Resultats de la cerca

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls

El nombre de parts serveix habitualment per a caracteritzar una peça polifònica Així, es parla d’una fuga a tres parts, d’un cànon a quatre parts, d’una invenció a dues parts, etc Cal tenir present que, en aquest context, el terme ’part’ sempre es pot substituir per la paraula ’veu', potser més freqüent en les llengües romàniques Es distingeixen diferents modalitats de part es parla de part lliure o complementària per a designar aquella veu o aquelles veus que, en un context imitatiu, com ara un cànon, no participen del principi imitatiu de part principal o part secundària, i de parts reals…

Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Al segle XII, el terme llatí discantus , format a partir de la paraula diaphonia diafonia , designava la tècnica polifònica consistent a afegir una veu, anomenada també discantus , a una veu que feia un cant pla, anomenada cantus Aquesta tècnica privilegià la relació homorítmica o nota contra nota i el moviment contrari ex 1 En el repertori polifònic de l’Escola de Sant Marçal, el terme discantus descriví aquelles seccions en què les veus presentaven una activitat rítmica similar, ja fos nota contra nota o melisma contra melisma, mentre que el…

Les primeres notícies de Bayreuth associades a activitats musicals daten del segle XV, època del marcgravi Frederic I, abans burggravi de Nuremberg, que la convertí en capital Sota el seu govern, els contactes amb Prússia foren molt estrets i es mantingueren fins ben entrat el segle XVIII, cosa que tingué una importància cabdal en la vida cultural de la ciutat Consta l’existència, devers mitjan segle XV, d’una escola de cant amb un cor de dotze a setze nens que cantaven durant els oficis La Reforma s’establí a Bayreuth el 1523 i, com en el cas de moltes ciutats alemanyes, transformà la música…

Probablement inicià la seva formació musical a Barcelona amb Joan Castelló , mestre de capella de la catedral de Barcelona El 1522 ingressà com a cantor a la capella musical de la catedral de Lleida, de la qual arribà a ocupar el magisteri l’any següent, i romangué a la ciutat fins el 1525 Sembla que estigué actiu durant alguns anys a la cort del duc de l’Infantado, Diego Hurtado de Mendoza, i a la de Germana de Foix i Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, a València El 1533 apareix a Sigüenza, on ocupà, entre el 1537 i el 1539, el càrrec de mestre de capella Des del 1544 exercí la màxima…

Introducció La música xinesa té més de 3 000 anys d’història Segons el musicòleg Yinliu Yang, s’hi poden distingir tres grans períodes El primer, o antic, comprèn des del neolític fins al 246 aC El segon rep el nom d’antic mitjà, i va del 246 aC al 907 El darrer és l’anomenat període històric, entre el 907 i el 1911 A l’inici, la música xinesa sembla haver tingut les mateixes característiques funcionals que la d’altres pobles primitius dominar o controlar forces naturals i sobrenaturals, apaivagar els déus, etc La seva manifestació més antiga coneguda es pot datar entre els segles XIV i XIII…

El concepte s’aplica a tots els àmbits de la vida i de l’art La paraula prové del llatí stilus , nom que rebia el punxó amb què es gravaven les taules de cera per a escriure-hi al damunt La metonímia que es produeix en anomenar la forma personal en què un escriu amb l’objecte que fa servir per a fer-ho no és irrellevant en el llenguatge parlat i escrit pot fer-se la comunament acceptada separació entre significat i significant, distingint-se la idea que es vol expressar, de les paraules o del tipus de construcció gramatical utilitzada amb aquesta finalitat Però aquesta separació és difícil…

No tots els versicles presenten la mateixa forma els de la salmòdia depenen totalment de la melodia gregoriana i són escrits en dues parts amb la cadència pròpia de cadascuna els dels himnes o els dels cants de la missa són variacions sobre els temes respectius Tingueren un ús força estès entre els segles XVI i XVIII, però fou abolit pel motu proprio sobre la música sagrada de Pius X 1903 Diversos autors compongueren colleccions d’entre quatre i vuit versicles per a cadascun dels vuit tons gregorians, entre les quals destaquen les de G Cavazzoni, A de Cabezón, S Scheidt, G Frescobaldi, J…