Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
fonògraf
Música
Aparell mecànic basat en el més elemental dels sistemes analògics de captació, enregistrament i reproducció del so, inventat el 1877 per Thomas Alva Edison.
És constituït, bàsicament, per un cilindre recobert amb una capa d’estany En girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en grava la superfície El solc així obtingut és d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla ressegueix el solc Els fonògrafs primitius de cilindre foren produïts i distribuïts, sobretot, per Charles i Émile Pathé des del 1894, fins que foren desplaçats per una forma més perfeccionada, el gramòfon
forqueta
Música
Peça metàl·lica giratòria, formada per un disc del qual sobresurten dues patilles, situada en la consola d’algunes arpes (arpa2), arran de les clavilles d’afinació.
En girar, els dos clauets entre els quals passa la corda es posen en contacte amb aquesta i n’escurcen la longitud vibratòria Aquest mecanisme, emprat per a pujar mig to l’afinació de les cordes, es controla des dels pedals mitjançant llargs acoblaments de varetes Si per a cada corda es disposen dues forquetes, el mecanisme resultant s’anomena de doble acció Aquest sistema, perfeccionat per Sébastien Érard a Londres el 1792, desembocà en el modern sistema de discs, establint el primer prototip de l’arpa romàntica
ganxet
Música
Peça metàl·lica en forma de colze -coneguda també per les formes franceses crochet i béquille-, situada a la consola de les arpes antigues, arran de les clavilles d’afinació.
En girar i recolzar-se sobre la corda, tot escurçant-ne la longitud vibratòria permetia apujar mig to El mecanisme de ganxets, accionat amb pedals, fou desenvolupat per Jakob Hochbruchner 1697 S’introduí a Viena el 1720 i més tard a París El 1767 L’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert el descriví formant part d’un instrument de trenta-cinc cordes i set pedals El 1782, a la mateixa ciutat, fou perfeccionat al taller de Georges Cousineau amb la incorporació d’un nou mecanisme de tangents o béquilles en forma de T
clau d’afinació
Música
Eina per a afinar certs instruments de corda (piano, arpa, saltiri, etc.) que també s’anomena temprador.
En fer girar les clavilles clavilla agafant-les pel cap, modifica la tensió de les cordes i permet d’afinar-les Consisteix en un braç de palanca amb un encaix, quadrat o rectangular, per a introduir-hi el cap de la clavilla Sol tenir forma de martellet i també serveix per a repicar les clavilles S’empra especialment per a les cordes metàlliques, ja que tenen una major tensió En la iconografia medieval dels segles XIII i XIV ja apareixen eines d’afinació per a arpes i saltiris
eolífon
Música
Instrument que imita el so del vent.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Conegut també amb el nom de màquina de vent, consisteix en una roda de fusta damunt la qual es fixa una tela gruixuda En fer-la voltar per mitjà d’una manuella, el fregament d’aquesta tela sobre la fusta suggereix la remor del vent La roda pot ser substituïda per un gran cilindre muntat horitzontalment amb taulonets separats i sovint folrat de seda que frega contra una lona quan es fa girar L’altura i el volum del so que es produeix depenen directament de la velocitat de la rotació com més ràpid gira, més agut i més fort és…
roda
Música
Mecanisme d’excitació sonora d’alguns instruments de corda consistent en una peça circular que, en ser posada en moviment per l’instrumentista, frega d’una forma contínua les cordes posant-les en vibració.
S’inventà a l’Edat Mitjana, pocs segles més tard de la introducció de l’arquet a Occident per les cultures islàmiques En molts instruments proveïts d’aquest mecanisme, mentre la roda -accionada per una maneta- frega una o més cordes, un teclat selecciona les notes de la melodia que emetrà la corda que canta La primera notícia certa sobre aquesta mena de mecanisme és proporcionada per l' organistrum , instrument totalment desenvolupat ja al segle XII, representat al Pòrtic de la Glòria a Santiago de Compostella Es tracta d’un instrument de grans dimensions, tocat per dues persones, una de les…
geigenwerk
Música
Instrument cordòfon amb teclat, amb les cordes disposades en el sentit de les tecles i fixades a una caixa amb forma de clavicèmbal.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon del tipus cítara de taula amb teclat i mecanisme de fricció El so es produeix pel fregament d’uns volants de fusta recoberts de pergamí enresinat contra les cordes Descrit per primer cop, i anomenat amb el nom alemany per Michael Praetorius en el tractat Syntagma musicum , se’n coneix un únic exemplar construït el 1625 per Fray Raymundo Truchado, personatge al qual se n’atribueix la invenció Procedent de la Península Ibèrica, es conserva actualment al Museu Instrumental de Brusselles Els volants que el fan sonar es fan girar…
viola de roda
![](/sites/default/files/media/GEM/A102439.jpg)
Viola de roda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda fregada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància en forma de vuit, amb una maneta que fa girar una roda de fusta adjacent al pont Accionada per la mà de l’instrumentista, la maneta posa en moviment la roda que frega continuadament les cordes tot produint el so La llargària de les dues cordes melòdiques -generalment afinades a l’uníson- es modifica mitjançant unes tangents que, mogudes des d’un teclat collocat en un lateral de la caixa, trepitgen les cordes de forma semblant a com ho fan els dits en…
aulos
Música
Instrument de vent de la Grècia antiga.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cilíndric Consistia en un o dos tubs estrets d’uns 50 cm -en un principi de canya i posteriorment de fusta, ivori o metall- amb alguns forats que culminaven en un petit pavelló en els darrers models Quan tenien dos tubs, aquests es disposaven en angle, en forma de V, i s’unien amb una espècie de travesser El seu nom significa literalment canya o tub Els primers instruments tenien tres o quatre forats, que augmentaren posteriorment fins a quinze El tipus doble fou el més habitual i els instruments de més de sis…
harmònica de cristall
Música
Instrument que consisteix en una sèrie de discos de vidre de diferents mides que giren entorn d’un eix mentre s’humitegen i són posats en vibració directament pel fregament tangencial dels dits de l’intèrpret, o gràcies a un mecanisme amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Benjamin Franklin inventà aquest instrument l’any 1761 en aconseguir mecanitzar una tècnica anglesa consistent a reproduir melodies fregant amb els dits humitejats les boques d’un conjunt de gots afinats Fixà uns recipients de vidre de diferents mides sobre un eix horitzontal i els ordenà concèntricament, disposant els més grossos, que produeixen sons més greus, a l’esquerra L’instrumentista els feia sonar fregant-los lleugerament amb els dits humits mentre, amb un pedal, accionava una manovella que, connectada a l’eix, els feia …