Resultats de la cerca

Començà estudis d’enginyeria que abandonà per a ingressar al conservatori de París Després d’algunes experiències a la ràdio, la televisió i el teatre collaborà inicialment en la filmografia de Georges Franju Hôtel des Invalides , 1952 La tête contre les murs , 1959 L’homme sans visage , 1960 i rebé un primer reconeixement amb Toute la mémoire du monde 1956, d’Alain Resnais Aconseguí els seus grans èxits internacionals associat al director David Lean, especialment en les bandes sonores de Lawrence of Arabia 1962,  Doctor Zhivago 1965 i A Passage to India 1984, que foren guardonades…

És un dels músics més innovadors de rock Ha estat cantant, productor, empresari discogràfic, director de cinema i vídeo i autor de música per a ballet Es donà a conèixer el 1975 amb el grup de música contemporània Talking Heads, que es dissolgué el 1990 Byrne ha treballat amb Brian Eno, amb qui enregistrà el disc My Life in the Bush of Ghosts 1981, on fusionà música electrònica amb percussions africanes i efectes vocals hip- nòtics El 1986 actuà en el film True Stories Amb Ryuichi Sakamoto guanyà un premi per la banda sonora del film L’últim emperador, de Bernardo…

Es llicencià en filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford i és doctor en sociologia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley Ha impartit classes de sociologia a la Universitat de Warwick i ha dirigit el John Logie Baird Center for Research in Film, Television and Music, de la Universitat Strachclyde, a Glasgow Des del 1999 és professor al departament de Film & Media Studies, de la Universitat de Stirling Escòcia Ha estat collaborador habitual de publicacions com ara "New Society", "Time Out", "Cream", "Village Voice" o "New York Rocker" Coeditor…

Estudià música amb C Nielsen i Th Laub El 1916 fou contractat com a organista a l’església de Skovshoved, un suburbi de Copenhaguen Després de la Primera Guerra Mundial li arribà la fama i els seus lieder i cantates començaren a ésser molt apreciats a Dinamarca El seu llenguatge no es pot considerar estrictament nacionalista, però és deutor de Nielsen El 1922 el mateix Nielsen li estrenà una simfonia, que fou molt ben rebuda La seva òpera Fête galante 1923-30 fou molt ben acollida pel públic, però la crítica desaprovà la seva excessiva durada i, després de sis representacions, fou retirada d’…

Es formà a Harvard, i a vint-i-cinc anys ja era director artístic de la Boston Shakespeare Company un any després dirigí l’American National Theatre del Kennedy Centre Mundialment conegut pel tractament innovador que fa de peces del repertori clàssic, del 1988 al 1996 dirigí el Festival de Los Angeles Se li encomanà la direcció artística del Festival d’Adelaida del 2002, però per desavinences amb la direcció, que no acceptà la seva proposta innovadora, renuncià el càrrec pel novembre del 2001 És professor a la Universitat de Califòrnia-Los Angeles UCLA Entre les seves produccions destaquen El…

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…

Format en diferents centres musicals europeus, la visita que el 1933 feu als Estats Units li obrí les portes a la composició de música per al cinema, encara que també compongué per al teatre i la ràdio La fama mundial li arrribà de la mà del conegut Concert de Varsòvia , utilitzat per al film Dangerous Moonlight WK Howard 1941, tema basat en una estètica postromàntica amb reminiscències de la música de S Rakhmaninov i A Kètelbey Altres contribucions musicals d’Addinsell per al cinema foren Fire over England BD Hurst 1937 i Waltz of the Toreadors J Guillermin 1962

Tot i ser localment coneguts per les seves intervencions a la ràdio i la televisió, no va ser fins el 1962, amb el disc Spicks and Specks , que feren el salt a la fama en tot el món anglosaxó El 1974 s’installaren als EUA i s’apartaren de tot estil proper al rock per centrar-se en el so disco, ple dels falsets que caracteritzen el seu estil i que, sobretot arran de la banda sonora del film Saturday Night Fever J Badham 1977, els feren internacionament coneguts Bibliografia Complement bibliogràfic Sierra i Fabra, Jordi Bee Gees , Unilibro, Barcelona 1978

També en foren pioners els clubs de barris marginals de població negra Amb les discoteques nasqueren els disc-jockeys , encarregats de posar discos amb poques cançons però molt llargues, amb les quals es podien fer tot tipus de mescles La popularitat de la música disco arribà amb la banda sonora del film Saturday Night Fever 1977, interpretada pels Bee Gees Altres artistes importants foren D Summer, Chic, Village People, D Ross, Earth, Wind & Fire, Boney M i Pet Shop Boys Els anys vuitanta l’estil disco s’estengué i es transformà en altres gèneres basats en el ball com el…

Es formà com a pianista al Conservatori de París 1942-49, amb Nadia Boulanger i Henri Challan A la segona meitat de la dècada de 1940 conegué el jazz , música que l’influí molt, i collaborà amb Miles Davis i altres primeres figures del jazz en enregistraments i bandes sonores Acompanyà al piano cantants com ara Jacques Brel, Juliette Gréco i Barbra Streisand El 1954 obtingué un gran èxit amb el disc I Love París , al qual seguiren, entre d’altres, Holiday in Rome 1955 i Michel Legrand Plays Cole Porter 1957 Els anys seixanta començà a compondre bandes sonores, activitat en la qual arribà als…