Resultats de la cerca

L’únic exemplar que se’n conserva és a la Biblioteca de la Universitat d’Uppsala Suècia Conegut popularment amb el nom de Cançoner del duc de Calàbria, conté cinquanta-quatre peces polifòniques, dues de les quals repetides, que són cançons i villancicos de tema amorós, pastoral o nadalenc Són en castellà, excepte tres que estan escrites en català - Soleta yo so açí núm 23, Vella de vos son amoros núm 24 i Que farem del pobre Joan núm 35-, una que imita el gascó - E la don don, Verges Maria núm 45- i dues escrites en portuguès - Mal se cura muyto mal núm 9 i Falai meus olhos núm…

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 1145 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 1180 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’identificà…

Actiu a les corts de Poitiers i d’Elionor d’Aquitània, cap al 1134 es traslladà a la d’Alfons VII de Castella i Lleó, al costat del qual romangué aproximadament fins el 1143 Posteriorment entrà en contacte amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i rei d’Aragó, a la cort del qual escriví un dels seus poemes més celebrats, el Vers del Lavador , "cançó de crozada" que més aviat es coneix pel seu primer vers, Pax in Nomine Domini La composició, una de les poques referides a un tema peninsular que es conserva amb música, acostuma a datar-se entre el 27 de juny i el 24 d’octubre de 1149, dia en…

L’obra s’articulava seguint un fil narratiu que permetia enllaçar una alternada successió de cançons, romanços i villancets, presentats per diferents personatges que cantaven en les seves respectives llengües en arribar al final, l’ensalada era rubricada amb una cita temàtica treta del repertori litúrgic Les primeres definicions del terme procedeixen de la preceptiva hispànica del segle XVII Sebastián de Covarrubias 1611 i Juan Díaz Rengifo 1644 El model de l’ensalada renaixentista l’establí Mateu Fletxa el Vell, a València, durant el segon terç del segle XVI Els precedents ibèrics immediats…