Resultats de la cerca

També s’aplica per a designar els acords i les tonalitats basats en aquesta nota El signe actual de la clau de fa deriva de la lletra F

Es formà musicalment a Frankfurt i a les universitats de Heidelberg, Berlín i Basilea Entre els seus mestres, cal esmentar H Besseler, H Sachs, F Blume, J Handschin i P Hindemith Després d’un període dedicat a l’ensenyament en diverses universitats europees, el 1939 emigrà a l’Amèrica del Nord, on el 1941 esdevingué professor a Berkeley Com a investigador treballà en camps tan diversos com la música anglesa dels segles XIV i XV o la música barroca El seu llibre Música en l’època barroca 1947 fou durant molt temps el principal manual sobre la història de la música d’aquest període

Membre d’una família jueva, des dels cinc anys fins que es diplomà al conservatori de la seva ciutat natal, el 1926, fou alumne de P’otr Stol’arskij Després d’haver participat en diversos concerts organitzats pel seu mestre, en què actuà sovint el violinista Nathan Milstein, feu el seu debut oficial el 1923 amb un concert de programa molt virtuosístic El 1925 feu la seva primera gira per Ucraïna com a solista, i el 1927 fou convidat a la capital, Kíev, per a interpretar el Concert per a violí d’A Glazunov sota la direcció del mateix compositor Des d’aleshores recorregué el món i assolí una…

Deixeble de Carl Orff en composició, fou director de l’Òpera de Berlín 1924-25 i de la de Magúncia 1925-29 El 1939 s’establí a Anglaterra i el 1947 obtingué la nacionalitat britànica Fou professor de música a les universitats de Cambridge 1942-55, Birmingham 1949-55, Edimburg 1955-62 i Manchester 1962-68 Contribuí a desvetllar l’interès per la música de C Monteverdi i també pels compositors austríacs dels segles XIX i XX, com G Mahler i A Berg, la música dels quals era poc coneguda És autor de llibres sobre G Mahler, A Bruckner, A Berg, C Monteverdi i les òperes de R Wagner La seva producció…

Estudià violoncel a Tbilisi fins el 1942 amb E Kapel’nitskij, i posteriorment amb S Kozolupov al Conservatori de Moscou, on també estudià composició amb S Bogatirev Formà part del Quartet de la Filharmònica Georgiana 1944-46 A partir del 1960 ensenyà al Conservatori de Tbilisi, del qual esdevingué rector el 1965 Durant els primers anys de la seva carrera dedicà gran part de la seva obra a la música de cambra, en la qual sabé unir els tons modals del folklore del seu país i la tradició clàssica russa, en una paleta de poderós efecte colorista Amb la maduresa guanyà densitat harmònica,…

Fou alumne del Conservatori de Sant Petersburg, on estudià fins el 1888 Aviat assolí un gran prestigi en el món del periodisme rus, al qual contribuí amb nombrosos articles biogràfics i crítics sobre música i músics russos Traduí al rus la Illustrierte Musikgeschichte 'Història Illustrada de la Música' d’Emil Naumann 1897 i fou responsable de dues edicions russes del Musik Lexikon d’Hugo Riemann 1901 i 1906 El seu treball més important fou un estudi sobre la música russa del segle XVIII, que posà els fonaments sobre els quals es construïren tots els estudis posteriors que tractaven de la…

A sis anys començà a tocar el piano i quan en tenia deu escriví les primeres composicions Fins el 1951 estudià a l’Escola Gnessin de Moscou, formació que completà posteriorment al conservatori d’aquesta ciutat, on tingué Aleksandr Gauk entre els seus mestres Gauk l’influí poderosament, i feu possible que la seva carrera professional s’iniciés amb un càrrec important assistent de la Gran Orquestra Simfònica de la Ràdio de Moscou 1953-55 El mateix Gauk el recomanà després com a mestre d’assaig al Teatre Bol’šoj de Moscou, del qual arribà a ser director principal durant deu anys Fou també…

Fill d’un director de cor, de molt petit aprengué a tocar el violí El 1818 entrà a l’exèrcit, i més tard, al servei personal del tsar El 1837 succeí al seu pare en la direcció del cor de la capella imperial Conreà èxits com a violinista a París, però sobretot a Leipzig, on interpretà el Concert de violí de F Mendelssohn, sota la direcció del mateix compositor L’any 1833 compongué Déu salvi el tsar , himne que fou el nacional de Rússia fins el 1917 El 1861 començà a perdre l’oïda, i sis anys després hagué de retirar-se de la vida musical És autor d’òperes com Bianca e Gualtiero…

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb C Everardi, on es graduà el 1873, any en què inaugurà la seva carrera cantant El barber de Sevilla , de G Rossini Installat a Kíev, hi actuà a l’Òpera durant tres anys El 1875 obtingué la plaça de primer baix del Teatre Mariinskij, com a successor d’O Petrov, i s’hi mantingué fins a la mort Es casà amb Anna Kholodovskaja, una pianista diletant força bona, i del matrimoni en nasqué Igor Entre els seixanta-quatre papers que arribà a interpretar, els que més fama li donaren foren l’Holofernes de la Judith d’A Serov, el Varlaam del Borís Godunov de…