Resultats de la cerca

Vida Fou cantor a la catedral de Badajoz, segons consta en un document de la seu del 1530 Al setembre d’aquell any passà a ser mestre de capella, i el 1535 fou sotsxantre A partir del 1539 era a la catedral de Palència en qualitat de cantor Durant un curt període estigué associat a la cort del llavors arquebisbe de Toledo, el cardenal Juan Pardo de Tavera, a Madrid, però aviat retornà a la seva ciutat natal, on seguí exercint de mestre de capella del 1545 al 1550 El 1551 entrà al servei del noble don Antonio de Zúñiga, a Sevilla, al qual dedicà la seva primera publicació, Villancicos y…

Estudià piano a Madrid amb Julia Parody Posteriorment amplià estudis a París, amb Alfred Cortot, i a Roma, amb Carlo Zecchi Diversos guardons aconseguits en importants concursos internacionals afavoriren l’inici d’una destacada carrera, centrada en gran part en el repertori espanyol del final del segle XIX i principi del XX, especialment I Albéniz, M de Falla i E Granados Amb aquest repertori també efectuà diversos enregistraments L’any 1954 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, fet que comportà una minva substancial de la seva activitat concertística des de llavors El…

De ben petit arribà a Barcelona amb la seva família, i a sis anys es matriculà al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué tots els premis de violí i piano Quan només tenia tretze anys ingressà a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1961-64 Es traslladà a París, on es perfeccionà amb Christian Ferras, René Benedetti, Leonid Kogan i Tibor Varga, i al Conservatori de Música de París, on aconseguí un primer premi S’inicià com a violinista professional el 1966 a l’Orquestra Filharmònica d’Amsterdam, de la qual formà part fins el 1970, que passà a ser concertino de la Radio…

Vida Estudià música, arts liberals i filosofia a la Universitat de Salamanca El 1525 ocupà un lloc de cantor a la catedral de Santiago de Compostella, i l’any següent el de mestre de capella Publicà tres tractats que tingueren molta acceptació El primer és el breu Lux bella Sevilla, 1492 i tracta sobre el cant pla està escrit en castellà i en llatí, i amb una orientació eminentment pràctica Fou un dels primers llibres de teoria musical editats a la Península Ibèrica El segon és un afegit explicatiu del primer, Comento sobre Lux bella Salamanca, 1498 Finalment publicà també un tractat…

Es formà musicalment amb el mestre de capella de la catedral de Plasència El seu interès per la música folklòrica el portà, ja a divuit anys, a compondre versions de cançons populars d’Extremadura destinades al cor que dirigia a la seva ciutat natal Fou professor de folklore al Conservatori de Madrid a partir del 1941 El 1944 feu una recerca sobre la cançó popular per encàrrec de l’Institut Espanyol de Musicologia, en el primer any de la seva creació Fou l’iniciador del primer Congrés Internacional de Folklore que es feu a Espanya Palma, 1952 El 1955, per petició de la Sección Femenina de la…

Fill d’un funcionari del virregnat, de ben jove es traslladà amb la seva família al Perú, on estudià a la Universitat de San Marcos de la capital peruana Vers el 1670 fou mestre de capella a Panamà, però més tard tornà a Lima i el 1672 fou ordenat de sacerdot Poc després obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral, on romangué fins el 1676 A partir del 1680 i fins a la seva mort ocupà la mateixa plaça a la seu de La Plata Bolívia El seu llegat compositiu, repartit entre música litúrgica i música de romance , arriba a les dues-centes obres

Inicià la seva trajectòria musical com a nen cantor a la catedral de Segòvia, on fou deixeble de Gerónimo de Espinar i estigué actiu entre el 1542 i el 1549 Allí entrà en contacte amb Lázaro del Álamo, que alguns anys més tard fou mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic Probablement el 1554 Franco marxà a Nova Espanya com a acompanyant del noble Mateo Arévalo Sedeño Cap al 1573 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Guatemala Dos anys més tard detenia el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Durant el seu magisteri en aquesta seu millorà substancialment el…

Música culta Vegeu Espanya Música tradicional Extremadura té un llegat musical tradicional amb uns trets interns específics a causa de les distintes influències de les regions veïnes Mentre la meitat nord, fins al Tajo, mostra una clara relació amb les terres lleoneses, les influències manxegues són evidents a la zona oriental de Badajoz, de la mateixa manera que les andaluses són paleses a la part sud-oest d’aquesta mateixa província En la música extremenya es constata, també, una gran varietat des del punt de vista de l’organització tonal A més dels modes major i menor, que en ocasions…