Resultats de la cerca

Cal buscar-ne els precedents més immediats en la iniciativa que, uns quants anys abans, havia tingut FP Lachner quan, en els entreactes dels ballets que es representaven al Teatre d’Òpera de la Cort, dirigia les simfonies de Beethoven interpretades per l’orquestra del teatre Fins llavors Viena no havia disposat d’una orquestra de concerts permanent El que caracteritzà la nova formació fou la professionalitat dels seus membres, que havien d’estar contractats pel Teatre d’Òpera de la Cort —actualment Teatre de l’Òpera de Viena—, i la seva independència, tant artísticament com administrativa Per…

Arturo Toscanini en dirigí el concert inaugural L’any 1946 passà a denominar-se Orquestra Filharmònica de Palestina, i dos anys més tard adoptà la denominació actual El seu primer director permanent fou Zubin Mehta, que el 1968 fou contractat com a conseller musical, i el 1977 passà a ser-ne el director musical, càrrec que se li atorgà a perpetuïtat el 1981 Fins aquell moment, l’orquestra havia estat dirigida per mestres contractats per a determinades gires o sèries de concerts, com ara Carlo Maria Giulini, William Steinberg 1936-38, Leonard Bernstein 1947-49, Charles Dean Dixon…

Els seus primers directors foren H Winderstein 1893-95, Herman Zumpe 1895-97 i F Löwe 1897-98, i es dedicà a la interpretació de música contemporània L’any 1898 F Weingartner n’assumí la direcció, que conservà fins el 1905 Seguint la tradició d’interpretar la música del seu temps, l’orquestra estrenà les simfonies quarta i vuitena de Gustav Mahler, dirigides pel mateix compositor El 1911, sota la denominació d’Orquestra de la Societat de Concerts, interpretà l’estrena de Das lied von der erde 'La cançó de la terra', de Mahler, aquesta vegada sota la direcció de Bruno Walter Del 1908 al 1914 F…

Després d’uns primers anys d’incertesa, el 1887 H Wolff es convertí en mànager de l’orquestra i contractà H von Bülow, considerat el millor director del moment i també el més modern, per tal que es posés al capdavant de la formació Bülow establí les bases d’un estil en la interpretació que ha caracteritzat la Filharmònica de Berlín al llarg de la seva història En aquesta època, H Levi, H Richter, F Mottl, J Brahms, E Grieg, G Mahler o R Strauss, entre d’altres, actuaren com a directors convidats El 1895 A Nikisch succeí von Bülow i es mantingué en el càrrec durant vint-i-set anys…

Establerta com una de les més prestigioses orquestres del món, del 1933 al 1939 fou l’orquestra del Covent Garden de Londres i, des de l’any 1964, és l’orquestra resident del Festival de Glyndebourne Cal destacar també la gran importància dels seus programes educatius, que afavoreixen la difusió de la música en comunitats tradicionalment no iniciades Des de la seva fundació, la direcció de l’orquestra recaigué en grans noms de la música internacional, entre els quals cal destacar-ne el mateix fundador, Thomas Beecham, que la dirigí fins el 1939, E Van Beinum 1948-50, A Boult 1951-57, W…

En el moment de la seva creació, formava part del Comitè de la Ràdio de la Unió Soviètica i no fou fins el 1953 que adquirí la denominació d’Orquestra Filharmònica de Moscou OFM Sota la direcció de Samosud presentà obres dels nous compositors soviètics, sense oblidar els concerts de música d’òpera, que molt sovint oferien títols poc coneguts pel públic de la Unió Soviètica El 1958 Kirill Kondrašin començà una intensa relació amb l’OFM, que el dugué a esdevenir-ne director musical del 1960 al 1975 Kondrašin modernitzà l’orquestra, que a partir de llavors es presentà a les principals sales del…

Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb…

Fundada el 1912, el seu principal impulsor fou Enrique Pecourt secretari entre el 1924 i el 1947 Oferí els primers concerts al saló d’actes del conservatori de la ciutat i, després de passar per diversos locals, el 1923 s’installà al Teatre Principal A la primera meitat del segle XX destacà per la quantitat de socis i de concerts celebrats, la qual cosa permeté mantenir a València el gust per la música de cambra En aquesta època hi actuaren artistes com P Casals, M Ravel, A Glazunov o J Heifetz El 1987 l’entitat es traslladà al Palau de la Música i en l’actualitat aplega 1 300 socis, que…

Fou la primera associació musical estable a Tarragona amb mitjans i iniciatives per a dur a terme concerts de música clàssica La seva activitat consistí principalment en l’organització de concerts i recitals a càrrec d’eminents solistes, agrupacions instrumentals i orquestres de fama internacional Hi actuaren intèrprets de la talla de la soprano Maria Barrientos, les pianistes Blanca Selva i Paquita Madriguera, els pianistes Arthur Rubinstein, Alfred Cortot, Emil Sauer i Ricard Viñes, el violoncellista Pau Casals, el director i compositor Joan Lamote de Grignon, els germans Giocasta i Carles…

Fou fundada el 1897 per Matthieu Crickboom amb l’objectiu de continuar la tasca artística de la Societat Catalana de Concerts , dissolta aquell mateix any Integrada en una bona part pels membres de la Societat Catalana de Concerts, en depenien quatre grups l’Acadèmia de música M Crickboom, Enric Ainaud, Domènec Mas i Serracant, Pau Casals, Enric Granados el Quartet de la SFB M Crickboom, J Rocabruna, R Gálvez, P Casals els Instruments de fusta i metall de la SFB, i l’Orquestra de la SFB Alternà la promoció dels concerts d’orquestra amb la dels concerts de cambra i amb audicions de celebrats…