Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
piena voce
Música
Expressió italiana ('a plena veu') que indica que la veu1 ha de ser emesa amb la màxima intensitat.
Tot i ser pròpia de la música vocal, també s’utilitza en la música instrumental Es contraposa a les expressions mezza voce i sotto voce
sotto voce
Música
Expressió italiana ('sota veu') que indica que la veu 1 ha de ser emesa amb una intensitat molt baixa.
Tot i ser propi de la música vocal, també s’utilitza en la música instrumental Es contraposa a les expressions mezza voce i a piena voce
floritura
Música
Ornamentació d’una melodia que pot ésser introduïda per la improvisació de l’intèrpret o bé determinada per l’escriptura del compositor.
L’associació de les expressions referides a les flors i els ornaments melòdics tenen l’origen al segle XIII, època en què Jeroni de Moràvia desig nà aquests procediments com a " flos harmonicus " D’altra banda, s’anomena ’estil florit’ la 5a espècie de les espècies de Fux
largo
Música
Indicació de tempo molt lent, similar a lento o grave.
L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors -H Purcell, per exemple- podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento
ballo
Música
Terme emprat de forma genèrica per a anomenar un ball o una dansa.
En un sentit més restrictiu, s’utilitza també com a sinònim de balletto Així mateix, s’aplica sovint a qualsevol composició musical inspirada o relacionada directament amb l’art de la dansa En aquest cas, la paraula ballo sol aparèixer com a indicador de caràcter o de tempo formant part d’expressions com ara tempo di ballo
tempo
Música
Velocitat a què s’interpreta la música.
La seva indicació a la partitura, d’una manera entenedora i prou precisa, així com l’expressió dels canvis i fluctuacions que s’esdevenen en el transcurs normal d’una obra musical, han estat l’objectiu de compositors, intèrprets i teòrics al llarg de la història de la música A diferència d’altres paràmetres de l’escriptura musical en els quals és relativament fàcil donar una informació exacta per exemple l’entonació, en el cas del tempo es fa difícil acceptar aquesta exactitud per la rigidesa interpretativa que suposa D’altra banda, informacions de caràcter més subjectiu generen algunes…
música repetitiva
Música
Música basada en la repetició constant, variada o no, de fragments melòdics o rítmics.
La música repetitiva, també anomenada sistemàtica en un principi, aparegué als Estats Units d’Amèrica cap a l’any 1960 i La Monte Young, Terry Riley, Steve Reich i Philipp Glass en foren alguns dels primers exponents Les seves tècniques s’inspiren sovint en músiques no occidentals, i la influència de John Cage fou determinant per als compositors esmentats Les expressions música repetitiva i música sistemàtica, especialment aquesta darrera, han perdut validesa en favor de música minimalista o minimalisme , terme generalitzat per a referir-se a l’estil o conjunt d’estils en qüestió
arioso
Música
A la manera d’una ària.
Estil de cant a mig camí entre el recitatiu i l’ària Aquest terme s’usa, generalment en les òperes, oratoris i cantates, per a designar els fragments d’un recitatiu en què el compositor abandona l’estil declamat habitual per una expressió més lírica El terme aparegué a Itàlia durant la primera meitat del segle XVII Les expressions in aria , alla battuta , i el terme cavata s’usaren també en aquest sentit Händel va designar amb aquest nom algunes àries curtes Per extensió, es pot aplicar també a moviments instrumentals d’estil semblant
Èsquil
Música
Autor grec de tragèdies clàssiques.
Juntament amb Eurípides i Sòfocles, és considerat un dels principals escriptors d’aquest gènere És autor de més de vuitanta obres teatrals de gèneres diversos, de les quals només s’han conservat vuit tragèdies Hi ha dubtes sobre l’execució de música en les tragèdies d’Èsquil Tanmateix, les nombroses referències musicals que contenen -des de l’esment directe d’instruments fins a les analogies amb modes i expressions musicals a través de les quals el cor o els personatges subratllen estats d’ànim, generalment lamentacions, o els intercanvis de natura ’coral’ entre ambdós- fan…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina