositor i organista.
Rebé les primeres nocions musicals del seu germà Josep, i posteriorment amplià els seus coneixements amb Mateu Ferrer, amb qui estudià composició i orgue El 1857 marxà a Puerto Rico, on treballà com a professor, i el 1871 retornà i s’establí una temporada a la Selva del Camp En una data que es desconeix, abandonà la Selva per establir-se a Barcelona, on es dedicà principalment a tasques pedagògiques, i vers el 1887 fundà una acadèmia musical Desenvolupà probablement el tractat de solfeig Método de solfeo , en tres volums El 1888 presentà aquesta obra a l’Exposició Universal de…
,
Bonaventura Frigola i Fanjula
Música
Compositor, pedagog i mestre de capella català.
Cosí del també compositor Bonaventura Frigola i Frigola, es formà musicalment amb JJ Lleys Deixà Castelló quan tenia vint-i-quatre anys per a establir-se a Banyoles, on dirigí una escola de música que funcionava en un convent desamortitzat dependent de l’ajuntament i on exercí una prolongada tasca pedagògica El 1873 abandonà el lloc i vers el 1875 s’installà a Santa Coloma de Farners Allí dirigí la capella de música de la parròquia, que intentà reestructurar D’aquella època és l’arranjament d’un Miserere anònim, al qual canvià la instrumentació i afegí veus Fou una peça que…
Mieczyslaw Kolinski
Música
Etnomusicòleg i compositor canadenc d’origen polonès.
Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel El 1951, després de llargues estades a Praga 1933-38 i Bèlgica 1938-51, es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical Cofundador de la Society for Ethnomusicology 1955, en fou president durant els anys 1958-59 Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto Fou especialment conegut pel seu…
Heckel
Música
Empresa alemanya constructora d’instruments de vent.
S’inicià amb Johann Adam Heckel Adorf, Hessen 1812 - Biebrich, Hessen 1877 A setze anys fou contractat per Karl Almenräder, fagotista, constructor i estudiós de l’acústica dels instruments de vent, que treballava per a l’editorial B Schott’s Söhnen El 1831 fundaren l’empresa a Biebrich, i inicialment signaren els instruments amb la marca Schott, fins el 1843, que ja dugueren la marca Heckel S’especialitzaren en la construcció de fagots, instruments que investigaren fins a construir-ne un model pràctic, i també milloraren el contrafagot En morir Almenräder, JA Heckel dirigí la fàbrica amb el…
tònica
Música
En el sistema de la tonalitat tradicional, la nota que ocupa el primer grau (sovint representat amb la xifra 1) i també la funció que compleix aquesta nota o l’acord perfecte major o menor que es forma sobre ella (simbolitzat amb la xifra romana I).
El seu paper representa el punt de partida i de repòs dels processos tonals i qualsevol element o esdeveniment harmònic té sentit en la mesura que és -o es percep- més proper o més llunyà de la tònica En determinats llenguatges del segle XX que no es basen en el sistema tonal tradicional, una nota o un agregat harmònic pot rebre un èmfasi rítmic o dinàmic que li donin un paper de so central, anàleg al de la funció de la tònica -o bé com a substitut- vegeu per exemple l’ús de la nota si bemoll en el preludi Voiles de C Debussy, que esdevé una nota central per la insistència de la seva…
Nikita Magaloff
Música
Pianista rus nacionalitzat suís.
La seva família abandonà Rússia durant la Revolució soviètica del 1918, i es refugià durant quatre anys a Finlàndia abans d’establir-se a París, on Nikita cursà estudis musicals al conservatori amb Isidore Philipp, i del qual a disset anys aconseguí el primer Premi de Piano Maurice Ravel manifestà la seva admiració pel jove pianista, i l’animà a estudiar amb S Prokof’ev, que aleshores vivia refugiat a París El compositor rus li feu lliçons particulars, i també en rebé de Dinu Lipatti entre els anys 1949 i 1959, després d’haver ofert ja nombroses gires de concerts Actuà amb les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina