Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut de Música de Hèlsinki 1908-17 i més tard a Viena 1910-11 i a Berlín 1913-14 El 1948 fou elegit membre de l’Acadèmia Finesa Kilpinen és un dels compositors finesos més apreciats del segle XX, sobretot per les seves cançons, influïdes pel lied alemany i plenes de lirisme Immers en un peculiar romanticisme, arribà al gran públic L’amor, la mort i el sentiment nacionalista són alguns dels temes universals que inclogué en les seves composicions, amb un llenguatge amè i directe, que fa que les seves cançons encara siguin interpretades

Estudià inicialment a Hèlsinki 1915-24 i més tard a París 1924-25, amb M Ravel, i a Viena 1928-29 Fou crític musical d'"Helsingin sanomat" 1932-59 i, a partir del 1959, membre de l’Acadèmia Finesa com a successor de Kilpinen La seva Karjalainen rapsodia 'Rapsòdia kareliana', 1927, basada en música popular finesa, obtingué un gran èxit El seu ús de material folklòric, però, és diferent del dels nacionalistes de la generació anterior En la seva obra, la música popular finesa es fusiona amb un llenguatge d’influència neoclàssica, proper al primer I Stravinsky Posseïdor d’un gran sentit del color…

Format originàriament com a actor, l’any 1958 inicià la carrera de cant, que prosseguí a Estocolm, on debutà el 1961 amb el paper de Commendatore Don Giovanni Un any més tard actuà a Bayreuth fent de Titurel Parsifal i fou contractat a la Deutsche Oper de Berlín El 1974 interpretà el paper titular de Borís Godunov , que enregistrà en la seva versió original Considerat un dels millors baixos profunds de la seva generació, encarnà amb èxit els principals personatges per a la seva tessitura de G Verdi, R Wagner i M Musorgskij, les òperes dels quals cantà arreu d’Europa i dels Estats …

Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966 Perfeccionà la seva formació a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finesa Entre el 1972 i el 1979 romangué a l’Òpera de Colònia i també actuà als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica al Gran Teatre del Liceu, on tornà tres anys més tard amb el paper titular de Borís Godunov , de M Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanšcina , obra del mateix compositor Destacat cantant wagnerià, verdià i mozartià, a l’estiu…

Es formà al Conservatori de Leipzig 1886-90 i a la Universitat de Hèlsinki, centre aquest darrer on es doctorà el 1900 amb una tesi sobre les cançons populars religioses de Finlàndia Desenvolupà una intensa tasca en el camp de l’etnomusicologia i fou, de fet, un pioner en aquesta disciplina a Finlàndia Feu un important treball d’investigació sobre la música popular a Finlàndia, Suècia i a l’Europa central Malgrat que dedicà la majoria dels seus esforços a aquest camp, compongué, exercí la crítica musical i fou director coral i organista Entre el 1918 i el 1935 fou el primer professor de…

Estudià al Conservatori de Hèlsinki 1895-99, on cursà piano i fou deixeble de M Wegelius en les disciplines d’harmonia i contrapunt Posteriorment amplià coneixements a Itàlia, on estudià amb F Buson, i a Alemanya, on fou alumne de Wilhelm Berger Altra vegada a Finlàndia, fou nomenat director de la Societat Coral d’Estudiants Finesos, entitat per a la qual escriví diverses obres Destacà com a pianista acompanyant de la cantant Maikki Järnefelt Professor d’harmonia i composició a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki 1936-51, la seva obra mostra la influència de la música nacionalista i un lirisme…

És un conjunt de fils o tires metàlliques fines, relativament flexibles, disposades en forma de ventall o d’escombra i unides a un mànec retràctil Fan una funció semblant a les baquetes baqueta , amb la diferència que no solament són usades per a colpejar sinó també per a fregar Solen ser utilitzades en parelles per a fer sonar sobretot la caixa clara i els plats en els conjunts de jazz i en alguns de música popular El més habitual és que una d’aquestes fregui en moviments circulars una membrana de la caixa mentre l’altra es fa servir per a percudir la caixa o els plats Per les…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon simple del tipus cítara de taula El saltiri provenia de la cítara de caixa d’origen persa anomenada santur o santir , que també donà lloc al dulcimer a l’Espanya medieval i renaixentista Mentre que el saltiri es tocava amb un plectre o bé amb els dits, el dulcimer es percudia amb una vareta Del grec psaltērion , apareix durant el segle IX en representacions del rei David i en músics de l’Apocalipsi amb deu cordes i amb forma triangular i rectangular Un altre tipus, de forma trapezoidal, entrà a la Península Ibèrica amb els àrabs i influí els…

Vida Des del 1679 serví com a músic a la cort de Rudolstadt, on ocupà el càrrec de mestre de capella entre el 1681 i el 1714 Des d’aquest lloc, tingué destacats èxits que li proporcionaren fama com a compositor i contribuí a elevar la importància de Rudolstadt com a centre d’activitat musical a Turíngia Mantingué estretes relacions personals i professionals amb Johann Philipp Krieger, mestre de capella de la cort de Weissenfels Saxònia El 1705 dirigí la seva pròpia música, composta expressament per a la cerimònia d’homenatge a l’emperador Josep I a Mühlhausen de Turíngia Durant els darrers…

Vida Les dades que hi ha sobre la seva vida són poc precises El cognom familiar era Le Bossu, però, per algun motiu desconegut, el seu pare, un burgès acomodat, fou anomenat de la Halle Adam es va casar amb Marie Le Jais cap al 1270 Per aquelles dates ja devia exercir la seva professió, perquè el seu principal contrincant en els jocs partits fou Jehan Bretel, mort el 1272 Baude Fastoul, que morí aquell mateix any, el cita en el seu Congé Vers el 1272, o fins i tot abans, hagué d’abandonar Arràs amb la seva família i refugiar-se a Douai Flandes a causa de certs problemes relacionats amb el…