Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Ferdinando Galli
Arquitectura
Pintura
Teatre
Pintor, arquitecte i escenògraf, conegut, com tota la seva família Galli), amb el sobrenom de Bibiena.
Deixeble de Carlo Cignani Treballà a Parma i a Plasència, i el 1708 fou cridat a Barcelona pel rei arxiduc Carles III per a portar la direcció artística de les festes cortesanes, habitualment òperes representades al saló de Llotja Vers el 1711, ajudat per Antoni Viladomat, féu la decoració —que restà inacabada— de la nau de l’església de Sant Miquel Arcàngel, destruïda el 1868 El 1711, en ocupar Carles el tron imperial d’Àustria, fou cridat a Viena, on, tanmateix, pocs anys més tard fou eclipsat per artistes autòctons, com JB Fischer von Erlach Retornà a Bolonya el 1717, i en la seva darrera…
,
Filippo Galli
Música
Tenor i baix italià.
El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza ladra A Milà…
Caterina Galli
Música
Mezzosoprano italiana.
No se’n tenen dades anteriors al 1742, any en què arribà a Londres Tot i que cantà en teatres tan importants com el King’s Theater i el New Haymarket, passà desapercebuda fins el 1747, que amb l’estrena de l’oratori Judas Maccabaeus de GF Händel al Covent Garden assolí un èxit esclatant Des d’aleshores, la seva figura estigué associada a aquest compositor, i interpretà els papers principals, sovint masculins, en l’estrena de molts dels seus oratoris, com ara Joshua 1748, Susanna 1749 o Jephtha 1752, i també en la reposició d’altres, entre les quals destacà la del Messiah del 1773 Entre el…
Amelita Galli-Curci
Música
Soprano italiana.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, en el qual obtingué diversos premis, especialment de piano, instrument amb què començà una brillant carrera com a concertista S’inicià en el cant aconsellada per P Mascagni, que l’escoltà en una vetllada familiar, i debutà a vint-i-quatre anys, sense preparació prèvia, cantant Rigoletto a Trani Pulla De seguida fou contractada per a cantar a l’Òpera de Roma L’any 1921, i després d’haver-se presentat a l’Amèrica del Sud, Chicago i Rússia, obrí la temporada del Metropolitan de Nova York amb La Traviata , obra amb la qual assolí un èxit esclatant…
Célestine Laurence Galli-Marié
Música
Mezzosoprano francesa.
Aprengué a cantar amb el seu pare, l’instrumentista, tenor i director Félix Mécène Marié de l’Isle Debutà l’any 1859 a Estrasburg i, després de cantar en diverses ciutats de França, el 1862 es presentà per primera vegada a París, als escenaris del Teatre de l’Òpera Còmica, amb el personatge de Serpina de La serva padrona A partir de llavors dugué una carrera d’èxit com una de les millors mezzosopranos del seu temps Fou intèrpret també dels papers de protagonista en l’estrena d’òperes com Carmen o Mignon Tot i que la seva veu no es distingia per ésser d’una gran potència, en canvi el seu…
Bernardo Sabadini
Música
Compositor i organista italià.
Des de l’any 1681 era organista a la cort de Parma i a partir del 1689 en fou mestre de capella Fou també organista i mestre de capella a l’església ducal de Santa Maria della Steccata Com a compositor de la cort era responsable d’organitzar les representacions operístiques, que tenien lloc al Novissimo Teatro Ducale de Parma i al Nuovo Teatro Ducale de Piacenza, llavors part del ducat de Parma Els llibrets de les seves òperes són de poetes de la cort, com ara Lotto Lotti, Aurelio Aureli i Giovanni Tamagni Treballà amb l’escenògraf Ferdinando Galli Les seves produccions, luxoses i…
Maria Ros
Música
Nom amb què és coneguda la soprano valenciana Maria Assumpció Aguilar Ros.
Estudià les tècniques de cant amb M García i debutà oficialment el 1915 a València amb Aïda , tot i que tres anys abans ja havia actuat en diverses funcions de sarsuela El 1918 fou contractada pel Teatro Colón de Buenos Aires, on interpretà el paper de Sophie El cavaller de la rosa en substitució d’A Galli-Curci El 1921 es presentà a Ferrara al costat de G Lauri-Volpi, amb qui es casà tres anys més tard Actuà amb gran èxit en teatres d’arreu d’Europa i de l’Amèrica llatina, i fou especialment reconeguda la seva intervenció en Il guarany , a Rio de Janeiro 1922, amb la companyia de P…
Michael William Balfe
Música
Compositor, baríton i director d’orquestra irlandès.
Rebé la primera formació musical del seu pare, que l’inicià en el violí El 1823 marxà a Anglaterra per tal d’ampliar els seus coneixements Allí tingué CE Horn com a professor de cant i composició i el pare d’aquest, KF Horn, com a mestre d’orgue i teoria El 1825 es traslladà a Itàlia, primer a Roma i després a Milà, on estudià contrapunt amb V Federici i cant amb F Galli Des de llavors i fins el 1853 es dedicà a cantar òpera, activitat que portà a terme tant a París com a Itàlia i Anglaterra Aquell any abandonà la seva carrera de cantant i es dedicà a la composició i a la direcció d’orquestra…
Carmen Bustamante Serrano

Carmen Bustamante Serrano
© Fototeca.cat
Música
Soprano.
Al Gran Teatre del Liceu ha assolit èxits destacats amb un gran nombre d’òperes També ha actuat sovint en concerts al Palau de la Música Catalana i en altres ciutats europees i asiàtiques, amb orquestres de renom internacional Guanyadora de l’Orphée d’Or per la seva activitat discogràfica, es dedica també a l’ensenyament del cant com a professora del conservatori del Liceu Estudià al Conservatori del Liceu amb Dolores Frau i Galli Markoff El 1961 obtingué el Premi de Santa Cecília Poc després debutà amb el conjunt Ars Musicae, i el 1960 ho havia fet al Gran Teatre del Liceu amb el paper de…
,
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…