Resultats de la cerca

Inicià la seva formació al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment ingressà a la universitat, on estudià musicologia A partir del 1931 fou professor de composició i teoria a Heidelberg, ciutat on fundà l’Orquestra de Cambra de Heidelberg 1935 i organitzà cicles de concerts amb la finalitat de divulgar la música contemporània El 1954 ocupà la plaça de professor de composició a la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold i tres anys més tard a la Musikhochschule de Friburg Inicialment, la seva obra estigué clarament marcada per la influència de JS Bach, amb unes estructures…

Estudià música a la seva ciutat natal, on fou deixeble de W Fortner El 1945 inicià la seva carrera com a director orquestral a Stuttgart i posteriorment passà a Darmstadt Fou convidat a dirigir diverses produccions al Festival de Bayreuth en 1957-58, i aquest darrer any rebé el nomenament de director general de música del Pfalztheater de Kaiserslautern Alternà aquesta tasca i la direcció del Teatre de Trier També dugué a terme una destacada carrera docent com a professor de direcció a la Hochschüle für Musik de Frankfurt, on exercí a partir del 1968 Participà igualment en les…

Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Del 1937 al 1943 estudià al Conservatori de Basilea amb P Baumgartner, G Güldenstein, E Mohr, W Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabada la seva formació, assistí als Cursos d’estiu de Darmstadt, a les classes de W Fortner i E Krenek Fou professor del Conservatori de Basilea 1943-45, del Conservatori de Berna 1945-50 i de l’Acadèmia de Música de Berna 1951-84 i assessor musical a Ràdio Basilea La seva obra revela un domini notable del llenguatge contrapuntístic, amb clares reminiscències de Bartók i unes harmonies hereves de la…

Començà estudis d’orgue a Zuric amb Heinrich Funk i després cursà piano amb Max Egger i Walter Lang Inicià una brillant carrera concertística per diversos països europeus, com ara Suïssa, Alemanya, Àustria, Suècia, Dinamarca, Holanda, França, Itàlia i la Gran Bretanya L’any 1956 tocà per primera vegada als Estats Units Centrà especialment la seva atenció en la música del segle XX BJ Martinu li dedicà Fantaisie concertante 1957 i I Stravinsky Movements 1958-59 per a piano i orquestra Estrenà, entre d’altres, Ballade 1963, opus 78, d’A Schibler, Concert per a piano núm 4 1964, d’A Moeschinger,…

Estudià composició a Zagreb, on es diplomà 1952, i més tard a París amb Olivier Messiaen i a Friburg amb Wolfgang Fortner Participà en els cursos de Darmstadt El 1960 fundà la Biennal de Nova Música de Zagreb, que després presidí Del 1970 al 1972 impartí classes de composició al Conservatori de Düsseldorf, i del 1973 al 1989, a l’Escola Superior de Música de Stuttgart La seva vasta producció sembla eclèctica, però, segons Kelemen, es tracta de “fenòmens musicals primordials arquetips que reapareixen sempre sota diversos embolcalls”, amb un gran domini de les estructures…

De formació musical sòlida, la importància de García Lorca en aquest àmbit és triple En primer lloc, compongué cançons a partir de clàssics de la literatura castellana M de Cervantes, J del Encina, A Machado, etc En segon lloc, feu de compilador Cancioneros i divulgador del folklore musical andalús i gitano, que sovint inspirà la seva producció literària Poema del cante jondo o Romancero gitano I en darrer terme, perquè, a conseqüència de les circumstàncies que envoltaren la seva mort, molts músics compongueren peces en record seu, com la Sonata per a violí , de Francis Poulenc 1942-43, i…

Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu , 1852 PI…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal amb E Henneberger piano, A Kranhals direcció i G Güldenstein teoria Posteriorment ingressà a l’Acadèmia de Música de Basilea, on fou deixeble de Walter Müller von Kulm i W Geiser Un cop acabats els estudis en aquest centre 1952, inicià la seva carrera com a director al capdavant de cors i orquestres d’aficionats El 1955, gràcies a una beca, anà a Alemanya a estudiar a l’Acadèmia de Música de Detmold, on fou alumne de G Bialas i W Fortner El 1956 i el 1960 assistí als Cursos de Darmstadt El 1968 retornà a Suïssa i ocupà la plaça…

Estudià al Conservatori de Viena i actuà en concerts, fins que el 1961 fou contractada per l’Òpera de Berna, on interpretà amb èxit papers mozartians, a més d’altres d’òperes de MP Musorgskij i J Offenbach Entre el 1963 i el 1966 cantà a Wiesbaden, on s’especialitzà en Wagner, la qual cosa permeté el seu debut a Bayreuth, on cantà entre el 1965 i el 1969 Intèrpret de l’Òpera de Colònia durant els anys 1966-70, el 1969 debutà a Salzburg amb H von Karajan, amb papers wagnerians com els d’Isolda i Brunilde, amb els quals assolí un gran èxit Ha estrenat obres contemporànies d’autors com W …