Resultats de la cerca

Es formà als conservatoris de Marsella 1945-47 i París 1951-52, on estudià composició amb Darius Milhaud Treballà als estudis de música electrònica de l’ORTF El 1965 fundà les Nuits de la Fondation Maeght a Sant Pau de Vença, i n’assumí la direcció artística Organitzà també concerts i feu conferències i cursos arreu de França Moltes de les seves obres tenen més d’una versió, són mòbils i variables, com és el cas de Réseaux , per a arpa 1964, que existeix en dues versions més amb acompanyament el mateix passa amb algunes peces de cambra, com Espaces I-IV 1961-62, Phases 1965 o Extensions 1970…

El 1595 obtingué el títol de batxiller en música al Lincoln College d’Oxford El 1602 era sotsxantre a la catedral de Chester, on serví durant tota la seva vida, i el 1623 fou nomenat xantre Pilkington compongué preferentment cançons i madrigals En The first Booke of Songs or Ayres of 4 Parts 1605 s’aproxima estilísticament als ayres de Th Campion i Ph Rosseter En The Second Set of Madrigals, and Pastorals, of 3, 4, 5 and 6 Parts 1624 combina la gravetat de l’estil tradicional anglès amb l’expressivitat emotiva, tot fent ús del cromatisme i la dissonància En les portades de les seves obres…

Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio Debussy Estrenà…

A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou entre el 1900…

S’inicià en el món musical com a violinista de diferents formacions orquestrals, i entre el 1887 i el 1891 estudià al Conservatori de Leipzig Director de la Wellington Orchestrals Society, en el seu catàleg es poden trobar més de 500 obres, entre les quals sobresurten les òperes Whipping Boy and Giovanni the Sculptor 1896 i The Ship of Heaven 1933 i una dotzena de simfonies que el converteixen en un dels compositors australians més importants de la generació anterior a la Primera Guerra Mundial

Membre d’una nissaga de músics d’origen català, fou deixeble de César Franck Dirigí en diferents teatres parisencs, i exercí també la crítica musical al periòdic "L’Aurore" Des del 1921 fou el director de l’escola de música americana de Fontainebleau, i el 1928 fou nomenat vicepresident de la Societat d’Autors, Compositors i Editors de Música de França Després de la Primera Guerra Mundial dirigí diferents enregistraments radiofònics Entre les seves composicions cal destacar Ballet des fleurs 1898, que es representà 150 vegades en un any, i d’altres obres escèniques en les quals destacava…

Inicià la seva formació musical de molt petit i fou alumne dels compositors Walter Parratt, James Higgs i Hubert Parry Més tard ingressà a Oxford, on el 1898 es graduà al Balliol College La seva reputació com a compositor i intèrpret començà a créixer en el període del canvi de segle i el 1914 obtingué la Càtedra Reid de Música de la Universitat d’Edimburg Tres anys després fundà l’Orquestra Reid, formació que dirigí i amb la qual oferí uns programes amb intencions pedagògiques per al públic Per a aquests concerts, ell mateix escrivia unes ressenyes sobre la programació presentada, en què…

Vida Nascut en una família acomodada de farmacèutics de París, inicià la seva formació musical a cinc anys guiat per la seva mare, que era una excellent pianista Quan en tenia quinze, esdevingué alumne de Ricard Viñes, pianista català que el posà en contacte amb compositors com M Ravel, E Satie i G Auric La primera peça que Poulenc compongué fou Rapsodie nègre 1917, per a baríton i petit grup d’orquestra Estrenada a París, li proporcionà una certa anomenada en els cercles musicals de la capital francesa Durant aquest període feu amistat amb G Auric, L Durey, A Honegger, D Milhaud i G…

Estudià amb Mátyás Seiber 1944-48 Ensenyà al Morley College 1946-62, al Royal College of Music 1961-89, al King’s College de Londres 1966-71 i al Goldsmith’s College de la Universitat de Londres 1974-80 Del 1954 al 1965 fou director i clavecinista del London Cantata Ensemble La inspiració religiosa és la base de moltes de les seves obres, sobretot les escrites per a cor També compongué obres per a orquestra Variations , 1958 i per a grups de cambra El seu coneixement profund de la història de la música escriví un llibre sobre l’ensenyament de l’harmonia i diversos escrits sobre el segle XVI…

Estudià piano i violí a la Wilberforce University i treballà com a pianista abans d’adoptar el saxòfon cap al 1930 Poc després començà a actuar en l’orquestra de Bennie Moten i, un cop a Nova York, l’any 1934, amb Fletcher Henderson Del 1940 al 1943 estigué amb Duke Ellington i fou un dels puntals de l’orquestra Després treballà amb els seus propis grups, o formant part de Jazz at the Philharmonic Els anys cinquanta dugué a terme molts enregistraments, per exemple Soulville i Ben Webster and Associates El 1964 s’establí a Europa, on treballà i feu discos com Ben Webster meets Don Byas 1968 i…